Restorazion rapida

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Svizzera e pomm de terra fritt cont el ketchup e la maiones, on tipigh piatt de la restorazion rapida.
Restorant McDonald's.

La restorazion rapida o fast-food (espression inglesa che la se pò tradù comè "mangià rapid") l'è on tipo de mangià che 'l se serviss e se maja a la svelta, e che a l'è devegnuu putost popolar in di paes de lengua inglesa a partì di agn 50.

De solet, el termen el se riferiss al mangià faa cont di ingredient ch'hinn staa precosuu, e poeu prerescoldaa, e che 'l se vend, denter i restorant o negozzi, ai comprô che 'l porten via. I negozzi a poden vess bancarell putost che chiosch, che, de solet, dann minga la possibelitaa de setass-giò o reparass, o anca di restorant de restorazion rapida. I operazion de associazion commerciala ch'hinn part de cadenn de restorant a gh'hann on tipo de mangià tutt inguaa, che l'è, ona quaj voelta, spedii di sed centraj a cadavun di restorant[1].

Majà tropp mangià de la restorazion rapida a l'è ligaa, intra i alter robb, a l'obesitaa e al colesterol alt[2].

Stòria[Modifega | modifica 'l sorgent]

Preparazion di trazionaj spaghett cines (la mian).

El concett de mangià gemò cusinaa de vend a l'è strimendament ligaa al desvelupp urban. In de la Romma antiga, i cittaa gh'aveven di bancarell che vendeven pan, luganegh e vin.

Etaa antiga e medievala[Modifega | modifica 'l sorgent]

In di cittaa de l'antighitaa romana, la maggior part de la popolazion urbana la viveva in di insulae, che a eren, de fatt, di condomini che ciappaven on isolaa di per lor che a dipendeven sora i vendiroeu per la maggior part di sò past. In di mattinn, el pan inumedii cont el vin el vegneva majaa comè ona marendinna svelta e, pussee tard, verdur couesuu e stuaa vegneven majaa in di popinae, che a eren on tipo de loeugh indue se majava[3]. In de l'etaa de mezz, in di cittaa e ar urban pussee grand, comè Londra putost che Paris, a gh'eren numeros vendiroeu che vendeven piatt comè tort, pastizz cornovajes, crostinna de cavolatt, goffre, vafer, pancake e carna coeusuda. Comè in di cittaa roman in de l'antighitaa, tant de quest loeugh chì a eren faa aposta per chì gh'aveva minga i mezz per cusinà el sò mangià di per lor, in manera particolara i famej singoj. A desferenzia di cittadin pussee scior, infatt, tant a podeven minga permettess de comprà di cà cont la cusina e donca gh'aveven de dipend sora la restorazion rapida. Anca altra gent a l'era comprô di chest vendiroeu chì, comè i pelegrin che viaggiaven vers i loeugh sacher[4].

Etaa moderna[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del Regn Unii, in localitaa sora el mar o acquu de marea, i mangià de la restorazion rapida podeven vess frut de mar o pess, comè ostregh putost che anguij. De spess, chel mangià chì el vegneva cusinaa sora o arent el moeul[5]. El desvilupp de pescherecc in de la mitaa del secol XIX ha portaa al desvilupp de la specialitaa britannega, el pess e pomm de terra fritt, e del primm negozzi in del 1860[6]. Ona targa bloeua al Tommyfield Market de Oldham el marca l'origen del primm negozzi de pess e pomm de terra fritt e, donca, l'inizzi de l'industria del mangià svelt in Gran Bretagna[6].

In di Staa Unii d'America, depos la prima guerra mondiala, si come i machin a deventaven semper pussee popolar e men car, a hinn staa inventaa i restorant indue se podeva guidà-a-travers (drive-in restaurant in ingles). La societaa americana White Castle, fondada dal Billy Ingram e 'l Walter Anderson a Wichita, in Kansas in del 1921, a l'è soletament regordada comè el segond negozzi de fast-food e comè la prima cadenna de svizzer, che a i vendeva per cinch centesem vun[7]. El Walter Anderson ha faa-sù el primm restorant White Castle a Wichita in del 1916, e ha inventaa el restorant di svizzer chì cont on menuu limetaa, alt volumm, cost bass e alta velocitaa[8]. Intra i sò invenzion, la gh'era quella che la permetteva de fà vedè comè 'l vegneva preparaa el mangià ai comprô. La White Castle a l'è stada on success dal principi e tant competitor hann cercaa de fà inguaa.

