Pelopunés

De Wikipedia
Va a: navegá, truvá
Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt Orientàl, ortograféa ünificàda Lombard oriental


La penìzula del Pelopunés
La periferéa del Pelopunés che l’è dóma ü tòch de la penìzula

Ol Pelopunés (Πελοπόννησος in lèngua gréca) ciamàt ach Moréa a partì dal medioéf, l’è öna penìzula de la Grécia che la se tróa tra ‘l mar Ionio e ‘l mar Egéo e che l’éra tacàda al continènt ‘nfina al 1893 quando i à scaàt fò ‘l canàl de Corìnt, isé l’è dientàda, de fato, ön ìzola.

L’è ciamàda Pelopunés ach öna di 13 periferée de la Grécia; gh’è però öna bèla diferènsa tra la regiù geograféga Pelopunés e la periferéa Pelopunés, dezà che chèsta l’è dóma ‘l tòch a mesdé (süd) de la prima.

Ol nòm[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

Pelopunés in lèngua gréca l’ völ dì ìzola de Pélope; Pélope, che l'éra ‘l s-cèt del Tantalo rè de la Lidia, l’éra ün eròe mitologìch gréch e l’avrès conquistàt per prim töt ol Pelopunés.

Moréa menimà l’è ‘l nòm che i gh’à dacc i Venesià e i cruziàcc al Pelopunés in del medioéf, dezà che chèsta penìzùla la ghe sömèa a öna fòia de Morus o Murù e dezà che la Moréa l’éra pièna de Murù.

La periferéa[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

Ol Pelopunés l’è öna di trédes periferée de la Grécia e la capitàl l’è Tripoli.

L’è facia sö da sich prefetüre, chèla de l’Arcadia, de l’Argolide, de la Corinsia, de la Laconia e de la Mesenia.

Chèsta periferéa la gh’à öna süperfìcie de 15.490 km² e öna popolasiù de 650.310 persùne al censimét del 2005.

La Stòria[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

La stòria del Pelopunés l’è ligàda al nòm de Sparta, la sità grèca de l’antichità che dòpo ì conquistàt ol Pelopunés la s'é scontràda con Atene in d’öna guèra che l’è tacàda in del 431 a.C. e che ‘è finìda 31 agn dòpo, in del 404 a.C. e che l’è cognusìda cóme la Guèra del Pelopunés.

Chèsta guèra, che l’è stàcia enzìda da Sparta, l’è stàcia combatüda da i dò polis (sità) piö ‘mportànte de la Grécia antiga, dezà che töte e dò i völia riàga a comandà sö töta la Grécia de alùra.

Piö tarde ol Pelopunés l’è finìt sóta i Macéduni e po’ sóta i Romà fina a ché ‘n del 396 l’è stacc traersàt da i Vizigòcc del Alarìch ch i l’l’à devàstàt. L'è po’ pasàt sóta ‘l contròl di Romà d’Oriènt ‘nfìna al 1204.

Co la quarta cruzàda l’è pasàt in di mà di cruziàcc dal 1204 ‘nfina al 1430 per turnà a i Romà d’Oriènt per öna quach agn prima de finì sóta i Türchi Otomà e restàga fina a l’indipendènsa de la Grécia fò che per öna trentìna d’agn tra ‘l 1685 e ‘l 1715 quando Venésia la gh’è riarda a portàghel vià a i Otomà co la Guèra de Moréa e la gh’è riàda a goernà ol Pelopunés ciamàt alùra Règn de Moréa.

Bandera de la Grécia Grécia
Atene (capital)
Scüd d'arm
  Periferii 

Atica | Grecia Central | Macedònia Sentràla | Creta | Epir | Macedonia Uriental e Tracia | Isul Ioni | Isul Egee del Nord | Isul Egee del Süd | Grecia Ucidental | Macedònia Ucidental | Pelupunes | Tesalia

 Prefetür 

Acaia | Etolia-Acarnania | Arcadia | Argolid | Arta | Atene | Beozia | Calcidia | Cania | Chiu | Curfü | Curinzia | Ciclad | Dudecanes | Drama | Elid | Atica Uriental | Euoea | Evros | Evritania | Florina | Grevena | Candia | Imazia | Gianina | Karditsa | Kastoria | Kavala | Cefalonia | Kilkis | Kozani | Laconia | Larissa | Lasithi | Leucad | Lesb | Magnesia | Messenia | Atica Ucidental | Pela | Focid | Ftiotid | Pieria | Pirei | Preveza | Rethymno | Rodup | Sam | Serres | Tesprozia | Salunich | Trikala | Xanthi | Zant

Topics

Cültüra | Geografía de la Grécia | Goèrno | Istòria | Imasg | Sità | Paìs