Civegh musee archeologegh de Milan

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Civegh Musee Archeologegh de Milan
(IT) Civico museo archeologico di Milano
Sit
Stat
Italia
LocalitàMilan
AdressaCors Magenta, 15
Coordinade45°27′56.23″N 9°10′43.4″E / 45.465619°N 9.178722°E45.465619; 9.178722
Carateristeghe
Tipomusee archeologegh
Superfiss de esposizzion3 000 
Istituzzion1862
GestionDirezzion coltura del Comun de Milan
DiretorClaudio Salsi
Visitator38 062 (2022)
Sitt web
This box: view  talk  edit

El Civegh Musee Archeologegh de Milan a l'è un musee archeologegh con sed in del vegg Monestee Magior, indova che gh'è i collezzion greghe, etrusche, romana, lombarda, barbarega e Gandhara. La sezzion egizzia e preistorega la se troeuva al Castell Sforzesch.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El gh'ha origin del Gabinet Numismategh de Brera del 1808, che l'è trasformad in Musee archeologegh de la pàtria in del 1862, ma sgiamò l'Isep Boss, in del 1799, el s'era impegnad in la catada de vegg repert, che inn stad mitud in del convent di Umiliad, sequestrad del governo, che l'ha mitud su una comission, fada su del Boss midem, el numismategh Gaitan Catani, el Giuseppe Zanoia e 'l leterad Luis Boss Vescont, per scernì quei pussee boni de meter in mostra.

In tra i prime robe che hann crompad a gh'è stad el Monument a cavall del Bernabò Vescont, che 'l vegniva de la cripta de San Giovann in Conca, e di toch di gese de la Pas, San Salvator e Sant Ambrosin.

Cont i vari rebellot del 1814 a Milan la catada l'è sospenduda e i repert inn mostrad de rari, cont una quaj sgionta che la vegniva de palazzi e gese sbatude sgiò.

In del 1858 el comun el fa su una comission per fà su un musee ver e propi, ma l'ann dopo de l'unità italiana l'è fad su per decret del Re el musee noeuv, cont una consulta guidada de l'Antoni Beretta, senator del Regn e sindegh de la cità.

Descrizzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quell che 'l resta di mure, con la Torr Poligonal

El musee el sorgiss in sul vegg monester, che l'era fad in su 'na villa romana del prim secol, propi arent ai mura romane de Milan e al circh roman, e se conserven propi do torr d'epoca romana ch'eren stade doperade in la strutura del monester. Anca in vari palazzi arent a gh'è di toch di mura romane.

Apena che vun el va dent el troeuva un modell del Mediolanum imperial paragonad al Milan del dì d'incoeu, indova che se veden i struture pussee important del Milan roman, compagne di mura del Massimilian, del circh, del teater, di terme, di basileghe antighe, del palazzi imperial, de la Via Porticata e anca di strade e di fium pussee important. In quell nivell lì inn anca mitud foeura i repert roman e quei indian.

In del cioster de dent a gh'è varie stel romane e se poden vedé i rest de 'n antiga villa romana oltra che i do torr, vuna che se po anca andàgh denter, o ben la Torr Poligonal, indova che la gh'è dent 'n oeuvera che 'l Domenico Paladino l'ha donad al musee, e gh'è vari afresch de sant.

Del cioster se va dent a la sezzion noeuva, che la gh'ha dent al pian terra i esposizzion temporanee, al prim pian quella de l'alt Medioev, al segond quella etrusca e al terz quella grega antiga.

Inveci, la sezzion egizzia e quella preistorega se troeuven in di Musee del Castell Sforzesch

Oeuvere che gh'è dent[Modifega | modifica 'l sorgent]

Galleria d'imagin[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]