Musee el Corresg

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Musee el Corresg
Museo il Correggio
Faciada del Palazzi di Prenzip
Sit
Stat
Italia
LocalitàCorresg
AdressaCorso Cavour, 7, - Correggio, Corso Camillo Benso di Cavour 7, 42015 Correggio e Corso Camillo Benso Di Cavour 7, 42015 Correggio
Coordinade44°46′13.19″N 10°46′47.2″E / 44.77033°N 10.779779°E44.77033; 10.779779
Carateristeghe
TipoArt e archeologia
Intitolad aEl Corresg
Vertuda1859
Visitator6 000 (2022)
Sitt web
This box: view  talk  edit

El Musee el Corresg a l'è un musee d'art e archeologia de Corresg, vert in del 2005 e dedicad al pitor omonem. A l'è dent al Palazzi di Prenzip, palazzi renassimental che 'l gh'ha dent anca la biblioteca de la cità e l'archivi storegh comunal.

Percors[Modifega | modifica 'l sorgent]

El musee el scomincia cont el leon funerari roman, che l'è in la cort del Palazzi, e l'è el preludi de la sezzion archeologega del territori, che la gh'ha dent i repert pussee important trovad in tra el 1800 e'l 1900 arent a Corresg.

La gh'è poeu la sala del camin, che la se ciama inscì per el gran camin decorad con la corrensgia stema de la fameja, sala fada pussee sciora de 'n soler a casseton decorad cont el stema de la Franzesca de Brandeborgh, contessa mier de Corresg. Dent a gh'è di oeuvere che mostren el carater de la Cort in tra el secol quell de quindes e quell de sedes, la pussee importanta a l'è el Redentor de l'Andrea Mantegna, ma gh'è anca varie oeuvere del Corresg.

La prima galleria l'è dedicada al segond cinchcent, epoca bona per l'art citadina, con oeuvere dei Polidor de Lancian, Bartolamee Schedon, Francesch Madonina e Armini Zuccato, oltra a la collezzion di monede de la zeca de Corresg. Se va inanz in la Sala di Araz, indova che gh'è vari araz fiamingh, comperad del Camill de Corresg, se pensa in d'un so viagg a Anversa.

Pussee inanz, la gh'è la sala del sescent, con oeuvere locai de carater tradizzional e provincial, comunque ispirade de la reforma carracesca. El setcent el gh'ha una soa sala, che la gh'ha dent quader de carater sacher.

In la Sala del Votcent a gh'è oeuvere de carater figurativ, cognossude in l'ambient coltural italian. Per fornì a gh'è la Galleria Asioli, che la gh'ha dent oeuvere de la fameja, 'me di quader del Giusep e del Luis Asioli e di robe prezziose del Bonifazzi.

Galleria di foto[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]