Tera
| Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard ucidental urtugrafia ünificada. |
La Tera l'è el terz pianeta del Sistema Sular e l'è anca el püssee grant di pianeta terester per diameter e massa.
In sü la Tera viven un quaj miliun de speci vivent e l'è anca l'ünegh sit del Ünivers che se cugnuss che la gh'è la Vita.
La Tera la s'è furmada 4,54 biliun de agn fa, e dopu un biliun de agn a hinn nassüü i prim furm de Vita.
La süperfiss de la Tera l'è fada d'un frach de toch ciamaa mott tetonich, ch'a hinn 'dree migrà in sü la süperfiss.
De pü o de men del 71% de la süperfiss l'è quatada di ucean de aqua salada: quel che'l vansz a hinn i cuntinent e i isul.
Sota la süperfiss al gh'è un strat sütil de mantel solid, un nücli estern liquid che'l genera un camp magnetich e a la fin de la fera un nücli intern solid de fer.
[Mudifega] Cumpusiziun de la Tera
La cumpusiziun in massa de la Terra a l'è:
- Fer: 34,6 %
- Ussigen: 29,5 %
- Silici: 15,2 %
- Magnesi: 12,7 %
- Nichel: 2,4 %
- Zulfer: 1,9 %
- Titani: 0,05 %
- Alter element: 3,65 %
|
|
|---|
|
|
| El Sô · Mercuri · Venere · Terra · Mart · Ceres · Gioeuv · Saturn · Uran · Nettun · Pluton · Makemake · Eris |
| Varda anca Còrp celest del Sistema Solar Lista di Oggett, dividuu per ragg o massa. |