Mórla

De Wikipedia
(Rimandad de La Mórla)

Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.


La Mórla 'n contràda Giulio César a Bèrghem
La Mórla a Sànga
«Prossimo al monte cittadin trascorre,
un fiume a cui di Morla han dato il nome,
e crudelmente le campagne inonda.»

La Mórla (per erùr italianisàda al maschìl il Morla [1]) l'è ü fiöm picinì che l' nas ai pé del Cat Ólt e la fenés in de la pianüra a tra Cümü Nöf e Spirà, dezà che la se pèrt 'n mès a i cap e la fenés de nisöna bànda, de fati töta la sò àqua la é dovràda per bagnà i cap.

La Mórla la nas sö i còste a mesdé (sud) del Cat Ólt in de la Al de Badéren, dal Mut Solì (val Morla) e dal Còl de Ranga. L'aqua l'è amò chèla de la Quisa, come l'gh'à descovrìt ol brào geòlogh e stüdiùs Rocco Zambelli 'n dèl 1966. Prìma del cimitér de Surìsel töte i sürtìde che i vé zó de la Al Badéren i và sóta tèra e i sàlta fò a matìna (est) per fà la Mórla e a sìra (ovest) per fà la Quìsa.

La Mórla la ciàpa i àque de la Tremana e fina al 1950 la ciapàa pò chèle del Gardelù che da chèl an lé l'è stacc deviàt in del Sère a Tur Buldù.

La Mórla la gh'à öna portàda média picinìna, apröf a zéro, ma la pöl rià a 100 m³ tat che 'n del 1988 la Morla l'à esondàt.

Acasibé che la nàse tra Surìsel e Poltranga, l'è cunsideràda 'l fióm de Bèrghem, dezà che 8 km di 14 del sò percórs, i pàsa 'n del teritóre del cümü de Bèrghem.

In del prim tòch la Mórla la fà tàte cürve e tàte ànse compàgn de töcc i fiöm, ma riàda a Bèrghem la ciapa a ‘ndà via drécia compàgn d'ü füs e isé la traèrsa fò Campagnöla, , Sanga e la rìa a Cümü Nöf. La và vià drécia, dezà che ‘n del medioéf i l’ l’à deviàda per portà l’àqua a i cap e adès da Bèrghem in zó la cór ‘n d’ü canàl artificiàl.

Animài e piànte de la Mórla[Modifega | modifica 'l sorgent]

Acasibé la sìes deintàda da Bèrghem in zó ü canàl artificiàl, la Mórla la gh'à amò ol sò valùr natüralìstech e paesagìstich, de fati lónch i sò rìe e in di sò àque l'è bèl fà èt di pès e di esemplàr de Anas platyrhynchos, Gallinula chloropus, ma ach de Ardea cinerea.


Riferimèncc[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. ... nella Morla, diciamo al femminile come nell'uso tradizionale, Pagani L., 2007, La Morla nel paesaggio bergamasco in Quaderni n° 16 del Centro Studi sul Territorio Lelio Pagani, a cura di Ferlinghetti R., University Press, Bèrghem.