Cristina Trivolza de Belgiojos

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Vedrína
Vedrina
Vedrina
Quest articol chì l'è in la Vedrina de la Wikipedia Vedrina
Henri Lehmann, Cristina Trivulzio di Belgiojoso.

La Cristina Trivolza de Belgiojos (Milan, 28 giugn 1808 - Milan, 5 luj 1871) a l'è stada ona patriota taliana che l'ha partecipaa ativament al Risorgiment. A l'è stada editora de giornaj rivoluzionari, scritora e giornalista.

I sò nomm de batesem a eren (in italian): Maria Beatrice Teresa Barbara Clotilde Melchiora Camilla Giulia Margherita Laura Trivulzio.

Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Età de tosa e de giovineta[Modifega | modifica 'l sorgent]

El pader, el Gerolam Trivulzio

La Cristina, tosa del Girolom Trivolz (1778-1812) - discendent de vuna di famej storegh de la nobiltaa milanesa e del famos Gian Giacom Trivolz - e de la Vitoria di Marchesi Gherardini (1790-1836), a l'è nassuda a on quart ai vundes de la matinna, el 28 de giugn 1808 in del palazz de la fameja. L'att de batesem a l'è staa matricolaa indela parocchia de la gesa de San Lissander: indel ducument el nomm matricolaa a l'è Cristina Trivulzi.[1] I variant del sò cognomm eren tant, da Trivulzi a Triulzi putost che Triulzio, e lee istessa, de tosa, la se firmava 'me Cristina Trivulzia. Despoeu la sò mort, la se imponarà la version Trivulzio.

La mader, la Vitoria Gherardini

La Cristina a l'è restada indree de pader a l'età de quattr'agn. La mader la s'è sposada anmò cont el Lissander Viscont d'Aragona e la gh'ha avuu on bagaj e tre tosann. La Cristina a l'era tacada comè ai sò fradej e sorej (l'Alberto, la Virginia "Valentina", la Giulia e la Teresa). Se sa pocch de la vita de la Cristina de tosetta. I pocch informazion che se gh'hann a hinn traa de ona lettera del 1842 indè che lee la se descriv a la sò amisa Ernesta Bisi, andand contra ai paroj de on frenologh che 'l diseva de cognoss i personn domà da la forma del corp e 'l credeva che la Trivolz la fudess stada, da tosetta, ganivella e estroversa: «Seri ona tosetta malinconega, seria, introversa, inscì timida che me sucedeva despess de scobbià in sajotter in de la sala de mè mader perchè credevi de dassen che on quajvun l'era dree a vardamm o che 'l me voeureva fà parlà».[2]

L'Ernesta Bisi a l'era anca la sò maestra de disegn: a quell temp se usava insegnàggh ai tosann de fameja nobela el cant, el disegn e alter formi d'art. Anca se in tra de lor duu gh'era ona quai diferenza d'età, hinn restaa semper grand amis; e la Cristina la gh'ha faa a lee i sò confidenz pussee segrett. A l'è stada proppi l'Ernesta che la gh'ha faa cognoss, on quai ann despoeu, el mond di complott carbonar.

La giovinezza de la Cristina l'è minga stada inscì facil: dopo avè perduu el pader, la gh'ha 'vuu alter dolor. Defatti el sò padregn, che l'era andaa a ciappà (in d'ona quaj manera) el post del pader in del coeur de la tosa, l'è staa arestaa in del 1821 con l'acusa d'avè tolt part ai mot carbonar.[3] Tegnuu in preson per duu agn, a l'è sortii foeura che l'era in tocch, del pont de vista fisegh e soratutt nervos, e l'è mai staa bon de repiass. Per la tosa, che la gh'aveva apena tredes agn a l'è staa 'me restaa indree de pader ancamò.[4] La mader, che l'era semper stada ona persona che ghe piaseva a godessela, l'ha minga spettaa tropp a trovàss on alter omm, el cónt sicilian de Sant'Antonio.

El moment pussee important de la gioventù de la Cristina l'è staa el matrimoni cont el gioven e bell prenzip Milio Barbian de Belgioios. In tancc, che cognosseven i abituden libertinn del Milio, hann provaa a fàggh mudà idea a lee: ma el matrimoni l'è staa faa istess, el 24 de setember del 1824, in de la gesa de San Fedee (Milan). La Cristina, a domà sedes agn, l'era la reditiera pussee sciora de tutta l'Italia, con scià ona dota de 400.000 franch austriegh.

La matinna istessa di nozz, la Cristina la g'ha rezevuu in cadò dal cònt Ferdinand Crivelli on epitalamio cont on contegnuu strimbiaa, in cui, cont di redibis anca testuaj al Don Gioann del Lorenz Da Ponte, se profettezava el no feliz destin del raport:

Che poeu che cont ti avarïa goduu,
fiorend andarà cont Chesta e Chella,
e a voeuj te sentirem giccolà ajutt:
ma si come indree pù no se torna,
restituì apena te pouderet corna per corna.

[5]

I contatt cont la Carbonaria[Modifega | modifica 'l sorgent]

Emili Barbian de Belgiujus

L'union a l'è durada minga tropp. El prenzip a l'era franch faa minga per la vita matrimonial, e indi raport cont i donn el vegneva ciappaa dal piasè e dal diversìv. La Cristina, dal canton sò, la scominciava gemò a fà vedè i segn de l'epilesia che la tormentarà per tota la vita. El maa a l'era minga domà faa di crisi periodegh, ma gh'aveva el possè de compromiss el comportament de la dona, inebind anca el desiderj carnal.[6] Indel period del matrimoni Emili a gh'aveva on raport cont la Paola Ruga, ona sciora de la bona societaa milanes. A l'è staa propi el raport cont la Ruga, ch'a l'era ancasì on'amisa de la Cristina, a resvejà indela prenzipessa chel sens de degnità che l'ha portada a romp el ligamm coniugal. In ona lèttera del 14 de noember 1828 mandada a la Bisi se pò legg: «Ho creduu dovè al mee decoro, e al mee titol de miee de dì minga de sì formalment a la continuazion dì sò raport cont la Ruga».[7]

Officialment a divorziaron mai, ma s'hinn separaa de fatt indel 1828, e hinn restaa poeu in raport pù putost che men cordiaj e hann cercaa ona quai voeulta de vicinass anmò.

