Wikipedia:Archivi/Pagina principala/LOR

De Wikipedia
Benriàcc sö la Wikipedia en lengua lombarda
L'enciclopedia lìbera che töcc i pöl aidà a scriver
con 74 009 us

Acès sigür
Versiù standard

Clìca ché per ardà l'ìndes de le pàgine Arda l'indes   Arda la Guida esensiàla   Pagina principala en Lombàrt Ucidentàl   Regìstret   Wikisource in Lumbart

Us endela vidrìna

I colonne del Palazzi di Prenzip

Corresg (in de la parlada local: Curèz, in italian: Correggio) l'è 'n comun de la provincia de Resg, in Emilia-Romagna. Ghe viven pressapoch in 20'596 e 'l gh'ha 'na superfiss de 77 km², per 'na densità de 267 ab./km². El confina coi comun de Bagnoeul in Pian, Campagnoeula, Campgajan (MO), Carp (MO), Novallara, Resg, Ré Salzer e San Martin Grand.

A longh segond comun de la soa provincia, a l'è incoeu el comun pussee popolad de l'Union Pianura Resgiana e, in general, center pussee grand del so circondari.

Storia

In Lombardia, ciamada di storegh paradis d'Italia, a gh'è Corresg, ciamada di scritor Castell: fada su 'me cità del Ferdinand Imperator l'ann 1559 el 16 de masg e confermada del Massimilian Segond con piena autorità de bater monede d'or e de arsgent.

A nivell geografegh, la banda de Corresg la vegn foeura di deposit di fium, compagn del Tresiner e del Crostol, e di alluvion che vegniven sgiò di montagne, e de fad el nom el vegn minga de la vesina Resg ma del latin corrigia, del che el vegn anca el lombard corrensgia, a parlà de 'na banda de terra in tra el paltan.

I scav hann mostrad che la sgent la ghe viveva sgiamò al temp di Zelt o di Ligurin antigh, in l'età del ferr, in tra i secoi ses e cinch prima de Cristo. anca i Roman gh'hann havud di abitazzion in quella banda lì, ma mai un ver e propi center organizad, a l'era pu che alter 'na colinizazzion de campagna.

(Innanz)

El saìet che ...

La Gesa

La Gesa de San Paol Apostol a l'è la parochial del quarter milanes de Montalbin.

L'è stada fada su per i besogn di noeuv abitant de Montalbin e l'è progetada de l'architet Piero Palumbo, che l'era stad quell de fiducia di Asborgh prima de la Gran Guerra. El prim de avril del 1928 l'è inaugurada domà in part e l'è fornida del 1932. Del 1934 a inn fornid i lavorà al presbiteri e l'è consacrada de l'Ildefonso Schuster.

In tra el 1949 e 'l 1951 a inn mitude di decorazzion pussee fade del Vanni Rossi e ghe sarann vari restaver piscinit fina al 1991, quand che l'è trada a noeuv cont anca el meter un noeuv altar magior adatad al Concili Vatican II, un ambon e un batisteri noeuv: la gesa l'è infin inaugurada torna del Carlo Maria Martini.

(Va inanz)

Endele ótre lèngue

I des Wikipedij püssee grand: Ingles, Svedes, Cebuà, Tudesch, Olandes, Frances, Rüss, Waray, Spagnöl

Sóta 'l put de s'cif e s'ciaf

Che radio sovietega l'éra famosa in di scherz? Risposta

En proèrbe a cas

"Quan che 'l Gölem el g'ha 'l capèl o che 'l piöf o che 'l fà bèl"
Clìca ché per cambià proèrbe

Avertènse

  1. La lengua lombarda la gh'ha mìa 'n standard parlàt o scriìt, doca ché se dòpra divèrse ortografìe, compagn de la Ortograféa orientàl ünificàda, la Ortograféa del Dücat, la NOL e la Scriver Lombard
  2. La Wikipedia la da mìa garansìa sö 'l contenùto e l'è mìa censürada per i s·cècc.

Wikipedia

Wikipedia l'è 'n enciclopedéa lìbera e portada en nacc apéna de olontàre. L'obietìf l'è de portà la conoscènsa lìbera a töcc e e 'n piö tàt lèngue che se pöl.

I Sich Pilàster i è:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedìa e mìa 'na colesiù de 'nformasiù 'ndiscriminada;
  2. La Wikipedia la g'ha 'n pónt de vìsta neutràl e le 'nformasiù le g'ha de éser verificàbii;
  3. La Wikipedia l'è lìibera: töcc i pöl dà 'na mà a scrìer e la g'ha la lesència dópia CC BY-SA e GDFL;
  4. La Wikipedia la gh'ha 'n còdes de comportamènt e töcc i g'ha de respetàs;
  5. La Wikipedia la g'ha mìa régole fìse föra che i Sich Pilàster.

'Na us de scrìer

Che se pöl fà?