Ciciarada Wikipedia:Wikipedia

Contegnûi da pàgina no suportæ in de âtre léngoe.
De Wikipedia

Son d'acòrdi con quell che gh'è scritt, ma capissi minga l'utilitaa de questa pagina (me par minga enciclopedega). Voria savèll, magara del sò autor. Grazie. --Eldomm 21:48, 18 nuv 2008 (UTC)

Cià va, vedemm se reussom a comunegà int ona manera on poo costruttiva; Mi a ghe proeuvi: Quand ch'hoo schisciáa in su'l ligam ciamáa "Wikipedia", sont riváa int ona pagina che la m'ha díi: "Gh'è minga del test in quella pagina chì. Te pòdet cercà in d'on'altra pagina oppur creàla tì." Allora mi hoo pensáa ben de trà giò ona descrizion de la Wikipedia, già che'l ligam el se ciama "Wikipedia". Mi me par che la mia descrizion de la Wikipedia la vaga ben, ma, se te gh'héet di domand o di sugeriment, dimmel pur che sont chí che scolti. --Mondschein 16:56, 19 nuv 2008 (UTC)

Ona pagina sora Wikipedia la gh'era giamò: l'è questa chì. Mi son minga scontent de la toa intenzion de scriv ona pagina sora la wikipedia: el problema l'è che questa l'è minga obiettiva e ogettiva: frasi come el gh'è anca 'n bèl púu dê rüf, La Wikipeia l'è un púu 'n "spegèt" dê l'Internet e dê la vida in generáal e el gh'è sempêr un quêjvün chê'l vör fà 'l "capèt", vün chê'l rüga i marúun e nêgòt òltêr podarissen vess giust e poetich, ma hinn minga ogettiv. El pont a l'era quest. Speri de vess staa ciar. --Eldomm 18:17, 19 nuv 2008 (UTC)

E alora coma l'è che l'è che quand che vun el schiscia el Ligam "Wikipeida" chella pagina chí l'è questa chì la solta minga foeura (ona descrizion de chella "koiné uçidentala" chí, indova l'è che la troeuvi?)? Se mi eva trováa chella pagina chí (l'è questa chì), avaría nò scrivuu la mia pagina. Poeu: perchè te penset che la mia pagina l'è minga oggettiva?? Quell ch'hoo scrivuu l'è minga la veridáa? (PS mi a sont drée a scriv in Milanes Volt cont grafia classega, e tí?)--Mondschein 19:54, 19 nuv 2008 (UTC)
Magara ti te avevet scrivuu mal la paròla (Wikipeida inveci de Wikipedia) e donca t'avevet nò trovaa la pagina. La koiné occidentala in quistion l'è ona lingua inventada de on grupp de vegg utent de questa wiki. Te 'n spiegaroo la stòria in d'on alter moment e loeugh. Poeu, sì, l'è la veritaa, ma l'è scrivuda in d'on moeud tròpp colloquial. Te gh'avarisset de scrivela in d'ona manera pussee neutral, destacada (che sô minga se l'esist come paròla). Per ultim, mi scrivi in Milanes de Milan, con l'ortografia classega. El tò Milanes Vòlt de indove l'è? Speri de vess staa pusee ciar de primma. Ciao. --Eldomm 12:02, 20 nuv 2008 (UTC)
Ciao, Eldomm, te rengrazzi per el ton cortes de la tova resposta. Alora, 'dess proeuvi a spiegamm ben: quand che zerchi la parolla "wikipedia", troeuvi la pagina che te m'heet fáa vedè tí. La pagina "che la gh'era no", l'è 'gnuda foeura quand ch'ho schiscíaa el ligam "Wikipedia" chí a manca: varda lí su a manca, sota la parolla "interazion". Sota "interazion" 'l gh'è ona lista: "Wikipeia", "Portal de la comunità", "Grott", "Ultim cambiament", "Donazion", "Jutt". I ligam "Wikipedia" e "Jutt" portanen a "gnent". Alora mi hoo pensáa ben de scriv ona descrizion on poo polemega de quell ch'hoo veduu cont i mee oeugg i primm dí che sera chí e che m'è despiasuu de bon.... Adess, a tucc i moeud, scrivaroo on vergott de pussée "professionáa" e tucc, l'è ciar, poderann giontaggh on quejcoss o mudà on quejcoss de chí e de lá. Sí, el tò Milanes me par proppi el Milanes classegh, del