A la fin di agn vint, la Cristina s'è vicinada a i personn pussee ligaa cont i moviment per la liberazion. I austriegh, che dominaven la Lombardia a partì dal 1815 e specialment el coo de la polizia Torresani, a hann scominciaa la lor overa de spionagg che l'è durada fin a l'Unità d'Italia. La Cristina a l'era bela, potent, e la podeva dà molt fastidj. Per fortuna la sò fama, la sò posizion social, e la sò manera de fà balà l'oeugg l'hann salvada ona quai volt da l'arest. I austriegh voureven minga dà l'idea de andà contra i class sociaj pussee asiott e culturaj milanes e saraven, donca, on oeugg in su i sò frequentazion. Se dev minga dimenticà, anca, che el messee de la Cristina, el marches Maurizio di Gherardini, a l'era staa Grand Ciambellan de l'Imperador d'Austria e poeu, fin a la sò mort, anca Minister Plenipotenziarj d'Austria sott el Regn Sabaudo. On arest de la neoda avarïa suscitaa on scandol cont di svilupp che se poudeven minga savè.

Tant agn despoeu, la Cristina la farà vedè inscì la situazion che s'era fissada indela prima part del secol: «[Di libertà politigh e civij] i talian aveven sperimentaa domà la speranza. Domà el diritt de parlàghe a l'era staa fin chì garantuu, per cui inquand i dominador austriegh e borbonigh hann scancelaa la parola magiga e se faran vedè per chej tirann incurabil ch'a hinn, ch'a hinn staa e che semper sarann, i taliani hann sentii, fors per la prima voeulta, el pes intoleràbel di caden, hann traa adree di maledizion e s'a hinn preparaa a i sacrifizzi pussee nobel per podej sgigottaa».[8]

La prenzipessa la voeureva tutavia lassà Milan: el coragg che la gh'aveva faa vedee inquand la se separada costava a lee i pettegolezz de la societaa del temp, semper pronta a parlà maa di chi el faseva on gest 'me chest chì, soratutt se se trattava d'ona dona. Per chest a l'è andada a loggià indela tenuda de la mader a Affer. L'intenzion a l'era chella de ciappass on passport per andà a Genua. Savend che 'l Torresani ghe avarïa franch dì de no, l'ha chieduu al goernador Strassoldo, che gh'ha daa el ducument voeuruu el 28 de noember del 1828. El primm de desember, la Cristina la partiva per Genua, e lì a l'è rivada duu dì despoeu.[9]

Sota la Lanterna la dona la g'ha rezevuu on'acettazion calorosa, vegnend invidada in tant sal cittadini, soratutt in chell de la marchesa Teresa Doria, fervent patriota. La Teresa le ha presentaa el Barnaba Borlasca, notarii che sarïa de grand ajutt a la prenzipessa inquand, duu agn despoeu, la Cristina la verrà braccada da la polizia austriega. La salut la mïorava minga, e a l'era anzi obligada a lecc la magior part del tempo, ma la consolazion di vess in ona societaa noeuva e di vess diventada libera di pregiudizzi faseva sì che la gioaneta se sentiva 'me rianimada, comè se pò legg da la posta cont l'Ernesta Bisi.[10]

F. Gérard, Ortensia di Beauharnais

I primm sospett su l'atività rivoluzionaria de la Trivulzio a hinn vegnuu propi in chest period chì, anca se la prenzipessa, 'me s'è dij, la passava tant or in preda all'infermidà fisega. De verità, la conossanza superficiala che la ligava a la Bianca Milesi Mojon, animadora de ona famosa sala genoes e personagg cognossuu a la polizia austriega per avegh ciappaa part a i mot milanes del 1820-21, la dava on motiv valid per dessedà alarm intra i fir di goernant.

El 1829 a l'è staa speduu in viagg indi magior cità talian: Roma, Napoli e Firenz. Indel'Urbe a l'è rivada a april e a l'è restada fasnada inscì tant da contà a la Bisi che «la cità, i so abitant, hann minga l'inguaa. A Roma nisciun a l'è semi-intendever; chi la storia locala a l'è storia universala». A l'è intrada subet indela sfera de l'Ortensia de Beauharnais, e l'è facilment in chest frangent chì che la s'è unida a la Carbonaria. El sal de la mader del Luis Napoleon, el futur Napoleon III, a l'era el quarter general de l'atività carbonara de Roma. La Cristina l'ha cognussu anca el fioeu de l'Ortensia, sarand via in luu grand speranz.[11] A Roma la g'ha avuu raport cont la patriota Teresa Guccioli e cont la scritora frances Hortense Allart.[12]

Despoeu on cort soggiorn napoletan, che la gh'a avuu per fà di cur per la sò salut semper canchena, l'è torna sù indela penisola, e la s'è fermada a Firenz. In chesta cità chì l'ha strengiuu-su messizia cont el fondador de la revista Antologia, el Gian Peder Vieusseux, e a l'è stada cetada cont grand calor. Firenz la viveva a chel temp on period tranquill e de spirit cultural. El Leopoldo II godeva de ona indipendenza politiga: el sò terretori a l'era donca per tutt on portfranch, indue i confinaa a podeven troaa asil. Tutavia, 'me chì confinaa chì, anca i spii austriegh podeven infilàss intra lor e informà i goerni de Milan putost che Viena. El Gabinett Vieusseux a l'era el loeugh d'inconter di liberaj, ma, diversament da cos'è che succedeva indela cà de l'Ortensia a Roma, el gh'aveva on roll pussee letterarj che politigh. Anca la Cristina la s'è dada a ona vita feliza e brilanta, fasend vedè i sò dott d'attora (l'ha interpetraa el Shakespeare e el Sheridan cont la colonia ingles) e organizzand ball. La g'ha poduu cognoss anca el fioeu magior de l'Ortensia, chel Napoleon Luis che morirà gioin, e l'Edmond d'Alton-Shée, che l'era dree a diventaa el confident del prenzip de Belgiojos.[13] El Shée recordarà inscì el primm inconter cont la dona, che g'ha avuu durant on ball: «Intra chì donn inscì bej e elegant, m'ha ciappaa la comparsa d'ona bellezza strimbiaa. El sò vestii ross e negher a l'era semplice e particolar; i bej cavej negher, risc de natura e senza ornament[...] Menter la perfezion del nas, el soris malizios e la bela la fossetta indel ment mostren grazia de domma in tutt el sò fascin».[14] Despoeu la Cristina l'ha traversaa varj cità de la Svizra, da Ginevra a Lugan.[15]

