Fragaria vesca

De Wikipedia
Lombard Oriental Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa bresàna moderna.


Fragaria vesca Coville
occ.: magiustra
or.: maöla

Classifigazion sientífiga
Regn: Plantae
Division: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Ùrden: Rosales
Famìa: Rosaceae
Sota-famìa: Rosoideae
Stìrpa: Potentilleae
Sota-stìrpa: Fragariinae
Zèner: Fragaria
Spéce: F. vesca
Nomm binomial
Fragaria vesca
Coville

La Fragaria vesca (en bresà: Maöla salvàdega, Maöla de bósc o piö de spès apéna Maöla, en insübrich magiustra) l'è 'na piantìna erbàcea de la famìa botànica de le Rosaceae. La crès endèi sotabósc ma la vé apò a cultiàda per i sò fröcc, dèle fàlse bache picinìne condèn bù udùr bèl fòrte.

L'è diferènta de le varietà ibride che de sòlit vé cultiàde 'ndèi órcc. En confrónt a chèle ìbride, el fröt de la F. vesca l'è piö pesèn e mulzì (vesca en latì völ dì mulzì).

Descrisiù[Modifega | modifica 'l sorgent]

I fiurilì

Le fòie i è tacàde a la base en ciöfècc picinì, i è trifoiàde e capetàde.

I fiùr i è picinì e biànc e i g'ha de 4 a 6 pétali. I fiorés endèl perìode de bril a löi, e a le ólte le refiorés apò 'n autùno.

Chèl che de sòlit l'è cunsideràt el fröt de la maöla, de fat l'è 'n fals-fröt. I fröcc véri e pròpri i sarès i granì che se èt sö la superfìce del fals-fröt.

Habitat[Modifega | modifica 'l sorgent]

la fàlsa bàca

F. vesca l'è uriginària de l'Eurasia, la crès salvàdega en töta Europa e l'Asia setentriunàla. La preferés i teré ömecc, bèi drenàcc, ric de nütrièncc e de humus; la g'ha bizògn de 'n bris de sùl ma mìa tròp, de sòlit la crès endèle radüre, ai màrzegn dei bósc de los bosques o endèi bósc mìa tròp spès.

Üzo[Modifega | modifica 'l sorgent]

Come èrba medicinàl la maöla la pöl véser dopràda per calmà i dulùr gastrointestinài.

I prensépe atìf cuntignìcc endèla piànta i è dèi oli esensiài, tanì e flavone.

L'è bastànsa rìca de vitamìna C, de iòdio, de fèr, de càlcio, de fòsforo. De mìa sotastimà apò a la prezènsa endèl fröt de acido salicilico. Se ghe atreböés proprietà depuratìve e diurétiche. L'è 'ndicàda per le 'nfiamasiù de la bóca e de la góla.

Pusìbol cunfuziù[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • la pöl véser cunfundìda co la Duchesnea indica, che però la g'ha gnè udùr gnè saùr e adognimòdo l'è mìa vilinùza.

Galerìa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Fiùr[Modifega | modifica 'l sorgent]

Fröcc[Modifega | modifica 'l sorgent]