Lengua valona

De Wikipedia

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.
La distribüziun del Valun

El Valun (Walon) l'è una lengua rumanza parlada in Belgi e in d'un quai tuchelin de la Francia e del Lüssemburg.
Cunsideraa despess un patois, a l'è vöna di lenguv d'oïl, cumpagna del Frances, del Picard, del Nurman e de tanti alter, ultra a vess la lengua regiunal püssee parlada in la zona francesa del Belgi.
El sò nom el vegn del germanigh *Walh, che un temp el marcava tüt quei popul arent ai naziun tudesch e slav cunsideraa furest o strani (e de fat a gh'è 'l Gàles, i Valach, el Vlach, el Vlaheşte, el Welche e 'l nom pulach de l'Italia, ciuè Włochy).

Distribüziun e variant[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Dialet del Valun.
I dialet del Valun

El Valun a l'è parlaa suratüt in Valonia, ciuè la zona francofuna del Belgi (ma minga depertüt). Inultra l'è parlaa anca in d'un tuchelin de Francia (la zona de Givet e un quai paes inturna, ultra che un quai paes del dipartement del Nord) e in de la cuntea de Door in Wisconsin, induve i migrant belgi hin staa propi tant.
I sò dialet hin stüdiaa de l'Atlant lenguistigh valun, e gh'han daa el cuntribüt necessari per stabilì un standard, ciamaa rfondou walon (cumpagn del Rumantsch Grischun).
Se poden vedè quater zonn dialetai diferent:

Carateristigh[Modifega | modifica 'l sorgent]

Funulugia e funetiga[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • El latin [ka] e [g + e, i, a] el da in Valun i cunsunant africaa TCH e DJ, cumpagn del Frances antigh.
    • lat. vacca => val. vatche (fr. vache; lum. vaca).
    • lat. gamba => val. djambe (fr. jambe; lum. gamba).
  • La S latina a l'inizzi de parol el resista, al cuntrari del Frances:
    • lat. spina => val. spene (fr. épine; lum. spina).
    • lat. bestia => val. biesse (fr. bête; lum. bestia).
  • Insoma, el Valun el cugnuss nò la vucala prustetiga che la fa vegnì el latin schola el frances école (antigament escole) e 'l spagnö escuela:
    • lat. stella => val. steûle (fr. étoile; lum. stela)
    • lat. stomachus => val. stoumak (fr. estomac; lum. stomegh).
  • A bun cünt, ogni tant anca el Valun el gh'ha besogn de un'altra vucala, per evità de met vesin trop cunsunant insema:
    • Dj'é stî à scole (sun staa a la scöla), ma ène belle escole/sicole/sucole (una bela scöla).
  • El latin [sc], föra de una quai eceziun, in Valun standard el vegn [sch]:
    • lat. scabum => val. schame
    • lat. auscultare => val. schoûter
  • I cunsunant sunor finai se prunüncen semper surdaa: rodje (russa) e rotche (rocia) se disen istess.
  • I vucai nasai poden vess segütaa de cunsunant nasai:
    • djonne (fr. jeune, lum. giuvin).
    • crinme (fr. crème; lum. crema).
    • branmint (fr. beaucoup; lum. tant).
  • La lunghezza di vucai la gh'ha un valur funulogigh. La permet, cumpagn del Lumbard, de fà sü di distinziun tra
    • cu ("cüü") e cût ("cot");
    • messe (messa) e mêsse (maester);
  • La legg de Bartsch, cunstatada in del Frances antigh, la se adata minga al Valun senza adataziun:
    • lat. carus (lum. car): VI secul [tʃerɔ] > [tʃierɔ]; VII secul [tʃiɛr]> [ʃɛr]; in Valun [tʃi:r].

Murfulugia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • I agetiv di donn al plüral che se tröven denanz ai nom ciapen un -ÈS final (föra che i dialet de transiziun cunt el Lurenes):
    • val. li djaene foye/les djaenès foyes; fr. la feuille jaune/les feuilles jaunes; lum. la föja gialda/i föj giald.
  • Gh'è minga distinziun de gener tra i articul determinativ e tra i agetiv pussessiv (föra che i dialet de transiziun cunt el Lurenes):
    • val. li vweture, li cir; fr. la voiture, le ciel; lum. la vetüra, el ciel.
    • val. si coir, si finiesse; fr. son corps, sa fenêtre; lum. el sò corp, la sua fenestra.