Induand, indel marz del 1830, l'ambassador austriegh l'ha tiraa in noeuv el passport a la prenzipessa, chesta chì ha deciduu d'andà in Svizra cont duu proposet: ajutaa i confinaa politigh ch'aveva cognosuu a Firenz e fà di cur da vun di dotor pussee stimaa del temp, el Jacob d'Espine. A i primm de magg la Belgiojós a l'è rivada donca a Ginevra, ma chì a l'è restada pocch. El dotor ghe ha consejaa de passà on period in del paesin de Carqueiranne, visin a Hyères in Proenza, indue l'avarïa poduu benefiziaa d'on clima particolarment teved. Cristina l'ha dij de sì, ma l'ha voeuruu prima andà a Lugan per vedè anmò la mader e l'Ernesta Bisi. El destin a l'era situaa in on punt geografegament favorevol per l'inconter, perchè a l'era a pocch chilometer da la vila de fameja indel comasch. La prenzipessa a luj a l'era a Berna, e l'ha ottegnì senza ostacol a renovà el passport, intant che anca el coo de la polizia lombarda, el Torresani, da l'altra part, ha conceduu el vist a la mader Vitoria e a l'Ernesta, ch'hann poduu anca vess compagnaa d'ona quai di lor tosann. A Lugan s'hinn ritroaa tutt insemma on dì apena e 'l fatt che l'inconter a l'è duraa inscì pocch ha lassà a la fin ne la prenzipessa el fort dolor del bandon e la consciénza de vess votada a on destin de solituden.[16]

La fùga in Franzs[Modifega | modifica 'l sorgent]

Senza tegnii cont de tutt chell che s'è dij, cont la dovuda attenzion, el goern de Vienna el sugutava de continov a mett i baston in tra i roeud e la spionava. El Torresani a l'è diventaa a l'improvis el sò agozzin: in di agn succesiv el suguterà a dì che la Cristina a l'era emigrada illegalment e che la sarïa dovuda tornaa dent i confin austriegh. El stimaa coo de la polizia, probabelment, el voeureva vendicass de vess staa curlaa inquand, bandonand el Regn Lombard-Venet, la prenzipessa aveva astutament faa ricors al Strassoldo, el goernador che gh'aveva daa el ducument indel 1828 per fala partà per Genoa. Adess che el goernador a l'era mort (sostituii poeu dal Franz Hartig), la podeva faa el sò sfogo a i sò ripercussion.

In otober a l'era a Lugan, de passagg, el delegaa proincial de Comm, el Fermo Terzi. El Terzi el g'ha rezevuu l'ordin d'andà da la dona per dighel che 'l passpòrt a l'era scaduu e che donca la gh'aveva l'obligh de torna indree a Milan dededent vott dì, ma la Cristina la g'ha faa vedè 'l ducument valid, forzand el delegaa a batt la retirada e temporeggià.[17] La Belgiojos gh'aveva avertii subet el priguer, e duu dì despoeu a l'è andada a protegess a Genoa, indue a l'è intrada in contatt cont l'Enrich Misley.

La val del Var.

A chel punt chì el Torresani ha daa vorden de cress la sorveglianza e de lassala minga sortì per nissun motiv da la cità. La Cristina a l'è corruda a mettes in salv, si come aveva capii la critecidà de la situazion. Despoeu avè cercaa, senza bon risultaa, de procurass on vist per andà a Nissa, a l'è stada intrada in ball del Barnaba Borlasca a risolv in ona bona e inimmaginabel manera el difizil moment. El notar a l'è andà da la prenzipessa el 17 november, e insiema a lee ha lassaa la cà da ona sortida de servizzi, fasend-sù a busserell la polizia che la presidiava minga la sortida chì. I duu a riven a la cà de la Bianca Milesi, e depos che a hinn rivaa el Borlasca a fà perd i sò pass. La sira, la Trivulzi a l'è stada scortada in caroccia fin a Nissa.[18] Rivada duu dì depos in su la riva piemontesa del Var, a l'e riussida a scapà mersì a l'ajutt de on parent del Borlasca, in on episodio contaa da on quai da scritor cont cadenz melodrammatigh.[19]

A l'è sigur, in tucc i cas, che lee la se troeuada in Provenza di per lee e senza contatt. Pussee inanz, olter, depus che la Cristina la se sarà trasportada a Paris (fin del marz 1831), i sò beni a vegnerann mettuu sota sequester da la polizia austriega e per molt temp la Trivulzi la podarà minga catà su dal sò patrimoni. I ultem fond a eren staa de fatt doperaa per pagà i debet del sò omm, in cambj de la sò libertà. La se retroeuada di per lee e ospit da di amis indel paesin de Carqueiranne. Quinscì a l'è intraa in ball on noeuv amis, tal Peder Bolognini ciamaa "il Bianchi", ex notar de Regg, a cui i spij austriegh hann daa subet (per frontin) el roll de bell.

In Provenza ha cognossuu l'Augustin Thierry, vun storegh diventaa da pocch temp orb, che 'l sarà amis de la Cristina fin a la mort. La lor la sarà on ligamm intelettual: fort la sarà l'influenza del penser del Thierry in de l'anim de la Cristina sorattucc a livell filosofigh. El Thierry el farà cognoss a la prenzipessa i ideaj del Saint-Simon, de cui a l'era on ammirador convinciuu.[20] Depos la fermada ne la citadina provenzala, la Belgiojos a l'è stada a Marsija e a Lion.

In del menter, la Cristina la scomiciava a dedicass pussee da visin a la causa taliana, giugand on roll interessant ne la mission in Savoia del fevree del 1831, 'me se legg da ona lettera a l'Emili Barbiano, con cui el scambi de letter l'è mai finii e l'è semper staa cont on register confidenzial: «Part di fond per chesta mission chì vegneven da mi. El mee nomm a l'è in su i cambiaj [...] Ho recamaa evidentement ona bandera [...] insomma sont andada 'me ona personna decisa a mettes minga anmò sota i vung austriegh».[21] La Cristina ha firmaa ona quai cambial per on student piemontes, el Peder Fasanini, che i ha giraa al Carl Pisani Dossi (messee patern del Carl Dossi), vun di coo de la spedizion.