L'associazion commerciala a l'è stada introduda in del 1921 dal A&W Root Beer, che dava ai sò associaa el sò siropp special. El concett de restorant associaa a l'è staa inventaa da l'Howard Johnson a mitaa di agn 30, che ha pensaa de avè menuu, signaj e reclamm tutt inguaa[8].

In moviment[Modifega | modifica 'l sorgent]

On restorant del McDonald's a Chicago a l'è staa el primm a avè duu corsii de "guidà-a-travers".
Per savenn pussee, varda l'articol Mangià industrial.

I negozzi de restorazion rapida a hinn proveditor di mangià da portà via o da portà foeura, che de spess a gh'hann on servizzi de "guidà-a-travers" che 'l permett ai sò comprô de fà i orden e ciappa-sù el mangià senza andà-giò di sò machin. I restorant chì hann, comonque, anca on local saraa indue 'l se pò majà setaa-giò.

Squas dal principi, el mangià chì a l'è staa faa in ona manera che 'l podess vess majà "in moviment", de spess, senza nanca i posaa e majà comè on mangia al did. I piatt principaj de questa cusina chì a hinn i svizzer, can cald, pomm de tera fritt, tramezzin, crocchett de pollaster, ma anca da alter mangià derivaa da cusin etnigh comè la scigolla frita, la pita, el taco e 'l kebab, e suggeriss l'uso massizz de vari salz comè la senape, la maiones e 'l ketchup. La restorazion rapida a l'è caraterizaa da on cost relativament bas, da l'uniformitaa del servizzi ofrì e da la granda diffusion di venditori.

Stazion de reforniment[Modifega | modifica 'l sorgent]

I negozzi de convenienza, che a se troeuven dent tant stazion de benzina, venden preimballaa tramezzin, giambell glassaa e can cald. In tant stazion de reforniment in di Staa Unii e in Europa a gh'hinn anca mangià surgelaa e, franch, el vegn dada anca la possibelitaa de praparal in di forn a micro-ond.

Vendiroeu de strada e concession[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vendiroeu de strada in Nepal.
Restorant Pajdaš in Slovenia.
Per savenn pussee, varda l'articol Mangià de strada.

El mangià de strada tradizional el se pò majà in tutt el mond, de solet da operador piscinin e vendiroeu ambulat indipendent che lavoren da on carrettin, on tavol, on grija portatil putost che on veicol a motor. Esempi comun a hinn i vendiroeu de spaghett vietnamii, i bancarej medio-orientaj de falafel, i carrettin de can cald noeuva yorkes e forgon de taco. I vendiroeu turo-turo (tagalog per "pont pont") a hinn ona part importanta del moeud de viv filipinn. Comunement, l'assortiment de opzion di vendiroeu de strada fann vedè a l'è grand e variegaa perchè gh'hann de ciappaa rapidament l'attezion di passant pussee che pòden.

In baa al loeugh, puu vendiroeu de strada se pòden specializzaa in di specifegh tip de mangià carateristigh d'ona dada tradizion culturala o etniga. In ona quaj cultura, a l'è tipigh per i vendiroeu de strada contrattà el prezzi, cantà canzon per vend pussee, sonà la musega o anca fà el teatrin per ciappà potenziaj comprô. In on quaj cas, quest robb chì ciappen pussee attenzion del mangià istess.