Porta, del Balestreri, e.i.v. La tova grafia l'è perfecciaa, o asquas perfeccia. Di voeult te se desmenteghet de scriv la doppia consonant despoeu ona vocal "overta", p.e.: "toch", inscambi de "tocch" o "tuta" inscambi de "tutta"; ma hoo lengiuu on para di toeu articoj e hin proppi bej! :-) El fà piasè vedè che gh'è on quejvun che se cruzzia de scriv int la lengua de'l territori. La parlada che mi a droeuvi int el scriv, l'è dura de descriv cont di paroll: d'ona banda a l'è domà 'l parlà ch'hoo sentuu mí de'l me probarba (el fradell de'l me av) quand chè sera anmò on fioeu: lí la mía parnonzia l'è s'cetta e ciara proppi coma quella del me probarba che l'era originari de l'"Alto Milanese": el "Milanes Volt" l'è on milanes rustegh, ma on poo arios, di accent brianzoeu: i son hin pussée dur e la grammatega l'è pussée conservativa de quella de'l Milanes de la sercia di Navili. Chess chí, el MIlanes Volt, l'è 'l "Milanes" che parli mí 'ncamò al didincoeu quand che parli cont la mia mamma al telefon o quand che'l parli cont i mée bagaj. Anca se però, a ditt el vera, quand che'l parli cont la mia mamma, el me Milanes l'è messedáa cont on poo de Talian regionáa Lombard. Perchè 'l messedi cont el Talian te me domandareet tí... Perchè la generazion de la mia mamma (la gh'ha asquas 75 agn) l'è cressuda su cont l'ideja che parlà 'l dialett "'l stà nò ben", l'è 'n parlàa de gent gnoranta, l'è 'l parlà de la "servitù", ei.v.. Chess chì l'è l moeud de pensà anca de tanc Milanes di generazion passáa. Se te vardet ben quell che'l scriv el Chrubini (quell del Vocabolari Milanes-Talian), o 'l Porta, o'l Balestree, te capisset subet che'l sò pensà a l'è 'l medemm: dialett = gnoranton zotegon! Poeu, boeugna anca dì che'l Milanes a Milan le parla pu nissun o asquas nissun. Te'l disi mi, Eldomm, vun che l'è cressuu intra 'l Carrobi e Porta Cica, che, in teoría, pussée Milanes d'inscí se moeur. Te gh'héet de savè ch' i parlad che mi sentiva int la scoeura, o al marcaa, o in gir per i stráad int i agn settanta l'era squas semper on quej dialett de la bassa Talia. Anca se poeu 'l Milanes mi 'l sentiva 'ncamò, ma de rar in Milan, pussée despess int 'l contáa o de gent, che, anca se de Milan, la 'gniva de "foeura". Poeu d'istáa mi 'ndava in Valtulina e lí la parlada l'è ariopsa de bon!!!! A tajalla curta, Eldomm, el Milanes che te scrivet tí, anca se bell, ma bell de cattà, 'ma se dis, mi a l'hoo sentuu proppi de rar. Poeu boeugna anca dì che'l Milanes de Milan el s'è semper messedáa cont i parlad de "foeura", cont i parla arios: la servitù, i magnan, i molitta, i bambinaj, i manovaj, i gniva semper de foeura, anca int i secoj passáa (PS t'heet vist 'se l'è ch'hoo fáa? Sera drée a scriv senza pensà e inscambi de "i bambinaj, i manovaj, vegniven semper de foeura", ciovè in Milanes de Milan, hoo scrivuu "i gniva" ciovè in "Milanes Volt", arios, e asquas brianzoeu!!!). E l'è proppi inscí che ona lengua la resta viva. Adess che t'hoo parláa del me moeud de parlà, te parli 'dess del me moeud de scriv: la grafía classega, la me pias, perchè l'è quella della "Lengua scritta" e perchè la droeuva la teoría consonantega de'l Todesch, che l'è voeuna di mee lenghmader. Poeu a cognôssela ben, la grafía classega la va ben de fà capì coma l'è che i paroll sonen int 'l me coo. Sedenò mi a droeuvi ona grafía tutta fonetega. Anca se, a ditt el vera, l'unega grafia che l'è fonetega de bon l'è quella di Lenguista, ciovè quella cont milla segn e segnitt in su letter (ụ ộ, etc.)