Gesa de San Ferdinand (Bari)

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
El denanz de la Gesa

La Gesa de San Ferdinand a l'è una parochia catolega de Bari, part de l'Arcidiocesi de Bari-Bitonto, in sul stradon central de via Sparano da Bari, che 'l taca la stazzion centrala a Bari Vegg.[1].

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La gesa, voluda de l'arcivescov Michele Basilio Clary che ghe l'haveva domandada al Ferdinand II inveci de una veggia capelleta bona de havégh denter domà una ventina de fedei[2], l'è stada scominciada in del 1844 e fornida in del 1849, quand che l'è consacrada el 5 de masg e dada in man a la confraternita de Santa Filomena. [3][4] El 21 de sgiugn del 1887 l'è fada vicaria-curada capitolar e l'è fad 'me curad el Beniamino Bux, che 'l volarà fà pussee bella la gesa, con di lavorà de decorazzion che fornissen in del 1900 e fad del Nicola Colonna.[3]

In tra el 1933 e 'l 1934 el Saverio Dioguardi el fa su ancamò el denanz de la gesa, desgià che in del mez de un pian de renoeuvà el quarter de Murat hann fad su arent a lee un noeuv compless de palazzi, e donca l'è stada renoeuvada inscì de somejàgh.[3] Poch pussee inanz, in tra el 1938 e 'l 1939, el dedent l'è piturad ancamò de l'Umberto Colonna. [3] L'è fada parochia in del 1956.[4]

Dopo de 'n lavorà piscinin in del 1969, l'è restaverada per benon in del 1999, cont el toeu via de la carta piturada, el meter de la stabilidura e de 'na noeuva sed per el prevet.[3]

Architetura[Modifega | modifica 'l sorgent]

El denanz el gh'ha una gran rampa de basellon per andàgh dent e gh'è do colone che se spartissen in trii arch de tuf.[2]

La gesa dent l'è a cros latina schisciada, cont un'aula unega e do capelle a lat, dopo de la prima campada gh'è di pass che permeten de andà in sagrestia e in di ofizzi de la parochia. [3] Ogni arredament l'è in l'area del prevet, con l'ambon e l'altar fad cont un fust de marmor bianch.[3]

Dent gh'è varie piture e icone: in sui cupole gh'è l'esaltazzion de la Cros, i dotor de la Gesa pussee important (Sant Ambroeus, Sant Ironem, Sant Agostin e San Grigoeu Magn) 'me simbol de la tradizzion, gh'è poeu do imagin del San Nicola de Bari e del San Ferdinand, fade vuna de l'Umberto Colonna e l'oltra del Gennaro Maldarelli.[3] Lilinscì arent, a gh'è trè antighe statue del San Sabin, de la Madona col Bambin e del San Nicola, menter in di lunete che fann finì i pared in alt a gh'è de 'na banda el Cenacol, de l'oltra el matrimoni de Cana.[3]

El dent, incoeu, l'è fad tut con la stabilidura e l'è bianch, con vari toni del marron. Gh'è una gran lus dada de do gran fenestre che dann foeura al Sol. [3]

Galleria de imagin[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. San Ferdinando parrocchia in Bari · I Vicaria
  2. 2,0 2,1 Bari, San Ferdinando: quella chiesa-simbolo che vive in simbiosi con negozi e condomìni
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 Chiesa di San Ferdinando
  4. 4,0 4,1 SIUSA

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • N. MILANO, "Le chiese della diocesi di Bari", Bari, 1982.
  • G. PETRONI, "Della storia di Bari dagli antichi tempi sino all'anno 1856", Napoli, 1857-1858.
  • S. PALESE, "La parrocchia a Bari tra metà Ottocento e metà Novecento", in "Problemi di storia della Chiesa", Roma, 1988.

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]