Lengua valona
| Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard ucidental urtugrafia ünificada. |
El Valun (Walon) l'è una lengua rumanza parlada in Belgi e in d'un quai tuchelin de la Francia e del Lüssembürg.
Cunsideraa despess un patois, a l'è vöna di lenguv d'oïl, cumpagna del Frances, del Picard, del Nurman e de tanti alter, ultra a vess la lengua regiunal püssee parlada in la zona francesa del Belgi.
El sò nom el vegn del germanigh *Walh, che un temp el marcava tüt quei popul arent ai naziun tudesch e slav cunsideraa furest o strani (e de fat a gh'è 'l Gàles, i Valach, el Vlach, el Vlaheşte, el Welche e 'l nom pulach de l'Italia, ciuè Włochy).
Cuntegnüü |
[Mudifega] Distribüziun e variant
| Per savènn püssee, varda l'artìcul Dialet del Valun. |
El Valun a l'è parlaa suratüt in Valonia, ciuè la zona francofuna del Belgi (ma minga depertüt). Inultra l'è parlaa anca in d'un tuchelin de Francia (la zona de Givet e un quai paes inturna, ultra che un quai paes del dipartement del Nord) e in de la cuntea de Door in Wisconsin, induve i migrant belgi hin staa propi tant.
I sò dialet hin stüdiaa de l'Atlant lenguistigh valun, e gh'han daa el cuntribüt necessari per stabilì un standard, ciamaa rfondou walon (cumpagn del Rumantsch Grischun).
Se poden vedè quater zonn dialetai diferent:
- El valun uriental, ciamaa anca lieges, l'è parlaa in quasi tüta la pruvincia de Liegi (föra che in quela zona de lengua tudesca e di cumün de Baelen, Plombières, Welkenraedt e un quai alter paesot), inscì 'me in del nord de la pruvincia del Lüssembürgh (val de Salm e regiun de Ourthe et Aisne). El Lieges l'è spartii anmò in ardennais (arent ai Arden), condrusien (Condroz), hesbignon (Hesbaye) e hervien-verviétois (Pays d'Herve).
- El valun central, ciamaa anca namurois, parlaa in de l'est de la pruvincia del Brabant Valun, in de l'Hesbaye brabantina, in di Arden brabantinn e in la püpart de la pruvincia de Naumur (föra che la Fagne, i Ardenn namüres e 'l Pays Champenois), ultra che in l'inscì ciamada botte de Givet.
- El valun ucidental o wallo-picard (termin püssee druvaa al dì d'incö), un dialet de transiziun tra el Picard e 'l valun central, cuncentraa in la pruvincia del Brabant Valun (arent a Nivelles, in del Roman Païs, a Charleroi, la Thudinie, el süd-ovest de la Pruvincia de Namur, la Fagne, e in de la zona inturna al cumün frances de Cousolre).
- El valun meridiunal o wallo-lorrain, parlaa in de la Pruvincia de Lüssembürgh (föra che Gaume e 'l distret d'Arlon), in del süd-est de la Pruvincia de Namur e in d'un quai paes del Lüssembürgh (Doncols, Harlange, Sonlez, Tarchamps, Watrange), induve incö prubabilment el s'è estint.
[Mudifega] Carateristigh
[Mudifega] Funulugia e funetiga
- El latin [ka] e [g + e, i, a] el da in Valun i cunsunant africaa TCH e DJ, cumpagn del Frances antigh.
- lat. vacca => val. vatche (fr. vache; lum. vaca).
- lat. gamba => val. djambe (fr. jambe; lum. gamba).
- La S latina a l'inizzi de parol el resista, al cuntrari del Frances:
- lat. spina => val. spene (fr. épine; lum. spina).
- lat. bestia => val. biesse (fr. bête; lum. bestia).
- Insoma, el Valun el cugnuss nò la vucala prustetiga che la fa vegnì el latin schola el frances école (antigament escole) e 'l spagnö escuela:
- lat. stella => val. steûle (fr. étoile; lum. stela)
- lat. stomachus => val. stoumak (fr. estomac; lum. stomegh).
- A bun cünt, ogni tant anca el Valun el gh'ha besogn de un'altra vucala, per evità de met vesin trop cunsunant insema:
- Dj'é stî à scole (sun staa a la scöla), ma ène belle escole/sicole/sucole (una bela scöla).
- El latin [sc], föra de una quai eceziun, in Valun standard el vegn [sch]:
- lat. scabum => val. schame
- lat. auscultare => val. schoûter
- I cunsunant sunor finai se prunüncen semper surdaa: rodje (russa) e rotche (rocia) se disen istess.
- I vucai nasai poden vess segütaa de cunsunant nasai:
- djonne (fr. jeune, lum. giuvin).
- crinme (fr. crème; lum. crema).
