Geoffrey Chaucer

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.
Portrait del Chaucer del XVII secol.
Portrait del Chaucer del XVII secol.

Geoffrey Chaucer (Londra, 1343 plu o manc – Londra, 25 de otovr 1400) l'è stad un scrittor, poeta, cantant, burocrat e diplomateg ingles.

Al vegn despess recognossud tant'me el padr de la literadura inglesa.

Veda[Modifega | modifica 'l sorgent]

«Filosofia e literadura: g'è miga vuna senza l'oltra»

El Geoffrey Chaucer l'è nassud a Londra intorn al 1343 da una fameia de mercants de vin cond li belle palanqe adree. Li prime documentazion qe a 'm g'ha le se referissen a quand l'è diventad paj de la contessa de l'Ulster, Elizabeth de Burgh, plu o manc ind el 1357. Duu agn despœ l'entra ind l'armada inglesa e ind el 1359 al vegn fait prejoner ind l'assedi de Rhemis, per pœ vesser rescatad.

Intorn al 1336 al s'è sposad cont la Philippa Roet, dama jovena de la regina Philippa de Hainault, moër del Eduard III, da la qual al g'hav almanc trii o quatr s'ciets. In quei agn qì l'è ativ a cort con divers lavorar, anca diplomateg, qe a le portarà a viajar un frac al de fœra de l'Inghilterra. In particular l'andè in Italia intrà el 1372 e el 1373, e pœ anc'mò ind el 1378. In quei agn qì al scriv la plupart de li so œvre, intratant qe al segutava a lavorar per el stat cond i incareg sempr plussee de prestij.

L'è mort ind el 1400 per cause miga trop ciare e l'è stad sotrad ind l'Abazia de Westminster.

Œvre[Modifega | modifica 'l sorgent]

Chaucer ind el manuscriit de Ellesmere.

La so prima œvra de prestij l'è "The Book of Duchess", poëma narrativ ins el modell de la vision allegorega. El poëma l'è stad scrivid intra el 1369 e el 1374, in ocasion de la mort de Blanche, duqessa de Lancaster, moër del so amix John de Gaunt.

L'œvra despœ l'è prusmabelment "Anelida e Arcite" (1376-79), poësia de 357 vers influenzada da la "Teseida" del Boccaccio. L'œvra medema la segna el passaj del Chaucer da una poësia piena de modei frances refinads ai modei toscan, forsi plussee profonds.

De quei agn qì l'è anca "The House of Fame" (1379-80), poëma in trii lebr, basad in su un insomi e influenzad en maniera importanta da la "Divina Commedia".

"The Parliement of Foules" (1382-83) l'è un oltr insomi allegoreg, ma œn bel po plussee complegad ind el stil e ind la scrittura respeit a quei inanz.

"Troilus and Criseyde" (1335) l'è forsi l'œvra plussee refinada del Chaucer. Anca siben qe el Troel al diventa el prefeit cavalier de la tradizion cortesa, la Criseida la resta la vera protagonista. Qesta l'è la feminilitaa incarnada, un personaj fomnin ben complegad. El poëma l'è caraterizad da l'equilibri del pis del destin e el liber arbitri dei omen.

"The Legend of Good Women" l'è del nœv una vision. Li enn dex istorie de fomne da ciapar a esempi, namorade e fidele. Li fonts li enn prencepalment classege: Omer, Virjei, Ovidi e Ijin.

The Canterbury Tales[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'è forsi "The Canterbury Tales" la so œvra plussee cognossuda, anca se miga terminada. Li enn de li novelle collegade da una cornix cumuna: el pellegrinaj in vers la Catedral de Canterbury per far-g reverenza a la tomba del sant Thomas Becket.

Ind el prolog i pellegrin i vegnen caraterizads vun a vun cond una bella ironia, da un narrador qe inscambi al fa apparir de vesser un tarluc. Li novelle li dann una vision completa de li forme literarie del Mediev: romanz cortes ("Knight's Tale"), fabliau ("Miller's Tale"), lai bretoneg ("Franklin's Tale"), lejende dei sants ("Prioress's Tale"), exemplum ("Pardoner's Tale"), favola animalesca ("Nun's Priest's Tale"), sermon ("Parson's Tale").

Strutura de l'œvra[Modifega | modifica 'l sorgent]

El prolog jeneral (858 vers) l'è la descrizion de la compagnia dei pellegrin, da la qual la vegn fœra la condizion soçala specifega de ognun. L'ost, el coo de la compagnia, al g'ha l'idea de inviar una gara de novelle. Ogni pellegrin al g'havarà da cuntar quatr novelle, a quell qe al vençarà ge vegnarà pagada una cena.

El cunt de la Comar de Bath al fa veder 'mè l'era el rœl de li fomne ind el mediev. El personaj de la fomna de Bath l'è el plussee ciar e mei definid dei pellegrin. Ind el prolog la fomna la descriv i so cinc marids e la so determinazion de lee a haver-g sempr el controll de li relazion. Prategament la novella la cunta un episodi arturian basad in sul motiv de la "loathly lady".

El cunt del Ciareg de Oxford l'è una sort de exemplum ins l'ultema novella del Decameron del Boccaccio. Qì la pazienza de Griselda la respegia l'incontrari de la comar de Bath, l'è el simbol medem de l'obedienza e passivedaa feminil. La posizion del Chaucer respeit al rœl de li fomne l'è però miga facil de interpretar; defait la novella l'è terminada da un "envoy" ironeg ind el qual l'autor stas l'inziga i fomne a comportar-s miga compagn de la Griselda ma a vesser plussee combative e prepotente ind el matrimoni.

Lesta de li œvre[Modifega | modifica 'l sorgent]

Titol orijenal Voltadura Nodazion
The Romaunt of the Rose Romanz de la Rœsa Voltadura del Roman de la Rose, el titol l'è miga segur.
The Book of Duchess el lebr de la duqessa Prima œvra importanta, scrivida in tra el 1369 e el 1372.
The House of Fame La cà de la fama *
Anelida and Arcite Anelida e Arcite *
The Parliament of Fowls El parlament de i uxei *
Boece Boëzi Prusmabela voltadura del De consolatione philosophiae.
Troilus and Criseyde Troël e Criseida. *
The Legend of Good Women La lejenda de li brave fomne. *
Treatise on the Astrolabe Traitat ins l'astrolabi. *
The Canterbury Tales I cunts de Canterbury. *

Vox correlade[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de fœra[Modifega | modifica 'l sorgent]