Esquerra Republicana de Catalunya

De Wikipedia
Va a: navegá, truvá


Blue question mark.svg

Par piasé, specifichee la variant e l'urtugrafía ch'a sii dree a duvrá

Per piasé, spessìfichi la variant e l'ortograféa ch'a sìf dré a dövrá
Blue question mark.svg


Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) (Mancina Repüblicana da Catalunya) al è un partii Catalan ch'al sa definiss da mancina, favurévul a la independenza da Catalunya e di Països Catalans (I Paees Catalan).

Logotip d'Esquerra

La fundazziun[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

Ul partii al è staa fundaa a la Conferència d'Esquerres celebrada i dí 17-19 de maarz da 1931 a Barcelona, par la üniun dal Partit Republicà Català, ul grup da L'Opinió e Estat Català.

L'egemunía repüblicana[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

Cunt ul Francesc Macià i Llussà cuma líder, al veenc i elezziun l'istess an, e Macià al pruclama la República Catalana, in cumpimeent dal Pacte de Sant Sebastià (1930), malgraa che preest al sa deef cunfurmá cunt un Estatut d'Autonomia, e ul restablissmeent da la Generalitat de Catalunya ch'al passa a pre·sedé.

Al 1934, ul Lluís Companys al turna a declará una República Catalana. L'inteent al è rapidameent faa aburtí par l'esèrcit spagnöö, Companys detegnüü e imparsonaa, e ul goveern autònum suspendüü.

L'establissmeent al País Valencià al sa prudüss íntal 1934, a Castelló de la Plana cul nomm d'Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), cumandaa par Gaietà Huguet che pusteriurmeent al dà süpoort a un prucess da cunvergenza cun Esquerra Valenciana.

La guera civiil[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

Al 1936, Esquerra la furma paart dal Front Popular ch'al veenc i elezziun. Companys al turna a assümm ul goveern da la Generalitat, però al sa tröva preest cun l'alzameent militari ch'al desbuca in la Guerra Civil Espanyola. Da plüü, ul goveern catalan al sa veed anca pressat a nivell da deent paj diveers grupp ch'a ga dava süpoort: anarchiist, cumüniist e trotskiist.

Guerra civil i postguera[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

Dopu la Guera, Esquerra la ven metüda föra-legg, e al è l'ültim partii catalan a vess legalizaa düraant la Transizziun democràtica.

L'atüalitaa[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

Al dí d'incöö, ul presideent dal partii al è ul Oriol Junqueras i Vies e ul segretari generaal al è Marta Rovira i Verges. Ul partii al gh'a 23 dipütaa al Parlameent da Catalunya, 1 al Parlameent europeu, 8 al Congrés de Diputats espanyol e 5 cunsejee al münicipi da Barcelona.

Al dí d'incöö, ul partii al è stabilii da par tütt aj Països Catalans, levaa che a la Franja de Ponent, in gran paart grazzia ai daree resültaa di elezziun dal Principaa e anca, par un foort rilancjameent, düraant cheest ültim agn, al País Valencià, a i Illes Balears i Pitiüses.

Al mantegn anca un víncul dirett cunt i Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) par chell ch'al fa aj teem ch'i-reguarda la pupülazziun gjuvaniil.

La suva püblicazziun a l'è la revista Esquerra Nacional e al dröva, indistintameent, la bandera stelada cun triàngul bleu e stela bianca u la bandera stelada cun triàngul gjaalt e stela russa.

Ligamm da fö[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]