Parch Lamber

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
El parch Lamber

El Parch Lamber a l’è vun di parch pussee grand de la cità de Milan. Per tanti ann, coi sò pussee de noeuv-cent-milla meter quadrad, l’è stad el pussee grand in assolut, ma incoeu el comun el ne deciara ona superficia pussee piscinina, a tegnì cunt de quell che l’è stad perdud in del cors di ann con la costruzzion de la tangenzial e cont el sgrandì e sistemà el cimiteri de Lambraa. A l’è situad a nord-est de la cità, in del Municipi 3, e ‘l confina cont el territori de Segraa. La soa carateristica principal a l’è ‘l fium omonim che l’intraversa e ne segna l'andament.

La storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El proget de l’Enrico Casiraghi el gh’haveva el fin di riprodù on compendi del paesagg tipich lombard, de la collina a la pianura rica de aque e de la vegetazzion tipica di tanti ambient: la collina coi vall e di lagh piscinit, la pianura intraversada del fium e tante ronsge imissarie ed emissarie, di bosch de rogore e carpen, di sales adree ai rive, si cassine con di prad aratori e dotad de irigazzion. Purtrop del parch original l'è restad ben poch, perché tante piante a inn stade sbatude sgiò per recavà legna da brusà, in del cors de la guerra, e poeu metude sgiò de noeuv in manera minga seletiva.

L’è conossuda la storia de l'inquinament del fium, di ann settanta inanz, coi aque " morte biologicament", de color variabil a segonda di scarich, semper quatade de scume spesse e spuzzente. Anca i laghet carateristich alimentad de la red densa di ronsge a l'è on monton de ann che a inn stad prosciugad per via de l'inquinament chimich. S’inn somad a tut quest i efet de l’incuria e dell'abandon e perfina de la compromission de l'orden publich, con prostituzzion, spacio e consum de droga.

I festivall del proletariad sgiovin[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Festivall del proletariad sgiovin.

In del 1974, 1975 (a partì dal 29 de masg) e in del 1976 (26-30 de sgiugn) s’inn svolgiud al Parch Lamber i solle trè edizzion del Festivall del proletariad sgiovin, organizad del rotocalch Re Nudo: a l’era la manifestazzion musical e controcultural italiana pussee importanta del temp. In l’ultima edizzion l’è stad registrad l'album del viv Parco Lambro (Parch Lamber)

I cinch cassine[Modifega | modifica 'l sorgent]

I cassine comprese in l’area del parch a inn cinch: cassina San Gregori Vegg, cassina Molin Torrete, cassina Cassineta San Gregori, Cassina Biblioteca e cascina Molin San Gregori. Domà la prima, metuda in vial Turchia, l’è an’mò ativa 'me azienda agricola, con di terren coltivabil e di aree metude a fen che fann pvegnì in ment marscide tradizzionai, inveci i edifizzi (unità residenziai, stalle e fenil) vegnen su intorna a ona cort quadrada; a pontà in particolar in su queste atività chì, el comun l’ha promovud ona campagna per slanzà el roll de sucursal de camp del parch intregh in di confront de la cità.

In via Marotta, se troeuva la seconda cassina, del tut sistemada, che l’è deventada la sede de la Comunità Exodus e che l’ha mantegnud i roeude coi pale e i masne del molin antigh. In l’istessa via se troeuven alter du edifizzi del tut restaurad che partegnen a la cassina Cassineta San Gregori. La Cassina Biblioteca in via Casoria, che l'è stata ativa fina ai ann setanta, l'è deventada la sede d’ona comunità per disabil, inveci la cassina Molin San Gregori, in via van Gogh, l’ospita i guardie ecologiche volontarie (GEV).

Piante e atrezadure[Modifega | modifica 'l sorgent]

Parch Lamber: sales in del sbassament del terren che l’ospitava on laghet
Parch Lamber quatad de nev. Desember 2012

In la granda estension del parch, a gh’è tante sorte de piante. Intra i tante, tirom a man la rubina e la sofora, el tolipifer, el mirabolan, la sciresa sgiaponesa, el cipress di padum, el , el ginco, el castan d’India, el Liquidambar styraciflua, el nos d’India, ona quai varietà de olma[1], el pobia, el platen, i rogore[2], el tei, el friger e 'l sales.

I viai del parch a inn longh pussee de quater chilometri. Ona part l’è anca dedicada a la viabilità ordinaria che l’è limitada parzialment in di dì de festa. Esisten dò aree fornide del necessari per el sgioegh di fiolit, ona pista de skeitbord e di camp de folber.

Note[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Ulmus minor, Ulmus laevis e Ulmus pumila
  2. Quercus rubra e Quercus coccinea

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • AA. VV., Enciclopedia di Milano, Milano, Franco Maria Ricci Editore, 1997.
  • Liliana Casieri; Lina Lepera, Anna Sanchioni, Itinerari nel verde a Milano, Comune di Milano, settore ecologia, GAV, 1989.
  • Alma Lanzani Abbà; Pia Meda, Alberi a Milano, Milano, CLESAV, 1985.
  • EXODUS - AA.VV. Oddio, cosa ho fatto, ELECTA MONDADORI, Milano, 2010

Vos correlade[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]