Equilibri del terror

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Grafich che l’indica el numer de scorte di armament nuclear deciarade, o presumibilment havude, di USA e de l'URSS/Russia.

Se drova l’espression "equilibri del terror", de solit con riferiment a la corsa ai armament atomich, menada inanz di Stat Unid e de l’ Union Sovietica in del cors de la guerra freggia, per descriver la pas debola che l’è esistida in fra i do superpotenze 'me risultad del fad che tucc du i governi i staven indree de l’agì per via de la possibilità d’ona guerra nuclear che l’havariss distrut el mond.

On quai studios de la politega el drova 'sta espression chì per distinguer el quader mondial de poeu de la seconda guerra mondial, rispet a quell de prima.

In precedenza, i USA e l’URSS i haveven prevegnud i guerrecol mantegnì in fra de lor on equilibri relativ in di sò capacità (economeghe, militar e politeghe) de deciarà guerra; l'espression "politega de l'equilibri" o "equilibri de podé" l’è despess drovada per descriver quell tipo chì de pas incerta . La bomba atomica l’ha cread ona realtà politega noeuva, in la qual i dò superpotenze i gh’haveven la capacità de redù a nient tuta la vita in su la Terra.

L'ostacol a la guerra in tra el bloch sovietich e quell ocidental nó l’è pù stada la pagura che l’aversari el fudess pussee potent, ma piutost l’incorges che con l'uso di arsenai nuclear assee grand e mortai, la possibil vitoria , a bon cunt, l’havariss prodot la distruzzion della propria nazzion e del rest del mond.

In quella manera chì, l'esistenza di armi pussee potente mai creade, l’ha finid col sostegnì una forma de pas: ancaben che tante guerre a inn stade combatude localment adree a la guerra freggia, i superpotenze a inn mai rivade a combates diretament, né alter di bombe atomiche a inn stad mai sganciade in combatiment despoeu del bombardament atomich de Hiroshima e Nagasaki.

El principi che l’era al fondament de l’equilibri del terror, o ben la mutua distruzzion sicurada, l’è an’mò adess operant in de l’impedì di conflit nuclear. De tute i manere, on quai analista el suponn che la politega statunitensa la sia decisament direta a la riussida de la superiorità nuclear, o ben de la capacità de refilà un atach nuclear senza dové havégh paura d’ona rapresaja altertant mortifera[1].

Note[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Daniele Scalea, Lo scudo antimissile e il suo obiettivo Modell:Collegamento interrotto;
    Keir Lieber e Daryl Press, The rise of U.S. nuclear primacy [1],
    Rick Rozoff, Showdown with Russia and China [2].