Sacrament

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
El tritegh di Set Sacrament

I sacrament (in la tradizzion orientala sacher misteri) a inn, in la teologia cristiana, i segn visibel de la grazzia: la definizzion del Gustin de Ipona, scompartida di catolegh, luteran, anglican, metodista e calvinista a l'è de "segn de foeura de grazzia de dent, fad su del Gesù".

El numer e 'l recognossiment de cossa l'è un sacrament el varia de gesa a gesa: i catolegh, i vegg catolegh, i hussita, i ortodoss e i ortodoss oriental ne recognossen set: batesim, comenion, cresma, confession, matrimoni, ordinazzion e dà l'oli. I protestant, de solit, recognossen domà i du sacrament che inn descrivud in manera ciara in di Vangeli, donca el batesim e la comenion, ma el capita che ne recognossen di alter 'me sacrament che vegnen de la tradizzion de la Gesa e no de la divinità, l'è inscì per i anglican e i metodista. A bon cunt, anca i mormon gh'hann 'sti set sacrament chi, ma desgià che inn anti-trinitari inn minga recognossud del rest del mond cristian.

Gh'è di tradizzion, tant 'me i quacher, che i prateghen no e di alter, 'me i anabatista, che pensen che gh'hann nissun valor e fann domà de regord. Gh'è anca di gese che stann adree a di sacrament pussee: per esempi la Gesa de l'Est la recognoss 'me sacrament anca el segn de la cros e 'l sacher levad, che l'è una polver che la se met in del pan de sacrament, per la gesa catolega nazzional polaca el scoltà el Vangeli a l'è un sacrament deperlu, però se meten insema batesim e cresma, menter per la Vera Gesa de Gesù, per la Noeuva Gesa Apostolega e per i Fradei Batista Todesch a l'è la lavanda di pè a vessél.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelade[Modifega | modifica 'l sorgent]