L'arriv a Paris[Modifega | modifica 'l sorgent]

El primm efett cont la França ghe ha riservaa comonque ona granda delusion: la prenzipessa la gh'aveva molta fed indel sostegn di franzes a la sò tera d'origin. I fatt a pareven andà in chest sens chì, sorattucc cont l'ajutt del La Fayette, ma inquand el Casimir Périer a l'è diventaa el Primm Minister a l'è staa faa passo indree: spaventaa di minacc del Metternich, ha deciduu de intromettess minga, e ha lassaa in grev difficoltà el general Zucchi, arestaa a Ancona insemma a alter centquater compagn desarmaa, compres el cont Terenzj Mamiani.

El François Mignet

Imporada, la Cristina a l'è tornada a Carqueiranne, ma, depos avegh pensaa de andà a abità a Ginevra, el Thierry ghe ha consejaa Paris, cont la sperànza de podè ricavà informazion utel per la liberazion del general. Indela capitala franzesa a l'è rivada a la fin de marz insemma al Bolognini, riduda già cont pocch danee e senza pù cognizion. La portava cont lee domà ona lettera de presentazion che 'l Thierry gh'aveva scrivuu per el François Mignet, che a l'era apena staa nominaa Direttor di Archivj del Ministerj di Afarj Ester.[22] El 19 de april, el Torresani ha faa promulgà on decrett che 'l minacciava la dona de mort civil se la sarïa rientrada indel territori austriegh dededent trii mes. El decrett el considerava «la confisca de tucc i ben, al moment dichiaraa sota rigoros sequester».[23] La prenzipessa a s'è perduda minga de anim, e ha voeuruu subì i conseguenz de l'esilj putost che stà sota i condizion imponnuu da chell Staa che la Trivolz la voeureva combatt cont tucc i sò forz. La ha acettaa la povertà e i stent: la s'è troevada on appartamentin aproeuf a la gesa de la Madeleine, al quint pian del numer 7 de rue Neuve-Saint Honoré (al dì d'incoeu rue Vignon).

A s'è rangiada cont pocch danee per on quaj mes, e la g'ha vissuu ona vita on cicin desferenziaa da chella che la viveva a Milan:

Sciora ered, cressuda in di costummanz de la nobiltaa milanes, a cognossevi proppi nagott di necessidà de la vita [...] podevi minga rendess cont del valor de on pezzo de cinch franch. [...] Podevi depensg, cantà, sonà el pianfort, ma avarïa savuu minga fà l'oradell a on fazzolecc, coeus on oeuf sod putost che ordinà on past.

[24]

La Belgiojos l'avarïa poduu anca riavegh indree i sò danee e i sò ben e viv comod in di sò palazz a Locaa putost che a Milan, si come, in patria, el goernador austriegh Hartig e el Metternich s'eren scambiaa di letter indue parlaven de lee e pasentaven el lor coo de la polizia, che avarïa volertiee menaa la prenzipessa in preson.

La prenzipessa a l'era spaghesciada de l'Austria e la gh'aveva el stremizi che al sò ritorna sarïa stada forzada a andà a monega. In puu, l'orgolj patriottigh cont la disponibilidà a cetà la povertà putost che stà sota al dominador forest, a l'era ona resun de puu per tornà minga indree. Cont el Mignet, diventaa famos comè storegh mersì a la sò Istoria di Rivoluzion franzes del 1824, el rapport inanz a tucc ligaa a i sort de l'Italia. Quest chì ha mettuu in contatt la dona cont l'Adolf Thiers e cont el vegg general La Fayette, l'eròe di duu mond e di trii rivoluzion. Al general, che a l'era dree a perd la sò lucidità per la veggiaja, la Cristina ha domandaa prima de tucc de interced per la liberazion di talian ciappaa a Ancona, e quest chì a s'è voltà-sù al Sébastiani, el Minister di Ester.

A. Chappel: El Marches de La Fayette

El La Fayette, tutavia, el podeva fà pocch e la França la se diseva favorevol a la causa taliana pussee cont i paroj che cont i fatt. Anca inquand l'è deventaa cognossuu el sequester di ben de la prenzipessa, el general a s'è voltà-sù a el Sébastiani, ma l'intercession magior pasmà el Metternich a l'è stada chella del cónt Apponyi, ambassador imperial a Paris, putost che chella del Minister. Cont ona lettera, l'Apponyi a l'è riussì a pasentà on cicinin la persecuzion indi confront de la desertora.[25]

In chest period chì, l'estensor del Constitutionnel, el Lisander Bouchon, gh'ha ofrì ona collaborazion per el giornal, parponnend a la Cristina de scrif articol a resguard de la quistion taliana e de tradù di alter da l'ingles. Cognossend la passion de la prenzipessa per l'art e el disegn (la Belgiojos la depensgeva indel frattemp di porcellan e la dava ripetizion de disegn), gh'ha domandaa, olter, de fà el schizzett de tucc i parlamentj franzes, cont la firma de La Princesse ruinée (La prenzipessa ruinada).[26]

La dona g'ha cetaa, anca se el La Fayette (che a faseva lusingà la Cristina cont i sò premur, comè i visit e i scambi de letter a eren deventaa giornalier)[27] a s'è scandalizaa per la firma suggerida da el Bouchon e a s'è preoccupava per la salut canchena de la sò protegee, si come a retegniva fatigos assee ritrà i parlamentarj.[28] In magg, el vegg eròe l'ha invidada, olter, indel castell de campagna de La Grange-Bléneau, minga tropp lontan da la cità, indue la Trivolz a l'è restada pocch per causa de ona crodada da cavall che la forzada a tornà indree a Paris.

Anca se al La Fayette a piaseven i articol che la Cristina la licenziava per el giornal inscì 'me la degnità, che la curava minga a i stent e i necessidà de mettes in gioeugh, per l'educazion ante-rivoluzion che luu la gh'avuu comè member de ona fameja de la nobiltaa franzesa, a vedeva malament che ona nobildona la gh'aveva de laorà per viv. Per chest, el La Fayette gh'aveva anca consejaa de ottegnì on pegn che avarïa poduu restituì tranquillament.[29] A l'è minga ciar se lee ha daa a trà ai consej de l'amis, ma franch la sò condizion economigh a hinn mïoraa de bon durant l'estaa, comè se pò legg da ona lettera a l'Emili Barbiano de la fin d'agust.[30]

El primm de otober, comè ulterior proeuva de mïô disponibilidà economiga, la g'ha parponnuu al sò ex-marì, che 'l voeureva andà a viv a Paris, de divid la noeuva (e pussee men modesta) cà de rue d'Anjou, anmò aproeuf a la gesa de la Madeleine, anca se, la specifega, «gh'avarem duu intraa separaa e i noster appartament gh'avaran minga comunicazion da dent».[31] La prenzipessa la scondeva minga ona quai preoccupazion a riguard di vos che avarïen poduu confond el sens de la convivenza, ma el ton confidenzial da amis che lee la dopera indela lettera el mostra comè el raport cont el sò omm el fudess restaa bon e comè i duu a cercaven de ajutass vun cont l'alter.

