Lengua leonesa

De Wikipedia

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.
{{{nom}}} ({{{nom nativ}}})
Oltre denominazion :
Parlada in :
Rejon :
Parlants :
Ranking : ???
Classifegazion jenetega : {{{fameia}}}
status ofiçal
Lengua ofiçala de : {{{nazion}}}
Regolad de : {{{regolad}}}
codex de la lengua
ISO 639-1 -
ISO 639-2 ast
ISO 639-3 {{{iso3}}}
SIL -
varda anca: lengua

El Leones (nom natif Llionés), a l'è una lengua Iberu-rumanza ucidentala che l'è parlada in León, regiun spagnöla, ma anca in di regiun de Samora e in del nordest del Purtugal. El Leonés l'è parlaa de circa 25000 persunn.[1] A l'è simel a l'Astürian.

Recugnussiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Leonés l'è staa recugnussüü de l'UNESCO cumè lingua in grand pericul (Seriously Endangered) e dunca de prutecc.

El statütt de autunumia de la regiun de Casteja e León el recugnuss el Leonés in del sò V articul:

El Leonés el sarà ugett de prutesiun specifega per part di istitüsiun per el sò particular valur drent el patrimoni linguistech de la cumünitaa. La sua prutesiun, üs e prumusiun sarann ugett de regulasiun

El Cunsej cumünal de León el mett i avis del sò sitt web anca in Leonés e un quai de assessur, cumè quell de l'Edücasiun, el scriv di cumüicaa bilingui spagnö-leonés.

Gh'hinn curs de lengua leonesa a León, La Banneza, Coyanza e Mansiella, che vegnen pagaa de l'Asuciasiun de la Lingua Leonesa. A León i scör induve el vegn insegnaa (anca se in manera minga ubligatoria) hinn dò.

Dialett[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Una variant del Leonés, el Mirandes (nomm natif: mirandês), el vegn parlaa a Miranda do Douro, in Purtugal, ma spess la vegn cunsideraa un'altra lengua, a causa di sò cuntaminasiun cunt el Purtughes.
  • Un alter dialett del Leonés a l'è l'Alt Estremegn (artu extremeñu), che però el gh'ha un fracch di influenz del castejan, datu che l'è staa a lunch isulaa del rest di parlad de la regiun.
  • Infin, a Barrancos, in Purtugal, a l'è parlaa el barraquenho, idioma nassüü de un mes'ciament tra Purtughes e Leonés.

El Pader Noster leones[Modifega | modifica 'l sorgent]

Padre nuesu que tas nel cielu,
santificáu seya'l tou nome,
venga a nosoutros el tou reinu,
fáigase la tua voluntá,
asina na tierra cumu nel cielu.
El pan nuesu de ca día dánosye güei,
y perdónanos la nuesas deudas,
asina cumu nosoutros a los nuesos deudores.
Y nun nos deixes cayere na tentación,
mas llíbranos del mal,
Amén.

Biblio[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Menéndez Pidal, R.: "El dialecto Leonés". Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 14. 1906.
  • García Gil, Hector (2010). «El asturiano-leonés: aspectos lingüísticos, sociolingüísticos y legislación». Working Papers Collection. Mercator Legislation, Dret i legislació lingüístics. (25). ISSN 2013-102X.
  • Academia de la Lengua Asturiana«Normes ortográfiques». 2005. ISBN 978-84-8168-394-3.
  • García Arias, Xosé Lluis (2003). Gramática histórica de la lengua asturiana: Fonética, fonología e introducción a la morfosintaxis histórica. Academia de la Llingua Asturiana. ISBN 978-84-8168-341-7.
  • González Riaño, Xosé Antón; García Arias, Xosé Lluis (2008). II Estudiu sociollingüísticu de Lleón (Identidá, conciencia d'usu y actitúes llingüístiques de la población lleonesa). Academia de la Llingua Asturiana. ISBN 978-84-8168-448-3.
  • Galmés de Fuentes, Álvaro; Catalán, Diego (1960). Trabajos sobre el dominio románico leonés. Editorial Gredos. ISBN 978-84-249-3436-1.
  • Linguasphere Register. 1999/2000 Edition. pp. 392. 1999.
  • López-Morales, H.: “Elementos leoneses en la lengua del teatro pastoril de los siglos XV y XVI”. Actas del II Congreso Internacional de Hispanistas. Instituto Español de la Universidad de Nimega. Holanda. 1967.
  • Staff, E. : "Étude sur l'ancien dialecte léonnais d'après les chartes du XIIIÈ siècle", Uppsala. 1907.
  • Gessner, Emil. «Das Altleonesische: Ein Beitrag zur Kenntnis des Altspanischen».
  • Hanssen, Friedrich Ludwig Christian (1896). Estudios sobre la conjugación Leonesa. Impr. Cervantes.
  • Hanssen, Friedrich Ludwig Christian (1910). «Los infinitivos leoneses del Poema de Alexandre». Bulletin Hispanique (12).
  • Krüger, Fritz. El dialecto de San Ciprián de Sanabria. Anejo IV de la RFE. Madrid.
  • Morala Rodríguez, Jose Ramón; González-Quevedo, Roberto; Herreras, José Carlos; Borrego, Julio; Egido, María Cristina (2009). El Leonés en el Siglo XXI (Un Romance Milenario ante el Reto de su Normalización). Instituto De La Lengua Castellano Y Leones. ISBN 978-84-936383-8-2.

Links[Modifega | modifica 'l sorgent]

Wikimedia Commons
al gh'a dent roba culegada a:



Note[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Facendera pola Llengua's newsletter