Sintassi[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • L'agetiv qualifigativ el se tröva despess denanz al nom:
    • val. on foirt ome; fr. un homme fort; lum. un om fort.
    • ene blanke måjhon; fr. une maison blanche; lum. una cà bianca.
  • Gh'è una forta imprunta germaniga in la sintassi:
    • tud. Was ist das für eine Blüme?; val. Cwè-ç ki c'est di ça po ene fleur?; fr. Qu'est-ce que cette fleur?; lum. Cusa l'è 'stu fiur?.
  • L'urdin di prunom in di dumand l'è püssee vesin al Lumbard e a l'Italian che al Frances:
    • val. dijhoz mel; fr. dites-le moi; lum. disemel; it. ditemelo.
  • El prunom persunal cumplement uget diret se met denanz ai verb de puder:
    • val. dj' el sai scrire, vos mi ploz houkî; fr. je peux l'écrire, tu peux m'appeler; lum. mì el podi scriv, tì te me podet ciamà.

Lessigh[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Gh'è di parol latin che se tröven minga in di lenguv rumanz vesinn, ma che se poden vedè in alter lenguv neulatinn:
    • val. dispierter ("dessedà") = spagnö despertar, rumen deșteptare.
    • val. sacwant ("un poo", "tant") = rumancc insaquant, emilian soquant.
    • val. moude ("mungg/mulgg") = italian mungere, rumen mulge.
    • val. ouxh ("üss") = italian uscio, rumen uşă.
  • Inultra gh'è una mota de parol ciapaa di lenguv germanigh:
    • flåw (debul) <= ulandes flauw.
    • dringuele (punta) <= ulandes drinkgeld.

L'abecee[Modifega | modifica 'l sorgent]

El valun el se scriv cun l'abecee frances, al qual el se giunta el segn diacritigh de l'anel, druvaa per la letera Å.

Grafema Parnunzia Esempi Grafema Parnunzia Esempi
A a [a] gade (cavra) L l [l] lére (legg)
 â [a:] diâle (diavul) M m [m] mwin (man)
Å å [ɔ:/o:/ɑ:] djåzer (parlà) N n [n] nawe (fanigutun)
AE ae [a/ɛ] glaece (giazz) O o [ɔ] soris (souris)
AI ai [e:/ɛ:] mwaisse (maester) Ô ô [o:/ɔ̃/ʊ:] rôze (rösa)
AN an [ã/ɔ̃] blanc (bianch) OE oe [wɛ/ø/ɛ/œ] moes (mes)
B b [b] bén (ben) OI oi [wa/wɛ/oː/ʊː] moirt (mort)
C c [k/s] crole (capi) ON on [ɔ̃] djondou (tucaa)
Ç ç [s] çoula (quela roba chì) OU ou [u] atouwer (dàgh del tì a un quaivün)
CH ch [ʃ] chal (scià) OÛ oû [u:/y:] noû (növ)
D d [d] wårder (garder) P p [p] aprinde (imprend)
DJ dj [dʒ] djin (persona) Q q [k] qwè (che cusa)
E e [ɛ] efant (fiulin) R r [ʀ] arester (arestà)
É é [e] pés (pes) S s [s] sûner (stilà)
EA ea [ja/e:/ɛ:] bea (bel) SS ss [s] dissu (sura)
ÉN én [ẽ/ɛ̃] tchén (can) SCH sch [h/ʃ/ç/sk] scheter (s'cepà)
EU eu [ø/œ] djeu (giögh) SH sh [ʃ/s] shijh (ses)
EY ey [ɛj/ɛ:j/i:j/i:] åjhey (facil) T t [t] tins (temp)
F f [f] filozofe (filosuf) TCH tch [tʃ] tchant (cant)
G g [g] gueuye (gura) U u [y] pus (pü)
GN gn NY ny [ɲ] agnon (scigula) Û û [y:] ût (vot)
H h [h] hoye (carbun) Un un [œ̃] djun (giügn)
I i [i/ɪ] pitit (piscinin) V v [v] vint (vent)
Î î [i:] pî (pee) W w [w] walon (valun)
IN in [ɛ̃] rinde (rend) X x [ks] taxi (taxi)
J j [ʒ] jate (tassa) XH xh [h/ʃ] pexhon (pess)
JH jh [h/ʒ] prijhon (presun) Y y [j] yebe (erba)
K k [k] stoumak (stomegh), Z z [z] zûner (fà frecass)

