Fritura

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Pom de tera frite che se coeusen

La fritura (o desfritura) a l'è una tecnega per coeuser el mangià indova che se dopera un grass, animal o vegetal, per menà el calor in l'aliment.

Rispet a l'aqua, che la buiss a 100°, i grass poden rivà a temperature pussee volte (el buter fina a 150°, i oeuli vegetai di 170 ai 250°, indova che 'l riva anca el buter gitad), donca el coeus pussee a la svelta el mangià e 'l mena l'aqua via propi a la svelta, roba che la mena a fàll bell crocant, e quell che l'è frit el ciapa dent anca un bell poo del grass che 'l se dopera, roba che ghe dà pussee de savor, ma che la volza anca la quantità de grass, despess gram per la salut, in quell che i magna.

In del mond mediterrani, el grass pussee doperad a l'è per tradizzion l'oeuli d'oliva, in l'Europa continentala, e dent a gh'è anca l'Altitalia, se doperen pussee i grass animai, soratut el buter, ma anca de la sonza o el lard, o di oeuli vegetai compagn de quei de gira-sol. Despess, in l'industria, se doperen anca alter oeuli vegetai, pussee economegh o con carateristeghe pussee bone per el process industrial, o anca de sintesi, compagn di margarine.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelade[Modifega | modifica 'l sorgent]