Forte dei Marmi
| Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt Orientàl, ortograféa unificàda |
| Forte dei Marmi | |
|---|---|
| Stàto | Itàlia |
| Regiù | Toscana |
| Pruvincia | Lucca |
| Cuurdinàde | 10°10′24″ E 43°57′57″ N |
| Abitàncc | 7 752 ab. |
| Superfìce | 9,0 km² |
| Densità | 861 ab/km² |
| Altèsa | 2 m s.l.m. |
|
|
Caranna, Roma Imperiale, Vaiana, Vittoria Apuana |
| Cumu tacàcc | Montignoso (MS), Pietrasanta, Seravezza |
| CAP | IT-55042 |
| Còdes ISTAT | 046013 |
| Prefìs tel. | 0584 |
|
|
|
Forte dei Marmi l'è ü cümü italià, de la regiù de la Toscana, 'n Pruvìncia de Lucca. El g'ha presapóch 8.280 abitàncc, 'na superfìce de 9 km² e 'na densità de 920 ab./km². El cunfìna coi cümü de Montignoso (MS), Pietrasanta, Seravezza.
L’è ü paìs de la Ersilia stòrega che l’ se tróa sö la còsta del mar Ligure e mia del mar Tiréno cóme s’è portàcc a pensà.
Fòrte dei Marmi ‘l nas a la fì del sécol XVIII quando ‘l Gran Düca de Toscana Péder Leopòld l’à decidìt de fà sö ü fòrte söl cunfì e ‘ntùren al fòrte l'è cresìt ‘l paìs. Ol fòrte, a dì la erità, l'è, alméno al dè de 'ncö, piö che óter öna cà con denàcc ü bastiù de matù.
I stràde del paìs ì è töte a perpendìcol tra de lure e i cà i è quaze töte de l’Otsènto o Liberty prim Nöfsènto. L’ótra metà del nòm l’ vé dal fàto che ‘l màrmo che se tirà fò da i Alp Apuane l’ venìa portàt pròpe a Forte dei Marmi per ès imbarcàt.
In del Otsènto Forte dei Marmi l’éra ciamàt Magazzino dei Marmi.
Al dé de ‘ncö Forte de i Marmi l’è ü pòst de mar famùs e cognusìt ‘n töt ol mónt, ‘ndóe i và ‘n vacansa tace vip.
Cuntegnüü |
[Mudifega] Ol mar
L’aqua l’è basa, ma pròpe basa per tace méter, per i prim 20 méter de sólet la ria piö o méno al zenöcc; s’pöl ‘ndà ‘n là ‘n del mar per 50 – 100 méter e se tóca amò e ‘l fónt l’è töt de sàbia. L’aqua l’è ciàra, ma apéna i unde i vé ü falì piö fórte o apéna gh’è tata zét ‘n aqua, söbét la é tróbia.
[Mudifega] La spiàgia
La spiàgia de Fòrte dei Marmi l’è töta de sàbia fìna e zaldìna e l’è grànda, ma pròpe grànda, tat che cóme negót ghe sarà tra i 100 e i 150 méter de spiagia tra ‘l mar e ‘l lungomàr.
I stabilimènc balneàr i ghà de prensépe ol parchègio per i màchine e de sólet i ghe stà da i 20 a i 40 màchine per stabilimènt parchegiàde sö la spiàgia, a ‘ndà ‘nacc vèrs ol mar se tróa la cà del concesiunàr de l’istabilimènt opör ü locàl o öna discotéca.
Lé apröf gh’è pò l’öfese del concesiunàr, ol bar, i cabine, i bagn, i dòce, i zöch per i s-cetì e ‘n di bagn piö bèi pò la piscìna. A ‘ndà ‘nacc gh’è alméno 20 file de ombrelù e 'n spiàgia se stà bèi larch, mia schisàcc e tacàcc ü co l’óter, e pò denàcc a la prima fila gh’è amò alméno 30 mèter de spiàgia, ‘ndó ghe stà ‘l bagnino.
[Mudifega] La Capannina di Francèschi
Söl lungomàr de Forte dei Marmi gh’è la Capannina di Francèschi, ü locàl che l’è dientàt famùs ach gràsie a di film che i è stai giràcc a Fòrte e a la Capannina, film compàgn de Sapore di Mare col Jerry Calà.
[Mudifega] Colegamèncc
Forte dei Marmi l’è colegàt con Marina di Pietrasanta e i óter paìs de la Ersilia grasie a öna pìsta di bici söl lungomàr e a ü servése de pülman che i gira pò de nòcc 'nfina a la dé per portà i zùegn da öna discotéca a l’ótra.
|
|
|
|---|---|
| Altopascio • Bagni di Lucca • Barga • Borgo a Mozzano • Camaiore • Camporgiano • Capannori • Careggine • Castelnuovo di Garfagnana • Castiglione di Garfagnana • Coreglia Antelminelli • Fabbriche di Vallico • Forte dei Marmi • Fosciandora • Gallicano • Giuncugnano • Lucca • Massarosa • Minucciano • Molazzana • Montecarlo • Pescaglia • Piazza al Serchio • Pietrasanta • Pieve Fosciana • Porcari • San Romano in Garfagnana • Seravezza • Sillano • Stazzema • Vagli Sotto • Vergemoli • Viareggio • Villa Basilica • Villa Collemandina | |