Pagina principala/NOL
|
Vos in vedrinaL'Union di Republegh Socialist Sovietegh (in russ Союз Советских Социалистических Республик), cognossuda anca cont el nomm de Union Sovietega, Сов́етский Со́юз, l'è stada ona republega federala comunista del Eurasia. L'è nassuda el 30 de december del 1922 da la Russia Zarista e la borlada sgiò el 26 de december del 1991, despoeu de vess stada ona superpotenza. Al moment del sò deslenguament, la gh'aea 15 republegh che la feven su. La pussee granda l'era la RSSF Russa, che incoeu l'è la Russia. L'URSS l'era on paes monopartitegh: l'unegh partii accetaa l'era el Partii Comunista del Union Sovietega, traa innanz de on Segratari General e del Politburo. In del febrar del 1917, a Pietrograd, la gent la s'è volzaa su contra 'l Regim Zarista e l'è gnuu faa su on governa traa innanz del princip Georgij Evgen'evič L'vov e anch ona Duma. El 15 de marz el Zar Nicola II el s'è traa seruch, dopo che la gent l'ha volzaa i pugn. El 7 de magg i Bolsevich fan la parposta de dà 'l poder ai soviet di lavorador, e 'l se met insemma on governa provvisori traa innanz del Aleksandr Fëdorovič Kerenskij. (innanz)
Te 'l savevet che ...La Gesa de San Giusep di Morent a l'è una gesa parochiala de Carsenzagh, ciamada per la soa grandezza per ischerz Dom de Carsenzagh. Vist el slargàss de Milan in del secol XX, quella banda li de Carsenzagh la s'è impienida de cà trade su a la svelta per quei che andaven a viver in cità, e gh'era nissuna gesa: la gesa de Santa Maria Rossa e la gesa di Sant Re Masg eren trope lontane e se pensa de fà una capella per el sit, gh'è anca una catada de daner, ma inn poeu doperad per meter a post la veggia badia. El cardinal Schuster in visita pastoral el recognoss el besogn de fà di gese noeuve e l'è fad su un comitad per fànn almen dodes in tuta la diocesi, e anca el Papa Pio XI el fa una donazzion de un milion de franch. El 19 de marz 1939 l'arcivescov el nonzia de volé fà su una noeuva gesa in del quarter, dedicad al San Giusep, patron di Morent. El prim de luj del '39 el benediss la prima preja, menada de la gesa de San Lorenz e 'l 27 de otover 1939 scomincen i lavorà. (Va inanz)
In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Normand, Arpitan, Mirandes, Romancc, Ladin sgiudee-spagnoeul, Estremegn, Avar, Colognasch, Gagauz, Tatar de Crimeja
Un proverbi a cas
"En mancanza dei cavai se fa trotà pò a i asegn" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
Una vos de scriver
Cossa se po fà?
|