Istitut tecnegh Caterina de Siena

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
La scoeula

L'Istitut tecnegh Caterina de Siena a l'è una scoeula superior de Milan in pè del 1912 in varie forme, che incoeu la ofriss un istitut tecnegh, trè adresse de istitut professional e do adresse de Istruzzion e Formazzion Professional, sita in via Lombardia, in tra el Loret e 'l Casoret.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del 1912 a l'è fad su un palazzi scolastegh vesin a di noeuve cà popolar de la zona, che 'l gh'ha dent di cors de scoeula elementar, fina a la class sesta, e poeu di cors professionai per i tosann, che deventarann poeu di scoeule de aviament e, in del 1928, gh'eren 18 class. In di agn dopo l'è verta la scoeula de magister professional de la dona, che la permet ai diplomade de insegnà economia domestega, e anca un istitut tecnegh per el lavorà de la ceramiga.

In del dopoguerra a l'è fad su l'istitut professional Caterina de Siena, con specializazzion maglierista, sarta per fiolit, figurinista, ceramista, cusid, camisaria e sartoria-fantasia. In del 1956 i scoeule de magister feminin inn trasformade in istitut tecnegh feminin, partid in du agn in comun e trii de specializazzion, e se sgionten i cors de adeta ai burò per l'architetura e l'arredament e adeta ai burò del setor di reclam.

In di agn '70 se sgionten vari altri cors, pensad per un publegh di done, compagn de adeta a la secretaria d'azienda, adeta ai servizzi ministrativ, stenodatilografa in lengua italiana, grafega di reclam, figurinista modellista, adeta al setor di reclam e acompagnadora turistega.

In del 1989, con l'abolizzion di scoeule aposta per i done, la deventa 'n Istitut professional de Stat per i servizzi de la publicità. In del 2010, con la reforma Gelmini, el ciapa dent anca l'Istitut tecnegh "sistema moda", e donca l'istitut l'è pussee cognossud 'me Istitut tecnegh.

Adresse[Modifega | modifica 'l sorgent]

Incoeu el gh'ha dent l'istitut tecnegh tecnologegh de sistema moda, i istitut professionai per l'industria e l'artesanad de produzzion artesanai e industriai e de produzzion tessil e sartoriai, l'istitut professional per i servizzi comerciai e i cors IeFP de abiliament e grafega.

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]