In efett pettegolezz aveven scominciaa fin da l'inizzi a vess faa insula prenzipessa. A l'è restaa famosa, pussee di alter, la carega del marches de Floranges, nom d'art del Jacques Boulenger. El scritor chì a s'è divertì a ritrà i stanz de la vegia cà de la Trivulz cont on stilaa gotigh, e 'l finiva tacand adree cativerj gratuit, che poden vess ciappaa 'me sommarion di critegh che ona part de la societaa parisina moeuveva a la Belgiojos: «Minga contenta de complottà, de vess bela, de savè sonà la ghitara, de difendess cont on cortellacc, de depensg crespin e de fà savè a tota Paris che l'asma l'aveva toeu de mira lee la leggeva l'ebraigh e la scriveva on liber».[32]

La Cristina, a dì el ver, la gh'aveva ben alter da pensà: intra l'impegn patriottigh e i varj problemm el rimaneva minga tropp temp per la cura de la cà e la bela vita. Per capì 'me la prenzipessa la viveva durant el primm ann a Paris, defatti, el par mej legg el raport de ona spia austriega che, depos avè cataa sù i considerazion del patriota ferares Giusepp Ragni, ha contaa on'esistenza putost ritirada, lontana di teater ma ligada a i riunion de la Camera, frequentaa de spess, e on gir de messizj putost struppiaa.

Trasportada donca in rue d'Anjou la g'ha organizzaa vun di quei sal de la nobiltaa, indue la riuniva esiliaa talian e borghesia europea. L'Aldobrandin Malvezzi el recorda 'me intra l'autun del 1831 e 'l desember 1834 la Cristina la rezevess anca i ajutt de la mader, che ha imprestaa 27.000 franch austriegh, poeu restituii.[33] El spicciament complett di difficoltà economigh a s'è compida pocch a pocch intra el 1831 e 'l 1835. Olter a quant dii, e oltra a la decisiva mediazion de l'avocatt Giusepp Poerio, a s'è rivelada decisiva ona legg austriega del 1832 che la concedeva ai sudit austriegh, dopos on acord cont i ambassad locaj, lassava vess in man de vun de restà a l'ester. El Poerio e l'Apponyi a faseven tucc perchè anca la Cristina la podess avegh dent el sò tornament cont el redrizz chì, ma el Metternich g'ha cetaa domà ona quajduna di petizion e ha lassaa fagh'e giraa el mangià fin che la gh'avarïa avuu i sò problemm de salut. El 23 de april de l'ann despoeu, la Belgiojos la g'ha rezevuu 50.000 franch austriegh a titol de sostantament, e intra el 1834 e 'l 1835 la situazion a l'è mïorada de bon, prima cont l'arriv de on passport, inscì che la prenzipessa l'avarïa poduu regolamentà el sò soggiorn parisin, e poeu cont la fin del sequester di ben.[34]

I agn parisin[Modifega | modifica 'l sorgent]

El patriota Federich Confalonieri

Al temp istess, depos la liberazion di presonee ciappaa a Ancona, capitada el 1º de giugn del 1832, la Cristina g'ha reduu per on period l'impegn patriottigh, anca se la sugutava a interced pasmà el La Fayette per i talian impresonaa indela Fortezza del Spielberg, cont ona particolar attenzion per la sort del Federich Confalonieri.[35]

La Cristina a l'era fisegament in tocch; i dolor derivaa da ona salut canchena di per lee a s'eren agravaa cont i desgrazj vissuu indel'ultem period talian e di primm agn franzes. Inquand indel 1832 a l'è andada a Ginevra per incontrà la sò mader (ch'a l'era andada là insemma a la Bianca Milesi) l'ha trovada «smagrida, imbruttida, inveggida».

La tranquilidaa de la prenzipessa a l'è scominciada a vess scoeududa cont on alter problemma: l'asti d'ona part di immigraa talian in Frànza. Ona spia austriega in di sò ricord a diseva comè la Belgiojos a se dava de fà cont generositàa fin da l'inizzi in favor di sò connazionaj, anca se el precisava che tutavia «minga tucc le hinn staa ricognossent, fors nissun».[36] El cuntee cont el Mazzini, che gh'aveva di politigh che la Belgiojos a retegniva imprudent e che ha refudaa de sovenzionà la segonda spedizion in Savoia, a l'è staa sigur a la baa de ona part di discriminazion subii da la Cristina. El patriota genoes istess l'ha cusada, in ona lettera a la Giuditta Sidoli, de vess «al mej cont l'Austria».[37]

F. Gérard: Juliette Récamier

Se giontass l'invidia de ona quai dama taliana che a Paris a godeven minga de la istessa fama, comè la marchesa Margherita de Colègn, e la contrariedaa da part di immigraa la se pò dì spiegada. La Cristina la se consolava cont la sò sala, indue andaven i ment pussee rinomaa e eminent del sò temp.

I primm agn parisin a hinn segnaa anca da la partecipazion de la Cristina ai riunion di sansimonian, ona dottrinna tecnocratega ante litteram che a metteva el progress e la produzion a la baa de la modazion social. I member a sentiven chesta filosofia chì comè ona vera religion. La Belgiojos l'andava a i inconter di sansimonian, de solet, compagnada da vun di amis pussee car intra i immigraa, el Pier Maroncelli. Tutavia, la nobildona la condivideva minga tucc l'entosiasm che 'l portava i omen a mettes-su di strivallon e inguant negher e i donn a mettes-su ona tunega bianca e ona minigona, durant i banchett che se pervadeven inscì de ona sorta de sacralidàa. I letter mandaa a l'Emili Belgiojos[38] e al Maroncelli[39] a fann vedè tutt el sò pessimism, e a lassen immaginà che a la Cristina piaseven el sansimonianism minga per el lor ottimism ma putost perchè chesta dottrinna chì a metteva insul pian istess i donn e i omen e perchè reclamava diricc indela societaa per i donn.[40]