Esempi de lengua[Modifega | modifica 'l sorgent]

Un cunfrunt cul frances[Modifega | modifica 'l sorgent]

Valun Frances Lumbard
Walon Wallon Valun
Diè wåde Adieu Adiu
Bondjoû Bonjour Bun dì
A Salut Ciau
Djusk' a! Salut ! Ciau !
Oyi Oui
Neni Non
A rvey Au revoir Se vedum
(i gn a) rén avou ça De rien De nagot
Cmint dit-st on Comment dit-on Cume disii
Coyî Cuillère Cugiar
Cmint daloz ? Comment allez-vous ? Cume la va ?
Dji va bén, èt vos ? Je vais bien et vous ? Mì stoo ben, e Lü ?
Dji n' sais nén Je n'en sais rien Mì en soo nagot

Deciaraziun di dirit de l'om, art. 1[Modifega | modifica 'l sorgent]

Tos lès-omes vinèt-st-å monde lîbes, èt so-l'minme pîd po çou qu'ènn'èst d'leu dignité èt d'leus dreûts. I n'sont nin foû rêzon èt-z-ont-i leû consyince po zèls, çou qu'èlzès deût miner a s'kidûre onk' po l'ôte tot come dès frés.

El Pader Noster[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Valun standard

Vos, nosse Pere k' est la-hôt,
Ki vosse no soeye beni cint côps.
Ki li djoû vegne k' on vs ricnoxhe come mwaisse.
K' on vos schoûte sol tere come å cir.
Dinez nos ådjourdu li pwin po nosse djournêye.
Fijhoz ene croes so tos nos petchîs
Come nos l' fijhans eto so les petchîs dås ôtes.
Ni nos leyîz nén tchaire dins l' inveye di må fé
Mins tchessîz li må lon erî di nozôtes.


  • Valun uriental:

Vos, nosse Pére qu'est la-hôt,
Qui vosse nom seûye bèni cint côps.
Qui l' djoû vinse qu'on v' ricnohe come mêsse.
Qu'on v' hoûte sol tére come å cîr.
Dinez-nos oûy li pan po nosse djoûrnêye.
Fez 'ne creûs so tos nos pètchîs
Come nos l' fans ossu so lès pètchîs dès-ôtes.
Ni nos leyîz nin toumer dvins l'invèye di må fé
Mins tchessîz l' må lon d' nos-ôtes.

  • Valun central

Vos, nosse Pére qu'èst la-wôt,
Qui vosse nom seûye bèni cint côps.
Qui l' djoû vègne qu'on vos rconèche come mêsse.
Qu'on vos choûte sul têre come au ciél
Donoz-nos audjoûrdu li pwin po nosse djoûrnéye.
Fioz one crwès su tos nos pètchîs.
Come nos l' fians èto su lès pètchîs daus-ôtes.
Ni nos lèyîz nin tchêr dins l'invîye di mau fé
Mins tchèssîz l' mau lon èrî d' nos-ôtes.

  • Valun meridiunal

Vos, nosse Pére qu'èst la-yôt,
Quu vosse nom sèye bèni cint côps.
Quu l' djoû vègne qu'on vos rucnuche come mwêsse.
Qu'on vos choûte su la tère come â cièl.
Dènoz-nos âdjoûrdu nosse pwin po nosse djoûrnêye.
Fèjoz oune crwas su tos nos pèchés
Come nos l' fèjans ossu s' lès pèchés dès-ôtes.
Nu nos lêssoz nin toumer dins l'anvîe du mâ fé
Mês tchèssoz l' mâ lon arî d' nos-ôtes.

