Russin (Lombardia)

De Wikipedia
(Rimandad de Rossen)
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Vista del lagh de Com del castell

Russin (Rüssì in de la grafia fonetega, Rossino in italian) a l’è ona frazzion del comun de Calolz, in Provincia de Lech (sota Berghem fina al 1992) che se troeuva in de la sezzion de brich de la zitadina, a scirca 450 meter de altituden in sul nivel del mar. Cont el cresser in de l’oltezza in sul nivell del mar, e donca de la distanza da la part prinzipala del comun de Calolz, Russin la ciapa dent i sotanuclei La Ca, Castell, Erola, Boeut, Oneta e Gas. Per vesser domà ona frazzion cont estension piscinina, Russin l’è de bon impiegnida de edifizzi relisos e politegh, ciovè do gese, on musee che el fa part del compless nazzional di musee de la diocesis berghemasca e al prum sit per popolarità e rilevanza, el Castell medieval, privad al di d’incoeu, ma che in manera ipotetega el vegn considerad el Castell de l’Inomenad, vun di sit prinscipai in dova l’era ambientada la storia di “Promessi Sposi” scrivuda dal Lissander Manzon. Fina al 1928 a l’era on comun, despoeu insema a Lorentin e Sucornola l’è vegnuda frazzion de Calolz.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Russin l’è semper stad ligad al territori del Berghem e a reproeuva de quest l’è assee pensà al fad che sgiamò in del 1331 el staud de Berghem el ligava el so territori a la facta de Porta San Lissander. I statud de la Vall San Martin del 1435 la ciapaven dent in de l’omonem territori. Durant el domini de la Republega de Venezzia, quand che el comun de Russin a l’era vun di so territori pussee de Sira, el pajes l’era rett da vun consol e da du sindegh, elensgiud dal consei sgeneral. In del XVI secol la popolazzion l’era de 265 abitancc e du secoi pussee tard, de 390. Cont l’invasion napoleonega e con la consequenta istituzzion del stad-gioppin franzes de la Republega Zisalpina, Russin l’è stad mètud in del departiment del Seri in del destrett de la Sonna cont capoloeugh Cavrin. In del magg del 1801 la Republega Zisalpina l’ha mètud Russin in del distrett I de Berghem in del departiment del Seri. In del 1802 Russin l’è stad sgiontad a Caren e Valderv, localizad in del distrett X de Puntida e in del 24 de magg del 1804, Russin l’è tornad a vesser comun in de per lu. In de l’ann ufizzial de la fondazzion del Ream de Itaja, in del 1861, Russin el cuntava 508 abitancc. El comun l’era part de la provincia de Berghem e el vegniva ministrad da on sindegh, da ona sgionta e da on consei. In del 1921 la popolazzion de Russin, la cuntava 734 abitancc e el vegniva ministrad da on podestà. In del 1928 el comun de Russin l’è stad abolid e l’è stad sgiontad al comun de Calolz.

Monumencc e sicc d’interess[Modifega | modifica 'l sorgent]

Gesa del San Lorenz Vegg[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Gesa de San Lorenz Vegg de Russin la gh’ha ona strutura architetonega dai tipeghe forme de la pruma metà del XII secol, nepunemanch el fad che i prume atestazzion che i poeuden vesser troeuvade in di carte del XIV secol. L’edifizzi a navada vunega rettangolera cont absid trapezoidala, quatadura lignea a viduda e campanon cont monofora in tof, la Gesa Veggia del San Lorenz la gh’ha havud sossen intervencc durant i varie epoche e a testimonianza de quest gh’havem du altar laterai. Di decorazzion presgevoi ad affresch de dent, restaurade de recent, e i che inn stacc desegnacc in di secoi XVI, XV, XVI e XVII: San Lorenz, San Sebastian e el Crist Pantocrador aproeuv al presbiteri; el San Lorenz a la graticola ed ona Crosfission in de la paret de Mezzdì.

Gesa del San Lorenz Martir[Modifega | modifica 'l sorgent]

La se trata de la gesa parocchiala de la frazzion e la se troeuva denacc a la gesa del San Lorenz Vegg.

Castell de Russin[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Castell de Russin a l’è on manier de orisgin de l’Età de Mezz che l’è stada vuna di fortezze de la potanta fameja Benai, scior de la Vall San Martin. In del prinzipi el castell el gh’haveva ses tor e incoeu i resten domà do de lor. Al dì d’incoeu el Castell de Russin l’è privad ed ona soa part la vegn insubida in manera regolera per rezevemencc, matrimoni, feste e disnè. In manera ipotetega el Castell el vegn considerad el Castell de l’Inomenad, vun di sit prinscipai in dova l’era ambientada la storia di “Promessi Sposi” scrivuda dal Lissander Manzon. In del romanz "i Promessi Sposi" l'inomenad a l'è el potant scior al che l'antagonist principal, el Don Rodrigo, el demanda iut per rapì la Lucia Mondella. A l'inizzi l'Inomenad l'aceta de iutal e per on poo el tegn la Lucia imprisonada del franch in del so castell, despoeu de vessess pentì per so cative azzion e despoeu d'havegh ciapà la dezision de mudà la soa vita, el dezid de lassà libera la tosa. Seconda on quai d'oltra ipotesis el prototip del Castell de l'Inomenad el saria inscambi el Castell de Somasca che el se troeuva in de l'omonema frazzion de Vercuragh, ma che incoeu l'è on ruder che el presenta di rest di mura e do tor.

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]