America

De Wikipedia
Va a: navegá, truvá


Blue question mark.svg

Par piasé, specifichee la variant e l'urtugrafía ch'a sii dree a duvrá

Per piasé, spessìfichi la variant e l'ortograféa ch'a sìf dré a dövrá
Blue question mark.svg


LocationAmericas.png

L'Amèrica l'è vun dy countinent, counstitouïd de una part al Nord, vuna al Sud, e un touchel al cènter, che l'è en pràctica un istmo.
La se estend en latitùden del 82° parallel N (en Groenlandia) jo fina el 56° S (Cap Horn, ent la Terra del Foeg, Patagonia); en loungitùden envex la va del meridian 29° W (un'isouleta che la fa part del Brasil) al 178° E (la pusseir oucidentala de le ìsoule Aleutine, che se troeven per un toc ent l'emisfer est del mount). La couata coumpleissivament una superfix de 42.224.000 km².

Territori[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

L'Amèrica del Nord e del Cènter dèl satèllit.

Sia la part a nord, che quella a sud èn caracterisad de l'aveir-g le mountagne a oucident (le Mountagne Rouçouse ent el nord e la Courdeyeira de le Ande ent el sud) e una pyanura (ou magara, coum ent el nort, un aultopyan che el se sbassa un grizinin a la voelta man-a-man che se va envers oul mar) a ourient.

L'Amèrica del Sud dèl satèllit.

L'Amèrica Centrala l'è faita de una part countinentala (cyamada ìstmica) e de una part in mez al Mar dy Caraibi; la part countinentala l'è per la part pu granda mountagnousa, e ent un quay pouint l'è ensì strença che l'è stà poussìbel tayar-g dénter un canal (canal de Panamá) che el met en coumunicazioun l'Oucean Atlàntic e l'Oucean Pacìfic. En Amèrica, vist y grand spazi, gh'èn dy fyum ch'èn y pusseir impourtant del mount, sia coum loungheza, sia per la superfix del baxin imbrìfer, sia per la pourtada; y dou pusseir gross èn oul Mississippi ent el Nord e oul Riou de le Amàzune ent el sud, ma ghe n'èn anca dy àulter un poc mein spectacoular ma sèmper de una certa dimensioun coum oul Colorado, oul Yukon, oul Mackenzie, oul Riou Grand, oul Sant Lourenz, oul Missouri ent l'Amèrica del Nord e l'Orinoco, oul Tocantins, oul São Francisco, oul Uruguay e oul Paranà ent l'Amèrica del Sud.

Clima[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

L'Amèrica, vist y so dimensioun, la tegn dénter tuit y varietad de clima che gh'è al mount, de quel poular ent l'Àrctic, quel temperad freid ent le doue zone subàrctiche (Patagonia e Canada central e septentriounal), quel temperad (latitùden medie, sia a N che a S), quy subtroupical (Pampa argentina e Stad Unid meridiounay), poe man-a-man che se va envers l'Ecuador coumpàren y clima troupicay e enfin quel equatourial ent l'Amazonia.

Poupulazioun[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

L'Amèrica la g'ha coumpleissivament pusseir de 800 milioun de abitant; oul gross de la so poupulazioun l'è fait de trei grup ètnic: y nativ american, y discendent dy euroupei ch'èn andad a coulounisar-la ent y sègoul passad (angleis, spagnoey, pourtugheis, italian, touïsc, scandìnav) e y discendent dy african transpourtad ent el countinent coum scyav.

Tuita sta varietad de gent la se reflect anca en su le lengoue, ch'èn per la majour part de ourìgen euroupeia (angleis al Nord e spagnoel al Centro-Sud), anca se souravìven anca al dì d'encoe le lengoue indìgene (per exempy oul quechua, l'aymarà, oul guaranì).


Per un pù pusseir de detay, varda: