Da Wikipedia.
El disch dür (del ingles hard disk), che l'è ciamaa anca disch fiss, a l'è un dispusitif che'l se dupra in di cumpiüter per memurizaa i dat. A l'è una memoria secundaria: rispet di memori primari, cume la RAM, che quand che te smorzet el cumpiüter i dat se scancelen, in sü i disch dür i dat resten in memoria anca cunt el cumpiüter smurzaa e senza curent. A l'è faa de vün o püssee de vün disch de alümini o de veder, che hinn quataa cunt un material ferumagnetich, che giren a la svelta, e una serie de testinn (dò per disch, vüna de sura e l'altra de sota) che servissen per leg e scrif i dat che hinn cuntegnüü in di disch.
I disch dür poden vess tacaa dent in del cumpiüter o vess föra e ligaa a una porta USB e de solit anca a la curent.
[Mudifica] Capacità a segunda del furmaa
| Fatur de furma |
Ampiezza |
Capacità püssee granda |
Platters (Max) |
| 5.25″ FH |
146 mm |
47 GB[1] (1998) |
14 |
| 5.25″ HH |
146 mm |
19.3 GB[2] (1998) |
4[3] |
| 3.5″ |
102 mm |
1.5 TB (2008) |
5 |
| 2.5″ |
69.9 mm |
500 GB[4] (2008) |
3 |
| 1.8″ (CE-ATA/ZIF) |
54 mm |
250 GB[5] (2008) |
3 |
| 1.3″ |
43 mm |
40 GB[6] (2007) |
1 |
| 1″ (CFII/ZIF/IDE-Flex) |
42 mm |
20 GB (2006) |
1 |
| 0.85″ |
24 mm |
8 GB[7] (2004) |
1 |