... Per esempi la "u" int la parolla "pu" a l'è ona "u" ben diffarenta de la "u" in t la parolla "mur": voeuna l'è overta e l'oltra l'è sarada. Scrivela "ü" l'è minga pussée ciar che scrivela "u": hin duu u turbáa ("ü") differeanta vouena de l'oltra... Poeu, per finì, quand che scrivi, di voeult, a ghe metti denter di paroll che droeuvi minga tucc i dí al fin o de famm comprend de tucc o de fà cognoss aj olter paroll che in Milan se senten pu, o che anch int i contaa vun i sent pu (Te foo on esempi: parlà Milanes de tucc i dí (quell che parli cont la mia mamma al telefon): "Seri drée a cercà on liber de letteradura frances, quand hann sonáa a la porta: l'era 'l me fioeu che'l m'ha domandáa de dagh ona man a lavass i man: l'ha giugáa tutt 'l dí in giardin cont tant di sò amis e'l s'è sporcáa su tutt!!" Istessa fras int 'l milanes che scrivi mí: Mi a sera drée a zercà (pr: sercà) 'n liber de literadura franzesa quand ch'hann sonáa a l'uss: l'eva 'l me bagaj che'l m'ha ciamáa de daggh na man a nettass i man: l'ha giugáa tutt 'l dí in sgiardin cont tanc di soeu amis e'l s'è sbordegáa su tutt!!"). Ups... El temp el sgora!!! Adess gh'hoo de mettem a lavorà... A pu tard!--Mondschein 17:53, 20 nuv 2008 (UTC)
Me piasüü la discüssion de Mondschein. Vün di mutiv perchè seconda mi l'è quasi püssee precis parlà de "lumbard insübrich" che de Milanes/Brianzöl/Paves etc. l'è propi perchè i parlad j'hinn mai 'me quej di vucabulari. Un vucabulari l'è un liber che quand el vegn föra l'è giamò vegg, perchè la gent la se sposta, e la töva sü parol e mod de dì de alter parlad arent, 'me che capita cun tüt i lenguv. Sum d'acordi che i diferenz dialetal e d'acent i se senten da un sit a l'alter, ma quel che me ciam mi l'è quest: che sens el gh'ha (etnulogich, sientifich, pulitich??) a tegn i parlad separaa quand che la gent la se mes'cia, e quand che l'è insì cer che j'hinn tüt part de l'istess "continum" (per no dì "lengua")? Sarà un po' trop filusofich ma l'è na roba che la me girondla per el coo de suent... --Dakrismeno 13:48, 21 nuv 2008 (UTC)
Quell che te diset di leber, Dekrismeno, ciovè che duu mignuu despoeu vess pubblegáa hin giamò vegg, l'è vera, ma me piasaría giontaggh anca chi pensée chi ai tò paroll:
1. La pupart di liber ch'hin stáa publegáa sora 'l nost parlà hin stáa publegáa de "Italianista", ciovè de gent che la pensa che la coltura Toscana/Taliana la sia pussée mej di coltur locaj, soratutt se i coltur locaj in quistion (coltur Padan e Alpin) hin minga part de la coltura Taliana standard. Vardée on poo i paroll de'l Cherubini: semper drée a dì ch'i paroll e i moeud de dì pussée different del Talian, hin parlà de villan e zoticon: "Il plurale di ann dicesi 'agn', ma i più colti dicono 'ann'", o "Notte dicesi 'nocc', ma i più colti dicono 'nott'", "Nel contado dicesi blah, blah, blah, ma la gente migliore di città non usa più questa favella..." e.i.v.
2. Tucc quij istess scrittor chí somejen semper de vess int ona grand pressa de dì: "chella parolla chí la se droeuva pu", "chella regola grammategala chì la gh'è pu", e.i.v. I coltur e i lengu locaj hin on "quejcoss" che'l "dà fastidi" a la coltura Toscana/Taliana a sent`chi scrittor chí: "Numm chi coltur chí i comprendom minga tant ben ma 'l saría bell se ne desfesciassen la nosta bell'Italia." In olter paroll: "lor" de numm e de la nosta Coltura ne scusarien ben volentera!
