Stema de Bologna

De Wikipedia
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.
Stema de Bologna

L’istema de Bologna l’è na crox rossa in camp bianc ("arma del comun"), o ver na crox de San Jorz tipega di citaa guelfe e pœ ciapada de tants comun de la Liga Lombarda, qe hinn rivads a identifegar-n in colla crox, mè demonstrad de la cerna de la crox rossa in camp arjent per la citaa de Lissandria.

Incœ l’istema ofiçal el cata dent insema a la crox, inquartad, anca de sbiess la scrigia "ʟɪʙᴇʀᴛᴀs" d’or in camp blœ ("arma del popol"), derivada del simbol del capitan de popol de Fiorença. Sora i do cros a g’è on cap d’Anjœ.

Ind l’istema comunal i duu stema pussee cinit i impinissen on Marzoc d’or.


« A simbol de possença e a defesa

el Marzoc l’iscud el branca su e g’è dessora:
Q’inquartad ind el camp, a dobia impresa;
qe dobia gloria el denota e sublima.

Su l’ismalt bianc, a g’è la crox impiçada
cond el lambell e cond i fior de jilli, ni la prumera:
de Fedrig la burbança ofenduda,
cond l’Orifiama de Rè Carel in veta.

La segonda, smaltada de turqin
scrivud a « Libertas », grit antig e fer,
an’mò doprad grazia ai fiorentin.

Crox, segn de fé e mot alter:
ispirit q’el forja, indomabel el destin;
qe ne da omagg on gran rè forester.  »

« A simbol di possanza ed a difesa

il Marzocco lo scudo abbranca e cima:
Ch'inquartato nel campo, à doppia impresa;
che doppia gloria dénota e sublima.

Su smalto bianco, sta la croce accesa
col lambello e coi gigli, ne la prima:
di Federico la burbanza offesa,
con l'Orifiamma di Re Carlo in cima.

La seconda, smaltata di turchino
scritto à « Libertas », grido antico e fiero,
rinnovellato in dono fiorentino.

Croce, segno di fede e motto altiero:
spirto che foggia, indomito il destino;
cui rende omaggio un grande re straniero. »

Bianco d’Ormea


Vox correlade[Modifega | modifica 'l sorgent]