Emilio De Marchi

De Wikipedia
(Rimandad de Emili De Marchi)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Emili De Marchi.

Emili De Marchi, nassuu a Milàn in del 1851 e mòrt semper a Milan in del 1901, l'è staa professor de stil a la Academia Leteraria de la soa cità del 1883 fina al 1900. I sò romanz pussee famos ('Il cappello del prete', 'Demetrio Pianelli' in tra i alter) hinn staa scrivuu giò in lengua taliana, ma el sò capolavor l'è la pròsa milanesa 'Milanin, Milanon', publicada dòpo la soa mòrt in del 1902, in de la qual el De Marchi scrivend 'rabios' (inscì el dis) a on amìs (el Carlin), el parla dij cambiament de la soa cità, che l'è adree a diventà una metròpoli ma la ris'cia de perd la soa identidà popolar. El De Marchi l'ha anca scrivuu racont per i fioeu e l'è staa on gran studios de la leteradùra; in del 1882 l'ha publicaa el liber sora 'Lettere e letterati del sec. XVIII' (Lèter e leteraa del segol XVIII)


In nomine patris, fili et spiritus sancti; l'è el noster Domm, l'è la gesa di vecc, l'è la cà de Milan, l'è tutt de màrmor, l'è grand, l'è bell, l'è lù, domà lù, in tutt el mond, inscì bell, inscì grand.

Per capill besogna vèss nassuu sott a santa Tecola, besogna comincià de piscinin a guardà su a quij statov, a quij gùli, a quij finestroni antich, negher, maestôs, dove el sô el giuga a scôndes.

Per lodall besogna parlà meneghin, come quand se parla col papà, o mej, colla mamma, e allora lù el respond, el cunta sù, el rid, el fa l'amoros, el fa pensà al Signor, alla Madonna, ai pover mprt, ai Todisch, ai duca vicc. Quand el piœuv e che la gent la g'ha la môtria, o d'inverna quand el fa quij giornad scur, frecc e nebbiôs, anca lù el noster domm, el diventa gris, frecc, sporch, el se streng in di nivol, el par ch'el pinagia de tutt i part. De denter l'è fosch, sconduu; i sant de sass paren stuff de stà in pee: i monsciôr canten longh, longh el miserere, ei pover veggitt, che scolta la messa in di banch, senten in ogni colp de toss ona vôs che rispond de lontan: "tôs, tôs", che par la mort che ciama. ...

El noster Domm


Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Interprogèt[Modifega | modifica 'l sorgent]