Gesa de San Giorgg (Segur)

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
La Gesa

La Gesa de San Giorgg a l'è la veggia parochia de Segur, quarter de Setim.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Tirada a man sgiamò intorna a l'ann 1000, a l'era però tirada su a la ben e mej con di preje, donca intorna al 1500 la deventa importanta la quistion del fàlla su ancamò, cont el Carlo Borromee che in del 1572 ghe fa 'na ramanzina ai sciori de la zona, che curaven minga la Cà del Signor.

In del 1604 i lavorà de restruturazzion inn fornid e la gesa l'è destacada de la parochia de Santa Margarita, a deventà 'na parochia deperlee, che l'era però ministrada de 'na confraternita laica, che la se ocupava anca de proveder economegament a la Gesa.

Vers la fin del 1600 i sgent de Segur deventen pussee e la Gesa la taca a vesser piscinina, donca se taca a parlà de slargàlla ancamò e i lavorà scomincen in del 1754 e inn fornid, in di part fondamentai, l'ann dopo. La Gesa a l'è pirlada de 90°, con la veggia entrada che l'era in su la Via Barni del dì d'incoeu, menter incoeu a l'è in su la piazza omonema.

A l'è stada 'na Gesa pora fina ai agn '30 del '900, quand che 'l curad l'ha scernid de fàlla decorà assee dent, cont el cardinal Alfredo Ildefonso Schuster che la consacra el 6 d'avost 1940.

In del 1999 l'è verta la Gesa Noeuva, dedicada semper al San Giorgg e pensada per i besogn noeuv de la comunità: inn comunque part de la midema parochia.

Architetura[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'orghen

La Gesa, in stil baroch, la gh'ha un ciocher e 'n orghen. Dent la gh'ha un bell poo de dissegn e anca di vetrade decorade. Dedree a l'altar a gh'è di state de metall.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]