Pèire Bec

De Wikipedia
Va a: navegá, truvá

Pèire Bèc (in Francees: Pierre Bec) (Paris, 1921-Poitiers, 2014) al è stai un poeta e linguista Occitan. Nassü a Paris, al à passú la infantezza a Comenge, e ilò al apreent l'Occitan. Al è stú deportú in Germania dal 1943 al 1945; int al torná indröö, al studia a Paris, e s'al dotura ilò int al 1959. Al è stu ün di fondaduur da l'Institut d'Estudis Occitans, dal quaal al è stu presideent dal 1961.

Al è professuur titülaaar da l'üniversitaa da Poitiers e diretuur gjontú dal Centre d'Études Supérieures de Civilisation Médiévale da Poitiers. Al è considerú ün di principagl spescjalist in dialetologia da la lengua d'oc e leteradüra Occitana da l'edaa mediana. La sò ativitaa a l'è compartida intra l'azzion occitanista, la recerca filològica e la creazzion literària. Al à colabarú a di püblicazzion coma Cahiers de Civilisation Médiévale , Revue de Linguistique Romane, Estudis Romànics, Oc, etc.

Al 1982, al formaraaf paart da la Comissió de Normalització Lingüística de l'Aranès con Jaume Taupiac e Miquel Grosclaude, ch'i han stabilí di normi linguístighi ofizzializadi al 1983, e chi seguían li indicazzion dadi par l'IEO respett al Gascon.


Övri[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

  • Petite anthologie de la lyrique occitane du Moyen Âge (1954)
  • Les saluts d'amour du troubadour Arnaud de Mareuil (1961)
  • La langue occitane (1963)
  • Manuel pratique de Philologie romane (1969)
  • Burlesque et obscénité chez les troubadours (1984)
  • Chants d'amour des femmes troubadours (1995)
  • Au briu de l'estona (1955) poesia
  • Sonets barròcs entà Iseut (1979) poesia
  • Lo hiu tibat (1978) novel·la
  • Sebastian (1980) novel·la
  • Raconte d’una mort tranquilla (1993) narració
  • Contes de l'unic (1977) narració