I idej professaa indel mond del liberalism cattolegh, intra i ammirador de Lamennais e Lacordaire, hann suscitaa anca on pussee grand interess in lee. Lee g'ha mettuu in vess ona quai affinitaa cont el pensiee de l'abaa Pier-Luis Coeur, professor a la Sorbona e fervent paladin de la necessidà, per la Gesa, de liberass de l'ereditaa del passaa e de brasciottà-sù el progress social, rimanend al pass cont i temp. L'abaa, olter, mancava minga de denuncià i ingiustizi comettuu da la Gesa e el sò dubi rapport cont el poder, che l'aveva portada a dimenticà i poarett e i emarginaa, vegnend inscì a toccà ona question che a l'è semper stada cara a la prenzipessa. Indel 1843, Cavour, depos avegh assistuu a i sò lezion, ha descrivuu l'abaa cont paroj bon a l'amis Peder De Rossi Di Santarosa.[41]

La Cristina e l'abaa a s'hinn cognussuu indel 1834, anca se la messizia chì a l'è diventada pussee forta indi ultem agn del decenn, inquand el scambi de letter intra i duu a l'è diventaa puu frequent, e 'l sazerdott, imporaa e stracch inquand a vedeva comè el renovament voruu a se realizzava, a se lassaa andà al despiasè per el mond fatov - clerical e laigh - che el circuiva (e mond, che aveva inventaa ona relazion d'amor intra Coeur e la Belgiojos), coscient de troà indela nobildona on anim sensibil e avert, al pont che el fraa a vedeva in del «sò infinii fond de grandezza» on quai «misterj divin».[42]

Indi des agn parisin la Cristina l'ha sugutaa a contrebuì a la causa taliana: a cercava de condizionà i potent, a scriveva articol e, inquand a trovava minga di editor desponuu a pubblegà i sò scritt (se a eren giudicaa prigueros), adrittura editora di giornaj politigh.

Cristina Trivulzio Belgiojoso - 1832, dipint del Francesch Hayez

A lee, a suguterann a rivà ricest de finanziament per motiv patriottigh, e lee a cercava de daghi a tant, inscì da ajutà i pover confinaa talian, che oramai a gh'aveven la Trivulzi comè referent parisin, e impiegand i sò danee in sommoss o adrittura organizzand moviment de arm per i "rebej" talian. Indel 1834, per esempi, ha donaa 30.000 franch per finanzià el colp de man mazzinian indel Regn de Sardegna.[43] Per l'ocasion, la nobildona gh'aveva anca recamaa cont i proppi man i bandier di insort.[44]

Indela società frazesa di agn Trenta, tutavia, la Cristina la s'è fada notà soratutt per la sò sala, vuna di pussee frequentaa e important de l'epoca.

La sala parisina de la Cristina[Modifega | modifica 'l sorgent]

Henri Lehmann, Franz Liszt

La sala de la Cristina, in rue d'Anjou, ha tardiaa minga a diventà on loeugh d'inconter per i grand artist, fasnaa dal coo e da la competenza de la padrona de cà, che a l'era bona de sostantaa tutt i conversazion. Vun di primm "abituee" de la sala a l'è staa el catanes Vincenz Bellini, che l'era solet descutti cont el Heine putost che sonà i so pezz al pian. La conossanza cont el Bellini a l'era stada favorida da la mader de la Cristina, si come la gh'aveva el marì, el cónt Sant'Antonio, el vegneva da Catania, comè 'l musicista. El composidor de la Norma, sognador e amaa di damm de l'alta societaa, a l'è restaa instrïaa da la finezza de la prenzipessa, e lee, a sò voeulta, ha conservaa on bon ricord del Bellini.

Liszt el provava per la Trivulzi ona grand attrazion e chest faseva diventà gelosa la Maria d'Agoult, gelosa, probabilment, anca per rivalitaa intra la sò sala e chella de la Belgiojos, si come tant ospit a i frequentaven tutt e duu. La Cristina, tutavia, la sugutava a tegnì ona quaj distanza cont tutt i sò ospit perchè a preferiva on'union intelettuala putost. La Cristina la provava per el composidor ungheres ona fort venerazion artistiga. «A l'è minga luu tant simpategh? bel? El sona minga comè nissun al mond?»,[45] la scriveva la prenzipessa a on'entusiasta Ernesta Bisi, depos che chesta amisa chì gh'aveva poduu godè de on concert privaa del composidor, insù ricesta de la Belgiojos istessa, che gh'aveva pregaa el Liszt de donà a la Bisi chesta gioia nel cors de la tornee taliana de la fin di agn Trenta.

L'Enrich Heine el provava per la Belgiojos on'instrïada spirituala, on'instrïada che se traduceva in contemplazion. A l'era la sò faccia a confondel, «rubada a on quaj quader del Quaterzent, a on quaj depensgiuu mural de la scoeura lombarda, fors al voster Luini o adrittura a i poesj de l'Ariost».[46] La Cristina a l'è stada mettuda in pari, in di Notti Fiorentine, a ona Madonna lombarda, per vess, poeu, reconossuda in on alter personagg de l'Heine, la Diana de l'Atta Troll. Anmò ona voeulta, a l'è stada la natura intelletuala del ligamm a fissà ona longa messizia.

L'Alfred de Musset, ch'a l'era de franch vun che ghe piass a godessela, a s'è mostraa pussee insistent e men contemplativ: luu ha cognossuu la prenzipessa indel 1833 e a s'è subet incapriziass de lee. El par, ancasì, che l'ha ciappada comè modell per la sò comedia I caprizzi de la Marianna, scrivuda in chel agn istess ch'a s'hinn incontraa per la prima vouelta. Tutavia, l'Alfred ha poduu fà nagott ma toeu-sù on cazzuu e a s'è, donca, vendicaa rapresentadola indela poesia Sur une morte (1842).

Particolarment ardent e dubi a l'è staa el ligamm cont l'Honoré de Balzac: de lee, cognossuda fin da l'arriv a Paris, a slenguasciava indi letter mandaa a la futura miee, la contessa polacca Eveline Hanska, ma de franch a doperava alter compliment e paroj cont la prenzipessa e inquand parlava de lee a i sò amis. Se dis, anca se a l'è minga sicur, che l'Honoré a l'è staa vun di tant spasimant imporaa, e la Cristina a l'è diventada comè on torment, anca indi sò liber: se pò defatt troà ona quaj somejanza de la Belgiojos cont la Fedora de La pell de sagrì e la Massimilla Doni del romanz cont el nom istess (1837). A lee, el Balzac ha dedicaa oltra, indel 1846, a proeuva d'ona messizia soravissuda al temp, el Gaudissart II.

