Stema de Bressa

De Wikipedia
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.
Stema de Bressa
Blasonadura
D'arjent, a'l leon d'azœr, armad e lenguad de ross

Ol stema storeg de Bressa l'è un leon azœr, lenguad e armad de ross, in su un scud d'arjent.

Stema ofiçal de l'aministrazion comunala[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ol stema ofiçal del Cumun de Bressa l'è un scud d'arjent cimad d'una corona con cinq fioron e quater ponte jemade. Ind el camp un leon d'azœr, lenguad, armad e coad de ross, cond el mot Brixia Fidelis,[1] titol dait a la citaa da la Republega de Venezia, per regordar la resistenza ind el assede milanes del 1438.[2]

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La plu antiga representazion cognossida del stema bressan l'è qella ind un bassrilev del 1171, ind la Porta Romana a Milan. La scultura la regorda l'aiœt bressan (e de oltre citaa lombarde) ind la guerra contra ol Barbarossa. L'è representad l'ingress dei trupe de Bergem, Bressa e Cremona per ricostruir la citaa de Milan, destruxida da l'imperador ind el 1162. Ol frat qe al guida la procession l'è ol Japoco Vessilifer (de probabel un Umiliad).

Intra ol 1404 e ol 1421 la citaa l'è conquistada del condotier Pandolfo Malatesta de Rimini, qe al se fa ciamar Scior de Bressa. Ol so stema l'è qell citadin, con jontad un circol con dent un'agola coi ale piegade, tegnid del leon ind una zanfa.

Ind el XVII secol l'è staita jondada sora ol scud una corona patriziala, per indicar ol poder del patriziat bressan, qe al costituiva ol Consei General de la citaa.

Ind el 1797, col rivar dei trupe jacobine in citaa, i antig simboi i è tirads vià, e a'l so post i è dovrads qei revoluzionare. Cond l'incoronazion de Napoleon, qe l'ha rimetid a'l so post la nobilitaa, anc Bressa (nominada citaa imperiala) la pœl ciapar un nœv stema: La bona citaa de Bressa la porta d'arjent ol leopard leonid de ross, con la coda revoltada, terminada del cap verd, con la letera N d'or ind el cœr, dermada de tre rœse a ses foie de l'istess. Cimad de la Corona murala a set merl d'or, con sora l'agola qe la nass a'l natural, qe la tegn intra i sgrife un caducee d'or in fassa, ol tut compagnad de do feston intreçads d'uliv e de rover, pariments d'or, dividids intra i do fianc, reundis e pendents in ponta.

Ind el 1816, col rivar dei austrieg, l'è stait restorad l'antig stema insema la Corona patriziala, con in plu l'Agola Bicefala. Stema confermad con diploma imperial del 30 setember 1854.[3]

Con la conquista de la citaa dei Savoia ind el 1859, ol Cumun l'ha tirad vià l'agola e la corona, e g'è plu staite modifege fina a l'adozion del modern stema ofiçal.

Galleria d'imajin[Modifega | modifica 'l sorgent]

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiments[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. (IT) comuni-italiani.it
  2. (IT) Storia di Brescia: la Repubblica Veneta
  3. Imajen del diploma imperial