  • Valun ucidental

Vous, no Pére qu'èst la-ôt,
Qui vo no fuche bèni cint côps.
Qu'èl djoû vène qu'on vos rconèche come mésse.
Qu'on vos choûte sul tére come au ciél.
Donèz-nous audjoûrdu l' pwin pou no djoûrnéye.
Fèyèz 'ne cwès su tous nos pètchîs.
Come nos l' fèyans ètou su lès pètchîs dès-ôtes.
Ni nos lèyîz nén tchér dins l'invîye di mau fé
Mins tchèssîz l' mau lon d' nous-ôtes.

La parabula del Fiö Trasun in d'un quai dialet del Votcent[Modifega | modifica 'l sorgent]

ATENZIUN: quei esempi chì hin staa rescrit cun l'urtugrafia ufiziala del Valun (refondou), menter quei de la funt uriginala eren staa scrit cunt una grafia francesizzanta, anca perchè i test hin pütost vegg

  • Dialet de Liegi: Èn ome aveut deus fis. Li pus djonne des deus lyi dit: "pere dinez m' çou ki m' vént" et vola k' i lz î fwait leu pårtaedje. Pô d' djoû après li pus djonne påte et va bén lon. La il alowe a målvå et avou des cmeres di mâle-veye li pårt k' il aveût avou.
  • Dialet de Malmedy: Jun î aveut èn ome k' aveut deus fis. Et l' pus djonne dijha atoû s' pere: "Pere, dinez m' li pårt di l' eritaedje ki m' vént". Et i pårtixha s' bén inte leus deus. Nén bén co d' djoûs après, l' pus djonne valet ramassa tot çou k' il aveut et endala bén lon dvins on payis etrindjî, wice k' i dispinsa tote si pårt tot vicant el disbåtche.
  • Dialet de Namur: I gn a yeu ene feye èn ome ki aveut deus garçons. Et l' pus djonne di zels dit a s' pere: "Pere, dinez m' li ledjiteme ki m' vint" et i leus a fwait leu pårt. Et å bout d' kékes djoûs, après aveur rashonné tot s' butin, li pus djonne des deus est evoye å diale bén lon, et vaila il a mougnî tot s' bén e vicant come on mannet losse.
  • Dialet de Mons: Ein s'aqui avoat deus fieus. L' r'culot dit à s' pé: "Pé, baille m' l'part de bié qui m' r'viet!" et l' pé leus baille leur part. Ein pau après, l' pus djonne walton ramasse tout c' k' il a, i s' boute en voyage et s'ein va n' sachu bié long, et droit-là i briscande tout c' k'i possède en faisant ribåde.

Bibliugrafia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Chantal Denis, Dictionnaire français-wallon d'après Nameur èt avaur-là, Namur, 2001.
  • Jean-Marie Pierret, Jean-Jacques Gaziaux et Jean Germain, Le wallon in Lîmês I. Les langues régionales romanes en Wallonie, Éd. Traditions et parlers populaires, Bruxelles, 1992 ISBN 978-2-930047-02-7.
  • Maurice Piron, Les lettres wallonnes contemporaines, Éd. Casterman, Tournai, 1944
  • Maurice Piron, Anthologie de la littérature wallonne, Éd. Mardaga, Liège, 1978.
  • Lein Geschiere, Éléments néerlandais du wallon liégeois, Noord-Hollandsche, Amsterdam, 1950
  • Hervé Hasquin, La Wallonie, son histoire, Éd. Luc Pire, Bruxelles, 1999 ISBN 2-930240-18-0
  • Rita Lejeune et Jacques Stiennon, La Wallonie, le Pays et les Hommes: lettres, arts, culture, 3 volumes, 1977-79.
  • Joseph Dejardin, Dictionnaire des spots ou proverbes wallons, 2 tomes, Bulletin de la Société Liégeoise de Littérature Wallonne, Éd. H. Vaillant-Carmanne, Liège, 1891.

Vus curelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de föra[Modifega | modifica 'l sorgent]