Galinsoga ciliata

De Wikipedia
Va a: navegá, truvá
Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt Orientàl, ortograféa unificàda Lombard oriental
Galinsoga ciliata
Galinsoga ciliata
Galinsoga ciliata
Classifigazion sientífiga
Regn: Plantae
SubRegn: Tracheobionta
Division: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclassa: Asteridae
Ùrden: Asterales
Famìa: Asteraceae
Sota-famìa: Asteroideae
Stìrpa: Millerieae
Zèner: Galinsoga
Spéce: G. ciliata
Nomm binomial
Galinsoga ciliata
Raf. Blake

Galinsoga ciliata l'è 'na spéce de piànta erbàcea anöàla de la famìa de le Asteraceae, uriginària de l'Amèrica tropical. La se fà dét endèi ambièncc frèsch e en bris schiàcc del sul.

Descrisiù[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

L'è 'na piànta che rèsta bàsa, de sòlet entùren ai dés ghèi. La part aèrea del gamp l'è erèta striàda e ramùza. Le fòie le g'ha 'l gambì e i è dispunìde segónt sequènsa opòsta. La fòia l'è 'ntréga, en bris pelùza (pilizì mulzì) e a fùrma rombo-lanceolada (o pò a ovada), col màrzen a capète gròse, le fenés a pùta. El culùr l'è vért scür che tìra al zalt. El gambì de la fòia l'è lónch 1 ÷ 2 ghèi. La fòia l'è làrga de 2 a 3 ghèi e lónga de 4 a 5 ghèi.


Tasonomìa[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

El binòme scentìfich de chèsta spéce l'è stàt prupunìt del Constantine Samuel Rafinesque-Schmaltz (1783 – 1840) e perfesiunàt piö tàrde del botànich americà Fay Sidney Blake (1892-1959) endèla püblicasiù ”Rhodora. Journal of the New England Botanical Club” (Boston) del 1922[1]


Sinònim[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

  • Adventina ciliata Raf.[2]
  • Galinsoga aristulata Auct. Fl. Europ.
  • Galinsoga bicolorata H. St. John & D. White
  • Galinsoga caracasana (de Candolle) Schultz-Bipontinus
  • Galinsoga quadriradiata Ruiz, & Pav.
  • Galinsoga quadriradiata subsp. hispida (DC.) Thell.
  • Galinsoga parviflora var. hispida DC.
  • Galinsoga urticifolia (Kunth) Benth.
  • Wilburgia urticifolia Kunth

Riferimèncc[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

  1. http://www.tropicos.org/Name/2700786 Tropicos Database
  2. Galinsoga ciliata en PlantList

Bibliografía[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

  1. Abrams, L. & R. S. Ferris. 1960. Bignonias to Sunflowers. 4: 732 pp. In L. Abrams Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
  2. Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
  3. Cabrera, A. L. 1978. Compositae. Fl. Prov. Jujuy 10: 1–726.
  4. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  5. Gibbs Russell, G. E., W. G. Welman, E. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  6. Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  7. Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Compositae. Part V.: 1–343. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  8. Long, R. W. & O. K. Lakela. 1971. Fl. Trop. Florida i–xvii, 1–962. University of Miami Press, Coral Cables.
  9. Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
  10. Moss, E. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto.
  11. Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  12. Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  13. Small, J. K. 1933. Man. S.E. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York