Pagina principala/NOL
|
Vos in vedrinaI Bagg (anca de Bagg, da Baggio in italian) inn stad una familia nobil milanesa, el che nom l'è ligad a quell del borgh omonem. I Bagg hann jutad a fà de Bagg un center important di so temp, e gh'heven la soa sed al Palaziett, in del center de Bagg e arent a la Gesa Veggia, fada su per volontà del Papa Lissander II, cont una soa generosa donazzion. El prim member de la familia cognossud a l'è el Tazon de Bagg, despess reportad 'me "Badaglo", che 'l gh'ha havud 'me fioeul l'Arioland, che 'l gh'ha havud trii fioeui, l'Adelard, el Tazon e l'Anselmo, che hann dad origin ai vari ram de la familia. Del fioeul Adelard el gh'ha havud origin el ram capitaneal de Bagg. Del fioeul Tazon, inveci, el gh'ha havud origin el ram "de civitas Mediolani", pussee dent a la politega urbana e quell che 'l gh'ha havud i Sant. De l'Anselmo, inveci, l'è vegnud foeura el ram de Vignaa, che però l'è andad no inanz desgià che l'è restad senza ered. In del 875 inn reportad 'me proprietari de la Gesa de San Giovann ai Quater Facc, a l'epoca ancamò cont di carateristegh de tempi pagan. Se pensa che gh'habien havud sucess in del cresser in la società milanesa in la rivoeulta contra el vescov Landolf de Carchen, el che pader, che 'l governava 'me un tirann in su la cità, el saria stad mazzad propi del Tazon o de 'n so serv. El Tazon l'era, tra l'alter, ligad propi tant a la Basilega de Sant Ambroeus. El prim ducument che 'l revarda i possediment di Bagg in Bagg l'è del 967, ma a l'è probabel che gh'habien havud poder sgiamò de temp prima. (Innanz)
Te 'l savevet che ...On lenguagg de programmazion esoteregh l'è on lenguagg de programmazion faa in manera de vess el pussee diffizil de lensg che se pò o faa per ciappà in gir i lenguagg classegh, pensaa no donca per vess doperaa per programmà debon. A bon cunt i gh'ha nissuna utilità reala, ma hinn pussee di gioeugh per i hacker o di lenguagg didattegh per imparà comé che la fonziona la macchina. El primm l'è staa INTERCAL, che 'l prendeva in gir el FORTRAN e 'l COBOL in del 1972, e vint agn dopo l'è sortii foeura FALSE: El sò compilator l'era grand domà 1024 byte e 'l gh'aveva 'na sintass confusa. Pocch dopo Urban Müller l'inventa el Brainfuck, che 'l dopera domà vott caratter. Gh'è anca di lenguagg probabilistegh, ossia indova gh'è mia la sicurezza che on'istruzion la sia eseguida.
In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Waray, Basch, Bass azer, Minangkabau, Tamil, Latin, Asturian, Ladin dolomitegh, Marathi, Ocitan
Un proverbi a cas
"En mancanza dei cavai se fa trotà pò a i asegn" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
Una vos de scriver
Cossa se po fà?
|