Comonque, al di là di supposizion de l'Arsène Houssaye, che 'l diseva che 'l supponneva adrittura on raport saffich intra la Cristina e la George Sand, al di là di gelosj de la Maria d'Agoult putost che de la Delphine Gay de Girardin, al di là di pettegolezz de spess delirant su presumas moros cercaa da la prenzipessa per contentà i sò aviliment, a gh'è staa domà ona sola storia d'amor indel period franzes de la Belgiojos: chella cont el François Mignet. Minga tant portaa a la vita de mond, a chel storegh chì el piaseva viv lontan da la scenna del grande monde.


I ultem agn[Modifega | modifica 'l sorgent]

Indel 1858, a l'è moruu el sò anmò legal marì, l'Emili. Indel 1860, depos el matrimoni de la sò tusa cont el Ludovigh Trotti Bentivoglio, on "omm de qualitaa", la Trivulzi scomincia ona vita da messee. Indel 1861, a s'è, a la fin, costituida l'Italia unida, da lee tant voeuruda, e ha poduu lassà donca la politega cont on quaj sollev.

Da chest moment chì, l'ha vissuu de nascondon intra Milan, Locaa e 'l lach de Comm. Ha compraa ona vileta a Biev indue a l'è andada a viv cont el sò fidaa Budoz, el servitor turch che l'aveva già seguida da vint agn e Miss Parker, la goernant inglesa che l'era vissuda cont lee fin dal viagg in Inghilterra.

La Cristina Trivolz de Belgiojos a l'è moruda indel 1873, a sessantatrii agn. Gh'aveva sofert de varj malatj, subii disgrazj, compres anca on tentativ de omizidi che le g'ha lassaa varii ferii. A l'è stada sotterada a Locaa Triulz, indue la sò tomba la se troeuva ancamò. Al sò funeral nissun di politigh de chell'Italia, che anca lee ha inscì generosament cercaa de unì, g'ha ciappaa part.

Not[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. R. Barbiera, Passioni del Risorgimento. Nuove pagine sulla Belgioioso e il suo tempo, Milano 1903, p. 455
  2. (Dal Malvezzi, vedi bibliografia)
  3. Visconti diede solo un'adesione ideologica ai moti sovversivi, senza prendervi alcuna parte attiva
  4. B. Archer Brombert, Cristina Belgiojoso, Milano 1981, p. 24
  5. Dagli archivi del duca Giuseppe Crivelli-Serbelloni
  6. B. Archer Brombert, cit., p. 37
  7. A. Malvezzi, La principessa Cristina di Belgiojoso, Milano 1937, vol. I, p. 82
  8. C. Trivulzio di Belgiojoso, Osservazioni sullo stato attuale dell'Italia e sul suo avvenire, Milano, Vallardi, 1868, p. 12
  9. B. Archer Brombert, cit., pp. 42-52
  10. B. Archer Brombert, cit., pp. 53-54
  11. B. Archer Brombert, cit., pp. 55-56
  12. M. Grosso, L. Rotondo, «Sempre tornerò a prendere cura del mio paese e a rivedere te». Cristina Trivulzio di Belgiojoso, in AA.VV., Donne del Risorgimento, Bologna 2011, p. 73
  13. B. Archer Brombert, cit., pp. 56-58
  14. E. d'Alton-Shée, Mes Mémoirs, 1826-1848, Paris, Lacroix, 1869, p. 87
  15. S. Bortone, cit., p. 7
  16. B. Archer Brombert, cit., pp. 59-60
  17. B. Archer Brombert, cit., pp. 62-63
  18. B. Archer Brombert, cit., pp. 64-65
  19. Secondo alcuni, dopo aver eluso la sorveglianza che era stata posta davanti alla sua abitazione, sarebbe fuggita di notte e avrebbe poi attraversato il Var a guado per raggiungere la Francia
  20. L. Incisa, A. Trivulzio, Cristina di Belgioioso, Milano 1984, p. 68
  21. Lettera a Emilio Belgiojoso, 4 maggio 1831, in L. Incisa, A. Trivulzio, cit., pp. 75-76
  22. La lettera porta la data del 26 marzo 1831
  23. Il decreto è riportato per intero in A. Malvezzi, cit., I, p. 254
  24. C. Trivulzio di Belgiojoso, Souvenirs dans l'exil, in Le National, 5 settembre-12 ottobre 1850, trad. it. Ricordi nell'esilio, a cura di M. F. Davì, Pisa, ETS, 2002, pp. 174-175
  25. L. Incisa, A. Trivulzio, cit., p. 95
  26. L. Incisa, A. Trivulzio, cit., p. 96
  27. L. Incisa, A. Trivulzio, cit., pp. 92-93
  28. Le lettere di La Fayette a Cristina di Belgiojoso furono raccolte da Aldobrandino Malvezzi (in op. cit.) e risultano oggi distrutte o disperse
  29. L. Incisa, A. Trivulzio, cit., p. 99
  30. Lettera a Emilio Barbiano, 23 agosto 1831; Carte di Casa Trivulzio, busta IV, lettera 6
  31. Cristina a Emilio, 1º ottobre 1831, Carte di Casa Trivulzio, busta IV, lettera 7
  32. J. Boulenger, Souvenirs du marquis de Floranges (1811-1833), Paris, Ollendorff, 1906, pp. 101-106
  33. A. Malvezzi, cit., I, p. 363, nota 43
  34. L. Incisa, A. Trivulzio, cit., pp. 108-110
  35. L. Incisa, A. Trivulzio, cit., p. 108
  36. Citato nella Requisitoria Zajotti del 16 luglio 1833, conservata all'Archivio di Stato di Milano, e riprodotta integralmente da A. Malvezzi, cit., II, pp. 417-432
  37. G. Mazzini, Epistolario, Imola, Galeati, 1906, vol. II, lettera DLXXIII del 2 marzo 1835
  38. Nella sopracitata lettera a Emilio del 23 agosto 1831 Cristina mette in chiaro come «il cattolicismo di cui sei solito burlarti, mi è di somma utilità, e mi preserva dal prestar orecchio ai consigli e alla chiamata di quei smarriti».
  39. Per i rapporti che Cristina intrattenne a Parigi con il reduce dello Spielberg cfr. A. H. Lo Grasso, Piero Maroncelli, Roma, Ateneo, 1959, pp. 121 e ss.. Il carteggio Belgiojoso-Maroncelli si trova presso la Biblioteca comunale di Forlì, nel fondo Maroncelli
  40. L. Incisa, A. Trivulzio, cit., pp. 119-125
  41. Lettera del 3 febbraio 1843, Epistolario, Bologna, Zanichelli, 1968, vol. II (1841-1843), P. 377
  42. Lettera di Coeur a Cristina, 7 ottobre 1839, cit. in Malvezzi, II, pp. 264-266. Comè indel cas de La Fayette e de alter famos corispondent, i letter de la prenzipessa a hinn andaa perduu
  43. Durante l'operazione fu ucciso Giovanni Battista Scapaccino, la prima Medaglia d'Oro al Valor Militare del futuro esercito italiano
  44. Fonte: rivista Le Fiamme d'Argento, febbraio 2006, p. 5.
  45. Lettera senza data (probabilmente dell'inizio di marzo 1838), conservata nell'Archivio Bolognini e citata in A. Malvezzi, cit., II, p. 237
  46. Heine a Cristina, 18 aprile 1834, in A. Malvezzi, cit. II, pp. 85-86

