Mar Mediterrani

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia
(Rimandad de Mar Mediterani)
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Ona veggia mapa dol mar Mediterrani

Ol mar Mediterrani a l'è on mar mezsarrad[1] che 'l se troeuva in tra l'Eurasia e l'Africa, in sul confin tra la placa vuroasiatega e quella africana. L'è conligad a l'ocean Atlantegh per ol strecc de Gibilterra a ovest e al mar Pontegh per ol strecc del Bosfor a est, inveci ol canal de Suez el le conliga a sud-est al mar Ross e donca a l'ocean Indian. Ol strecc de Sicilia el spartiss ol mar in do part de grandezze compagne. In dol bacin idrografegh dol mar Mediterrani, che 'l ciapa i territori de 23 Stacc, ghe stann de cà circa 450 million de persone.[1] L'è on mar important fiss de tucc i poncc de vista: prima de tut de quell storegh, desgià che in sui so coste gh'enn nassude di civiltaa 'me quella romana, grega, egizzia e fenicia, e an'pò dol pont de vista economegh: i industrie de la pesca, dol turisem e dol straport de merci i enn sossenn desvilupade, tant'è che pressapoch 300 petrolere i intraversen ogni dì ol mar. Ol mar Mediterrani el ciapa on territori de pressapoch 2,510,000 km²[2] cont ona profonditaa media de 1500 m.

Mar dependencc[Modifega | modifica 'l sorgent]

On tramont in sul mar Mediterrani
Mediterrani ocidental Mediterrani oriental
Mar de Alboran Mar Adriategh
Mar di Balear Mar Egee
Mar de Corsega Mar Jonegh
Mar Ligur Mar de Levant
Mar de Sardegna Mar Libegh
Mar Tiren Mar de Marmara

Isole[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Sicilia, l'isola pussee granda dol Mediterrani

In dol mar Mediterrani gh'è on frach de isole, soratut in dol mar Egee indova che i se troeuven cinch rosc de isole. Do isole i enn Stacc insular - Malta e Ciper, inscambi i oter isole i partegnen ai Stacc continentai. L'isola pussee granda sia per popolazzion che per superfiss l'è la Sicilia. Ona quai isola, come Stromboli o Volcan, l'è de origen volcanega.

Stad Nom Area km² Popolazzion
1 Sicilia 25 834 5 010 001
2 Sardegna 24 100 1 656 000
3 Ciper 9 251 1 244 188
4 Corsega 8 681 322 000
5 Creta 8 312 622 871
6 Negherpont 3 655 191 206
7 Maiorca 3 640 846 000
8 Lesbo 1 630 86 436
9 Rod 1 398 115 490
10 Scio 842 51 390

Coste[Modifega | modifica 'l sorgent]

Costa Celesta

On quai toch de la costa mediterranea el gh'ha on toponem propi, per esempi la Costa Smeralda in Gallura, la Costa Celesta in Provenza, la Costa d'Arsgent in Toscana, la Costa di Traboch in Abruzz, la Costa Brava in Catalogna o la Costa dol Sol in Andalusia. Queste zone i enn de solet sossenn turisteghe e urbanizade - l'area edifegada, despess con tancc albergh, la va vesin al mar, ghe resta donca ona sfrisa de spiagia minga trop larga in mez tra ol mar e l'area urbana. In di zone 'me i Cinch Terre o la Dalmazzia gh'è poch spazzi in su la costa parchè gh'enn i falesie e i crape che i tegnen indree ol desvilup urban di zone costere, de conseguenza ona quai citaa costera, come Monegh o Sgenova, la gh'ha de tràss foeura in sul terren tolt indree dol mar. In su la costa albanesa gh'enn inscambi poche citaa - tute i citaa pussee grande i en stade fade su in dol entroterra.

Costa Smeralda
Costa Brava

Ol mar Mediterrani el bagna i coste de 21 Stacc recognossucc a nivell internazzional.

Costa setentrionala Costa orientala e meridionala
Spagna Siria
Franza Liban
Monegh Israel
Italia Egit
Malta Libia
Slovenia Tunisia
Croazzia Algeria
Bosnia-Erzegovina Maroch
Montnegher
Albania
Grecia
Turchia
Ciper

Referimencc[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,0 1,1 Argyro Zenetos. Il Mare Mediterraneo - acque blu ricche di ossigeno e povere di nutrienti. http://www.arpalombardia.it/EEA/pdf/cap9.pdf Archiviad chi: [1]
  2. Encyclopaedia Britannica. https://www.britannica.com/place/Mediterranean-Sea