Calluna vulgaris
Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda. |
Calluna vulgaris | ||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Classifigazion sientífiga | ||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||
Nomm binomial | ||||||||||||||||||
Calluna vulgaris (L.) Hull |
Calluna vulgaris (in lumbard ucidental: Brugh) l'è 'na piànta perène semperverda de la famìa botànica de le Ericaceae. L'ìa 'na pianta tìpica de la brughiéra lombàrda.
L'è 'na piànta de dimensiù pesène e a portamènt de boscài col gamp lignùs, mìa pilùs, prostràt e 'na ramificasiù spèsa.
Le fòie i è a fùrma de ucìne, sempervérde (le cröda mìa 'n envéren), opòste e altèrne a còpia (cioè ògna còpia la se prezènta en puzisiù altèrna en rapórt a chèla prìma), spése e 'ncaalàde l'öna a l'ótra en quàter fìle per lónch, a sesiù triangolàr. I è sèsii e a la bàze le g'ha come dò uricìne picinìne. I è lónghe 2 o 3 mm e làrghe 0,7 mm.
I fiùr i è de culùr viòla, ròza o piö de rar biànch. I è portàcc sö grizimbulì apicài.
Habitat e distribüsiù
[Modifega | modifica 'l sorgent]L'è 'na piànta che se càta 'n Europa, en Sibéria, en Azia e 'n America setentriunàla.
Sö l'arch alpì la crès dré ai pàscoi, endèl sotabósch e 'ndèi ambièncc che ciàpa östa 'l nòm de lé, cioè le brughiére.
Sinònim
[Modifega | modifica 'l sorgent]- Calluna alpestris Gandoger (1884);
- Calluna atlantica Seemen (1866);
- Calluna beleziana Rouy (1895);
- Calluna brumalis Gandoger (1884);
- Calluna erica DC.;
- Calluna olbiensis Albert (1883);
- Calluna oviformis Gandoger (1875);
- Calluna pyrenaica Gandoger (1884);
- Calluna sagittifolia Gray (1821);
- Calluna sancta Gandoger (1884).
Bibliografìa
[Modifega | modifica 'l sorgent]- Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
- Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
- Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
- Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
- Voss, E. G. 1996. Michigan Flora, Part III: Dicots (Pyrolaceae-Compositae). Cranbrook Inst. of Science, Ann Arbor.
- Font i Quer, Pius; Bolòs, Oriol de. Iniciació a la botànica. 2a. edició. Fontalba, 1979. ISBN 84-85530-08-X.
- Vanaclocha, B. & Cañigueral, S. Fitoterapia: vademecum de prescripción. Ed. Masson, Edició 4ª, 2003. Barcelona. (Dispunìbil apò on-line )
- Castroviejo et al., Flora iberica (1980-2008). CSIC. Madrid. (Dispunìbil apò on-line )
- Berdonces, Josep Lluís. Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid, 1998. ISBN 843058496X.
- Font Quer, Pío. Plantas medicinales: El Dioscórides renovado 2a. edición. Península, 2000. ISBN 84-8307-242-4.