Bibliografj[Modifega | modifica 'l sorgent]

Edizion di oper[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Cristina Trivulzio di Belgiojoso, Vita intima e vita nomade in Oriente, Pavia-Como, Ibis Edizioni.
  • Cristina Trivulzio di Belgiojoso, Emina, Ferrara, Tufani, 1997
  • Cristina Trivulzio di Belgiojoso, Un principe curdo, Ferrara, Tufani, 1998
  • Cristina Trivulzio di Belgiojoso, Le due mogli di Ismail Bey, Ferrara, Tufani, 2008
  • Cristina Trivulzio di Belgiojoso, Della presente condizione delle donne e del loro avvenire su Leggere Donna n. 150 (gennaio-marzo 2011), ed. Tufani.
  • Cristina Trivulzio di Belgiojoso, Politica e Cultura nell'Europa dell'Ottocento, Napoli, Loffredo Editore, 2010
  • Cristina Trivulzio di Belgiojoso, Ai suoi concittadini. Parole in «La prima donna d'Italia». Cristina Trivulzio di Belgiojoso tra politica e giornalismo (a cura di Mariachiara Fugazza, Karoline Rörig), Milano, FrancoAngeli Storia, 2010
  • Cristina Trivulzio di Belgiojoso, Della presente condizione delle donne e del loro avvenire, in Leggere Donna n. 150, gennaio-marzo 2011
  • Cristina Trivulzio di Belgiojoso, Rachele. Storia lombarda del 1848, Roma, Viella, 2012
  • Cristina Trivulzio di Belgiojoso, Lettere a un amico assente, in Leggere Donna n. 159, aprile-maggio-giugno 2013

Biografj[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Raffaello Barbiera, La principessa di Belgioioso, i suoi amici e nemici, il suo tempo, Milano, Treves, 1902 Testo in facsimile - "La biblioteca digitale di Milano" Arqiviad qé: [1]
  • Raffaello Barbiera, Passioni del Risorgimento. Nuove pagine sulla Principessa Belgiojoso e il suo tempo, Milano, Treves 1903
  • Aldobrandino Malvezzi, La principessa Cristina di Belgioioso, Milano, Treves 1936
  • Henry Remsen Whitehouse, A Revolutionary Princess. Christina Belgiojoso Trivulzio Her life and times, E.P. Dutton, New York, 1906
  • A. Augustin Thierry, La Princesse Belgiojoso, Librairie Plon, 1926
  • Giulio Caprin, Donna più che donna, Garzanti, Milano, 1946
  • Luigi Severgnini, La principessa di Belgiojoso. Vita e opere, Milano, Virgilio 1972
  • Emilio Guicciardi, Cristina di Belgiojoso Trivulzio cento anni dopo, Milano 1973
  • Charles Neilson Gattey, Cristina di Belgiojoso [A bird of curious plumage], Firenze, Vallardi 1974
  • Beth Archer Brombert, Cristina Belgiojoso, Milano, Dall'Oglio 1981
  • Elena Cazzulani, Cristina di Belgiojoso, Lodi, Lodigraf, 1982
  • Ludovico Incisa e Alberica Trivulzio, Cristina di Belgioioso, Milano, Rusconi 1984
  • Arrigo Petacco, La principessa del Nord, Milano, Rizzoli 1992
  • Angela Nanetti, Cristina di Belgioioso, una principessa italiana EL, Trieste, 2002.
  • Emmanuel-Philibert de Savoie, Princesse Cristina, le roman d'une exilée 2002, Edition Michel Lafon
  • Mino Rossi, Cristina Trivulzio, principessa di Belgioioso. Il pensiero politico, Brescia, Edizioni Franciacorta, 2002
  • Mino Rossi, Principessa libertà, Ferrara, Tufani, 2006
  • Mino Rossi, Cristina di Belgioioso e i problemi dell'unità nazionale, estratto dai Commentari dell'ateneo di Brescia per l'anno 2004, Brescia, 2007
  • Mino Rossi, Oltre il suo tempo, Brescia, Edizioni Franciacorta, 2008
  • Mariachiara Fugazza e Karoline Rörig (a cura di) «La prima donna d'Italia». Cristina Trivulzio di Belgiojoso tra politica e giornalismo, Milano, FrancoAngeli, 2010
  • Gianna Proia, Dal salotto alla politica, Roma, Aracne editrice, 2010
  • Politica e cultura nell'Europa dell'Ottocento a cura di Ginevra Conti Odorisio, Cristina Giorcelli, Giuseppe Monsagrati, Casoria (NA), Loffredo Editore, 2010
  • Maria Grosso e Loredana Rotondo, «Sempre tornerò a prendere cura del mio paese e a rivedere te». Cristina Trivulzio di Belgiojoso, in AA. VV., Donne del Risorgimento, Bologna, il Mulino, 2011, pp. 65–94
  • Mino Rossi, Nostra Signora del Risorgimento (Un manoscritto della Marchesa Luigia Visconti d'Aragona), Brescia, Edizioni Franciacorta

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]