Repubblica de l'Òssola

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La Repubblica partisana de l'Òssola l'è stada voeuna di numeros repubblich partisann nassuu in nòrd Italia duranta la Resistenza al fascismo.

Quella repubblica chì l'è esistda del 9 settember al 22 ottober 1944. I partisan del CLN, el 8 settember 1944 hann taccaa i trupp fascista che se trovaven a Dòm, je hann battuu e hann proclamaa la repubblica.

A diffrenza de alter repubblich partisann, quella de l'Òssola l'è stada bòna, in pòcch pussee de on mes de vita, sia de fà front ai difficoltà portaa de ona situazion de guerra sia de dàss on'organizzazion civil cont el poder de assumm impiegaa, devedà l'esportazion de la valuda e rennovà la toponomastica de la vall.

Tutt i legg e i còrp militar fascista hinn staa disligaa in domà duu dì. La RSI l'ha responduu cont el tajà i reforniment a la vall intrega, ma dòpo ona quaj incertezza, la repubblica piscinina l'ha ottegnuu el sostegn de la Svizzera.

El 10 ottober i fascista hann taccaa con 14000 òmen e, dòpo sconter asper, el 23 ottober hann ciappaa de noeuv tutt el territòri ribell. La pupart de la popolazion l'ha bandonaa l'Òssola per scappà in Svizzera, cont el lassà el territòri quas desert. Inscì hinn staa impedii quas del tutt i rappresaj violent che voreven fà i fascista. A tal propòsit, el capp de la provincia, l'Enrico Vezzalini, l'ha scritt on comunicaa al Mussolini che 'l diseva: Emm reconquistaa l'Òssola, gh'emm de reconquistaa i Ossolan.

La stòria de la Repubblica de l'Òssola l'è stada cuntada in del sceneggiaa del Leandro Castellani Quaranta giorni di libertà (1974) e del liber del Giorgio Bocca Una repubblica partigiana (1964).

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]