- branmint (fr. beaucoup; lum. tant).
- La lunghezza di vucai la gh'ha un valur funulogigh. La permet, cumpagn del Lumbard, de fà sü di distinziun tra
- cu ("cüü") e cût ("cot");
- messe (messa) e mêsse (maester);
- La legg de Bartsch, cunstatada in del Frances antigh, la se adata minga al Valun senza adataziun:
- lat. carus (lum. car): VI secul [tʃerɔ] > [tʃierɔ]; VII secul [tʃiɛr]> [ʃɛr]; in Valun [tʃi:r].
[Mudifega] Murfulugia
- I agetiv di donn al plüral che se tröven denanz ai nom ciapen un -ÈS final (föra che i dialet de transiziun cunt el Lurenes):
- val. li djaene foye/les djaenès foye; fr. la feuille jaune/les feuilles jaunes; lum. la föja gialda/i föj giald.
- Gh'è minga distinziun de gener tra i articul determinativ e tra i agetiv pussessiv (föra che i dialet de transiziun cunt el Lurenes):
- val. li vweture, li cir; fr. la voiture, le ciel; lum. la vetüra, el ciel.
- val. si coir, si finiesse; fr. son corps, sa fenêtre; lum. el sò corp, la sua fenestra.
[Mudifega] Sintassi
- L'agetiv qualifigativ el se tröva despess denanz al nom:
- val. on fwärt ome; fr. un homme fort; lum. un om fort.
- ene blanke måjhon; fr. une maison blanche; lum. una cà bianca.
- Gh'è una forta imprunta germaniga in la sintassi:
- tud. Was ist das für eine Blüme?; val. Cwè-ç ki c'est di ça po ene fleur?; fr. Qu'est-ce que cette fleur?; lum. Cusa l'è 'stu fiur?.
- L'urdin di prunom in di dumand l'è püssee vesin al Lumbard e a l'Italian che al Frances:
- val. dijhoz-m' el; fr. dites-le moi; lum. disemel; it. ditemelo.
- El prunom persunal cumplement uget diret se met denanz ai verb de puder:
- val. dj'el sai scrire, vos mi plot houkî; fr. je peux l'écrire, tu peux m'appeler; lum. mì el podi scriv, tì te me podet ciamà.
[Mudifega] Lessigh
- Gh'è di parol latin che se tröven minga in di lenguv rumanz vesinn, ma che se poden vedè in alter lenguv neulatinn:
- val. dispierter ("dessedà") = spagnö despertar, rumen deșteptare.
- val. sacwant ("un poo", "tant") = rumancc insaquant, emilian soquant.
- val. moude ("mungg/mulgg") = italian mungere, rumen mulge.
- val. ouxh ("üss") = italian uscio, rumen uşă.
- Inultra gh'è una mota de parol ciapaa di lenguv germanigh:
- flåw (debul) <= ulandes flauw.
- dringuele (punta) <= ulandes drinkgeld.
[Mudifega] L'abecee
El valun el se scriv cun l'abecee frances, al qual el se giunta el segn diacritigh de l'anel, druvaa per la letera Å.
-
Grafema Parnunzia Esempi Grafema Parnunzia Esempi A a [a] gade (cavra) L l [l] lére (legg)  â [a:] diâle (diavul) M m [m] mwin (man) Å å [ɔ:/o:/ɑ:] djåzer (parlà) N n [n] nawe (fanigutun) AE ae [a/ɛ] glaece (giazz) O o [ɔ] soris (souris) AI ai [e:/ɛ:] mwaisse (maester) Ô ô [o:/ɔ̃/ʊ:] rôze (rösa) AN an [ã/ɔ̃] blanc (bianch) OE oe [wɛ/ø/ɛ/œ] moes (mes) B b [b] bén (ben) OI oi [wa/wɛ/oː/ʊː] moirt (mort) C c [k/s] crole (capi) ON on [ɔ̃] djondou (tucaa) Ç ç [s] çoula (quela roba chì) OU ou [u] atouwer (dàgh del tì a un quaivün) CH ch [ʃ] chal (scià) OÛ oû [u:/y:] noû (növ) D d [d] wårder (garder) P p [p]}ì aprinde (imprend) DJ dj [dʒ] djin (persona) Q q [k] qwè (che cusa) E e [ɛ] efant (fiulin) R r [ʀ] arester (arestà) É é [e] pés (pes) S s [s] sûner (stilà) EA ea [ja/e:/ɛ:] bea (bel) SS ss [s] dissu (sura) ÉN én [ẽ/ɛ̃] tchén (can) SCH sch [h/ʃ/ç/sk] scheter (s'cepà) EU eu [ø/œ] djeu (giögh) SH sh [ʃ/s] shijh (ses) EY ey [ɛj/ɛ:j/i:j/i:] åjhey (facil) T t [t] tins (temp) F f [f] filozofe (filosuf) TCH tch [tʃ] tchant (cant) G g [g] gueuye (gura) U u [y] pus (pü) GN gn NY ny [ɲ] agnon (scigula) Û û [y:] ût (vot) H h [h] hoye (carbun) Un un [œ̃] djun (giügn) I i {[i/ɪ] pitit (piscinin) V v [v] vint (vent) Î î [i:] pî (pee) W w [w] walon (valun) IN in [ɛ̃] rinde (rend) X x [ks] taxi (taxi) J j [ʒ] jate (tassa) XH xh [h/ʃ] pexhon (pess) JH jh [h/ʒ] prijhon (presun) Y y [j] yebe (erba) K k [k] stoumak (stomegh), Z z [z] zûner (fà frecass)
[Mudifega] Esempi de lengua
[Mudifega] Un cunfrunt cul frances
| Valun | Frances | Lumbard |
|---|---|---|
| Walon | Wallon | Valun |
| Diè wåde | Adieu | Adiu |
| Bondjoû | Bonjour | Bun dì |
| A | Salut | Ciau |
| Djusk' a! | Salut ! | Ciau ! |
| Oyi | Oui | Sì |
| Neni | Non | Nò |
| A rvey | Au revoir | Se vedum |
| (i gn a) rén avou ça | De rien | De nagot |
| Cmint dit-st on | Comment dit-on | Cume disii |
| Coyî | Cuillère | Cugiar |
| Cmint daloz ? | Comment allez-vous ? | Cume la va ? |
| Dji va bén, èt vos ? | Je vais bien et vous ? | Mì stoo ben, e Lü ? |
| Dji n' sais nén | Je n'en sais rien | Mì en soo nagot |
[Mudifega] Deciaraziun di dirit de l'om, art. 1
Tos lès-omes vinèt-st-å monde lîbes, èt so-l'minme pîd po çou qu'ènn'èst d'leu dignité èt d'leus dreûts. I n'sont nin foû rêzon èt-z-ont-i leû consyince po zèls, çou qu'èlzès deût miner a s'kidûre onk' po l'ôte tot come dès frés.
[Mudifega] El Pader Noster
- Valun standard
Vos, nosse Pére qu'est la-hôt,
Qui vosse nom seuye bèni cint côps.
Qui li djoû vègne qu'on v' ricnoxhe come mêsse.
Qu'on vos schoûte sul têre come å cîr.
Dinez nos ådjoûrdu li pwin po nosse djournêye.
Fijoz ène crwès su tos nos pètchîs
Come nos l' fijans èto su les pètchîs dås ôtes.
Ni nos lèyîz nén tchêr dins l'inveye di må fé
Mins tchessîz li må lon èrî di nos ôtes.
- Valun uriental:
Vos, nosse Pére qu'est la-hôt,
Qui vosse nom seûye bèni cint côps.
Qui l' djoû vinse qu'on v' ricnohe come mêsse.
Qu'on v' hoûte sol tére come å cîr.
Dinez-nos oûy li pan po nosse djoûrnêye.
Fez 'ne creûs so tos nos pètchîs
Come nos l' fans ossu so lès pètchîs dès-ôtes.
Ni nos leyîz nin toumer dvins l'invèye di må fé
Mins tchessîz l' må lon d' nos-ôtes.
- Valun central
Vos, nosse Pére qu'èst la-wôt,
Qui vosse nom seûye bèni cint côps.
Qui l' djoû vègne qu'on vos rconèche come mêsse.
Qu'on vos choûte sul têre come au ciél
Donoz-nos audjoûrdu li pwin po nosse djoûrnéye.
Fioz one crwès su tos nos pètchîs.
Come nos l' fians èto su lès pètchîs daus-ôtes.
Ni nos lèyîz nin tchêr dins l'invîye di mau fé
Mins tchèssîz l' mau lon èrî d' nos-ôtes.
- Valun meridiunal
Vos, nosse Pére qu'èst la-yôt,
Quu vosse nom sèye bèni cint côps.
Quu l' djoû vègne qu'on vos rucnuche come mwêsse.
Qu'on vos choûte su la tère come â cièl.
Dènoz-nos âdjoûrdu nosse pwin po nosse djoûrnêye.
Fèjoz oune crwas su tos nos pèchés
Come nos l' fèjans ossu s' lès pèchés dès-ôtes.
Nu nos lêssoz nin toumer dins l'anvîe du mâ fé
Mês tchèssoz l' mâ lon arî d' nos-ôtes.
- Valun ucidental
Vous, no Pére qu'èst la-ôt,
Qui vo no fuche bèni cint côps.
Qu'èl djoû vène qu'on vos rconèche come mésse.