3. La pupart di chi scrittor chí l'ha scrivuu liber ch' hin domà citazion de olter liber pussée vegg. Coma l'è che se fà, disi mi, a scriv on liber in su on dialett, che l'è na robba viva, na robba che la pertôcca a la gent de tucc i dí, cont di citazion di liber de "scrittori colti" che a la gent che la parla el dialett in quistion el gh'ha mai e poeu mai parláa insemma, e anmò de manch, strengiuu la man??? Mi, quand ch' on vint agn adrée, 'l m'è gnuda la voeuja de descovrì on vergott sora i dialett Ladin, ho lengiuu sí on para de liber, ma poeu ho ciappáa su arma e bagaj e sont andáa in Engadina, e poeu anch int i Dolomit e hoo dáa a trà a la gent de'l loeugh!!! E credíim fioeu, i liber ch'eva lengiuu del Gilbert Taggart, de quist e de quell olter lenguista eren ben lontan de la realtáa de la gent Ladina e Rumantscha!
4. La pupart di chi scrittor chí l'è gent de maderlengua Taliana che la considera 'l "Dialett" on parlà de gnoranton e zoticon: l'è 'l parlà de la servitù, di manovaj, di magutta, e minga de la "gente colta" 'ma lor!!! Perfin el Porta, el balesree, etc. hin Italianista spetasciáa che veden el Dialett com' on parlà de gnorant che fann domà rid! Al Porta ghe piaseven nò i Franzes, ghe piaseven nò i Tognitt, ghe piaseven nò i prevet, la "plebaja" la ghe feva rid... Quell olter lí. el Balestrée l'era semper lí a pacciáa dei gran boccon a cà d'olter! Poeu, na voeulta bocconáa 'ma om porscell a gratis, el scriveva ona quaj rimma Milanesa per rengrazzià i soeu patron!
5. La pupart di liber scrivuu de chi Lenguista chí la contegn di error e di strefalscion de credeggh nò!!!! El Liber del Biondelli, per esempi, l'è pienn de error madornaj.
6. N'oltra robba: la pupart di lenguista la gh'ha 'l brutt fà de pensà de savè tusscoss e de trà di conclusion ch'iè minga vera! Ona voeulta hoo lengiuu perfin che domà i dialett retigh Sguisser gh'hann i vocaj turbáa (ü e ö): "i dialett retigh Talian chi son chí gh'i hann nò"!!!!
Sora la quistion de'l "continuum lenguistegh" te gh'héet anmò reson tí, Dekrismeno: al didincoeu la gent l'è tutta messedada! L'è vora de bandonà 'l pensée canpanilista e vess on poo pussée realistegh: de gent cont tucc vott i bisavoj de l'istess paes ghe n'è pu! Anch in Tirol el vegg pensà d'ona voeulta, ciovè: "jedes Örtchen, so ein Dialekt" 'l var pu! Mi sont cressuu a Porta Cica ma 'l dialett l'hoo imparáa d'on probarba che l'era del "Alto Milanese", l'era sposáa cont ona Milanesa e 'l gh'eva la fabbrichetta in Brianza!! Al didncoeu 'l gh'ha de vess ancamò pesg per la "purezza" de la lengua! Dess gh'hoo de mettem a lavorà. A pu tard, bagaj! E in gamba, nè! :-)--Mondschein 17:19, 21 nuv 2008 (UTC)
Hoo desmentegáa de dì na robba importanta: la pupart di scrittor (Biondelli, Salvioni, etc.) la tratta 'l parlà isubregh coma na "stòrpiadura" de la bella lengua del Dante (del Talian). I parlad Insübregh, al contrari, hin minga di storpiadur del Talian, ma on parlà volgar del Latin! Poeu, ch'istess scrittor chí, hin semper lí a dì ch' i paroll, i moeud de dì, i son, e.i.v. pussée different del Talian, hin robb vegnuu foeura di "dominazion forest"!!! A sentì chi lenguista chí, innanz de veggh chi i franzes, i vocaj turbáa numm gh'i evom nò!!! El Cherubini 'l dis che paroll coma "despö", "Ningün", e.i.v. ne l'hann tráa chí ij Ispagnoeu, giá che lor disen "despues", "ninguen", etc!!! Anca in Engadina se dis "ningün": gh'è stáa anca lí ij Spagnoeu??? :-D In Furlan se dis "daspò"... Gh'è stáa anca lí ij Spagneou??? Déem a trà a mí, fioeu, fideves nò de chi liber chí! --Mondschein 18:11, 21 nuv 2008 (UTC)