Affar[Modifega | modifica 'l sorgent]

La restorazion rapida a l'è fada i grand cadenn de restorant, la maggior part dervii comè assocciaa commerciaj (franchisee in ingles). I march pussee important a eren Subway, che a l'è estes in del mond cont 33.749 restorant in 91 paes, ma domà 14 in Italia, el McDonald's cont 33.600 restorant, seguitaa dal Burger King e dal Wendy's. La societaa Yum! Brands a l'è el capo mondial cont i sò cadenn de Pizza Hut, KFC, Taco Bell, Long John Silver's e A&W, cont in tutt squas 33.000 restorant in tutt el mond. Di cadenn de restorazion rapida talian a hinn Spizzico e, in passaa, Burghy, menter di cadenn de restorazion rapida sguizzer a hinn Holy Cow!, Inglewood e Mike Wong.

Critich[Modifega | modifica 'l sorgent]

El modell alimentar parponnuu in di restorant de restorazion rapida a l'è addressaa principalment ai fass pussee gioven, ma anca a on semper pussee alt numer de adult che majà semper pussee inscì, per motiv ligaa ai temp lavorativ. In di paes latin, ligaa tradizionalment a savor e produtt san e preparazion curaa, el mangià de la restorazion rapida a l'è veduu comè sinonem de alimentazion cativa. Quest sia perchè el mangià de la restorazion rapida el gh'ha de majass de pressa, anca in pè o in machina, sia perchè la qualitaa e varietaa di ingrendient a hinn bas e el mangià a l'è tròpp fritt, grass, salaa e zuccheraa.

El mangià de solit cusinà ne la restorazion rapida, comè svizzer, pomm de tera fritt, pollaster fritt, a vegnen desegnaa comè quei cont on alt contegnuu de grass e/o zuccher refinaa e/o cont on bas contegnuu de fiber e donca, s'a hinn consumaa de spess o in prozion bondant, el cress el ris'c de obesitaa, che fa andà-su el ris'c de cancher[9]. Alt consumm de quel mangià chì porten a avè alt livej di colesterol[10], important element de ris'c per infart, ictus e malatii del sistema cardio-circolatori.

El mangià parponnuu in di fast-food, e in particolar i svizzer e i pomm de tera fritt, gh'hann denter alt quantitaa de acid grass trans, che a hinn ligaa al cressiment del ris'c de malattii cardio-vascolarii, a la riduzion de la concentrazion de colestarol HDL (l'inscì ciamaa "colesterol bon"), a l'aument di triglicerid e di lipoprotein a basa densitaa, al desturb de l'equilibri di prostaglandin e a la promozion di insulin-resistenza (che la fa andà-sù el ris'c de diabet)[11]. Per cercà de ridù quest squilibri alimentar chì, i proprietarii di cadenn pussee innominaa parponnen anca piatt cont men calorii comè insalatt e macedoni.

Nòt e alter progett[Modifega | modifica 'l sorgent]

Wikimedia Commons
al gh'a dent roba culegada a:
  1. Talwar, Jennifer (2003). Fast Food, Fast Track: Immigrants, Big Business, and the American Dream. Westview Press. ISBN 0-8133-4155-8. 
  2. 13 Effects of Fast Food on the Body. Recuveraa el 20 March 2016.
  3. Stambaugh, John E. (1988) The Ancient Roman City JHU Press ISBN 978-0-8018-3692-3 pp. 200, 209.
  4. Martha Carling, "Fast Food and Urban Living Standards in Medieval England" in Food and Eating in Medieval Barbie, pp. 27–51.
  5. BBC (August 31, 2006). Eel and pie shop. BBC. Recuveraa el November 24, 2007.
  6. 6,0 6,1 The Portuguese gave us fried fish, the Belgians invented chips but 150 years ago an East End boy united them to create The World's Greatest Double Act Daily Mail (London). Retrieved September 21, 2011
  7. National Public Radio (2002). The Hamburger. NPR. Recuveraa el November 23, 2007.
  8. 8,0 8,1 James P Farrell. The Evolution of the Quick Service Restaurant. A Management Consultant @ Large. Recuveraa el February 14, 2008.
  9. Cancer prevention recommendations and videos | WCRF Arqiviad qé: [1]
  10. Multiple health behaviors in an ethnically diverse sa... [Perm J. 2011] - PubMed - NCBI
  11. [Dietary trans fatty acids and its metab... [Gac Med Mex. 2010 Jul-Aug] - PubMed - NCBI

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]