Qu'on vos choûte sul tére come au ciél.
Donèz-nous audjoûrdu l' pwin pou no djoûrnéye.
Fèyèz 'ne cwès su tous nos pètchîs.
Come nos l' fèyans ètou su lès pètchîs dès-ôtes.
Ni nos lèyîz nén tchér dins l'invîye di mau fé
Mins tchèssîz l' mau lon d' nous-ôtes.
[Mudifega] La parabula del Fiö Trasun in d'un quai dialet del Votcent
ATENZIUN: quei esempi chì hin staa minga scrit cun l'urtugrafia ufiziala del Valun, ma cunt una grafia francesizzanta, anca perchè i test hin pütost vegg
- Dialet de Liegi: In homme aveut deux fils. Li pus jône des deux ly dit: "Père, dinez-me çou qui me vint!" et volà qu'il z'y a fait leu partaiche. Pô d'jours après, li pus jône pâte et va bin long. Là il allowe à molva et avouc des quemaires di mâle-vée li part qu'il aveut awou.
- Dialet de Malmedy: Jun y avéve un homme qu'avive deux fils. Et l'pus jône des deux diha atoù s'père: "Père, dunoz-me lu part do l'héritaigche qui m'vint!" Et y partiha s'bin inte leux deux. Nin binco d'jours aprés, l'pus jône valet ramassa tot çou qu'il avéve et in alla bin long d'vin on païs étranguir, wisqu'i déspansa tolle su part tot viquant aul dubâgche.
- Dialet de Namur: I nia ieu one fu on homme qui aveuve deux garçons. Et l'pus djône dis zels dit à s'père: "Père, donnez-me li légitime qui m'vint!" et i leux a fait leur parte. Et au bout d'queques djours, après awoi rachouné tot s'butin, li pus djône des deux est s'tevoïe au diale bain long, et vaila il a mongui tot s'bain ens viquant comme on mannet losse.
- Dialet de Mons: Ein s'aqui avoat deux fieux. Le r'culot dit à s'pée: "Pée, baille-me l'part de bié qui me r'viet!" et l'pée leux baille leur part. Ein pau après, l'pus jône walton ramasse tout ce qu'il a, i s'boute en voïage et s'ein va n'sachu bié long, et droit-là i briscande tout ce qu'i possède en faisant ribaude.
[Mudifega] Bibliugrafia
- Chantal Denis, Dictionnaire français-wallon d'après Nameur èt avaur-là, Namur, 2001.
- Jean-Marie Pierret, Jean-Jacques Gaziaux et Jean Germain, Le wallon in Lîmês I. Les langues régionales romanes en Wallonie, Éd. Traditions et parlers populaires, Bruxelles, 1992 ISBN 978-2-930047-02-7.
- Maurice Piron, Les lettres wallonnes contemporaines, Éd. Casterman, Tournai, 1944
- Maurice Piron, Anthologie de la littérature wallonne, Éd. Mardaga, Liège, 1978.
- Lein Geschiere, Éléments néerlandais du wallon liégeois, Noord-Hollandsche, Amsterdam, 1950
- Hervé Hasquin, La Wallonie, son histoire, Éd. Luc Pire, Bruxelles, 1999 ISBN 2-930240-18-0
- Rita Lejeune et Jacques Stiennon, La Wallonie, le Pays et les Hommes: lettres, arts, culture, 3 volumes, 1977-79.
- Joseph Dejardin, Dictionnaire des spots ou proverbes wallons, 2 tomes, Bulletin de la Société Liégeoise de Littérature Wallonne, Éd. H. Vaillant-Carmanne, Liège, 1891.
[Mudifega] Vus curelaa
[Mudifega] Ligam de föra
- Sitt del valun standard
- Gramatiga valona de Laurent Lorint Hendschel (sülicenza GNU)
- Lexilogos : link per diziunari vari.
- Lessigh del Valun de Forrières e Liegi
- Le Royal Club Wallon
- Quala pianifigaziun lenguistiga per el valun? de la cumissiun « Langue » de l’Union Culturelle Wallonne
- mutur de ricerca in valun
- I pagin de la lengua valona (in quater lenguv, da Laurent Hendschel)
- L'Aberteke-gazete (in quater lenguv, da Lucyin Mahin)
- Li Cibergazete da Mwaisse Arsouye (in d'un poo de lenguv, da Yannick Bauthière)
- L'Aberteke ås noveles
- Tévé waloncåzante (televisiun in valun)
- Bindes d' imådjes e walon
- Foroms éndjolikes e walon
- Conferince da Lucyin Mahin so l' istwere eyet l' avni do walon (e francès, aberwetåve diyaporama)
- Wallon-English Gastronomy Dictionary
- Union Culturelle Wallonne
- Ethnologue report for Walloon
- online dictionary