Biofarmaceuteg

De Wikipedia
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.

Un biofarmaceuteg, ciamad anca farmeg biolojeg o droga farmaceutega biolojega, l'è qualsvœles droga farmaceutega tirada fœra o semisintetizada de sortie biolojege, de solit miga vejetai. I biofarmaceuteg i g'ha una bella diferenza cond le droge farmaceutege plœ comune, vendide in farmacia, qe i è de pes molecolar bass (sota i 1000 Da) e qe de solet i se bev jo per os; de faits, lor-qé i è prencepe ativ de pes molecolar volt (superior ai 1000 Da), qe i se dopera squase mai oralment, ma de solit de foja endovenosa o intramuscolara. Qelle macro-molecole qé le ven faite sœ cond modalità biotecnolojege, intra le quai la plœ importanta l'è la tecnega del DNA ricombinant. I se trœva poc ind le farmacie, perqè la plœpart i ven doprads dei medeg diretament, e miga del pazient. Ind el 2015, i biofarmaceuteg i era 207, e la plœpart de quei qé l'era rapresentada de anticorp monoclonai e injegnerizads, qe i è la frazion principala del mercat global de le droge biolojege. Despœ de qests qé g'è anca ormon proteineg o peptideg. L'insulina l'è probabilment el prim exempe de biofarmaceuteg.

Produzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

I biofarmaceuteg i è squase tœts proteine, e i g'ha dei problemi ins la so produzion, caratarizazion e usaj; le sortie de proteine le pœl vesser qelle naturai, qe però de solet i è costose e dificii de catar, e se te tiret fœra le prœteine de lé besoa resonar ins le problematege de reazion imunitarie e de isolament, e anca ins la contaminazion microbiolojega. Le proteine umane qe le deriva de sortie naturai le vegneva tirade fœra dei cadaver, qe incœ el se fa plœ; an'mo al dé d'incœ però la donazion de sang la resta vœna de le sortie plœ importante de qelle molecole qé, vist qe el g'ha denter anca 10'000 sostanze. Al dé d'incœ la plœpart dei biofarmaceuteg i ven faits sœ cond la tecnolojia del DNA ricombinant, vergœne le ven tirade fœra del sang, e ormai poqe fess cond la sintesis del Merrifild, qe però l'è longa e poc prodotiva.