Aragona

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Aragona
Comunità autonoma
Aragona - Bandera Aragona - Stema
Aragona - Sœmeanza
Aragona - Sœmeanza
Dats aministrativ
Stat Spagna
Capital Zaragoza
Lengue ofiçai lèngua spagnöla, Lengua aragonesa e Lengua catalana
Politega
President Jorge Azcón
(2023)
Orgen lejislativ Corti de Aragón
Territore
Coordinade 41°N 1°W / 41°N 1°W41; -1
OSM 349045
Superfix 47 719 km²
Abitants 1 324 397 ab.
(2019) e (1º genar 2021)
Densitaa 27.75 ab./km²
Confin Catalògna, Navara, Comunità Valenziana, La Rioja, Casteja e Leon, Castija-La Mancha, Neuva Aquitania e Ocitània
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Codex ISO 3166 ES-AR
Codex INE
Inn Himno de Aragón
Sant protetor San Giorgg e Nostra Siora del Pilar
Localizazion
Aragona - Localizazion
Aragona - Localizazion
Sit istituzional

L' Aragona (in spagnoeù ed in aragones; Aragón, in catalan; Aragó) l'è on paes situaa in del nord de la Penìsola Ibèrica e che la comprend el tocch central de la vall de l'Ebro. El so territori l'è el del antigh Regn d'Aragona, che l'è staa abolii in 1707 cont i Decrett de Noeuva Pianta. Attualment l'è part del Stat Spagnoeù come comunità autònoma, second el so Statutt d'Autonomia (Leg Orgànica del Stat Spagnoeù), che ghe conferiss el caràtter de “nazionalità”.

Culturalment la Conca de l'Ebro, anca prima d'esist Aragona, l'è ona zona d'incónter e crosvii d'òmen ed element culturài de la Meseta, el Levant ed el Sud de Francia. Officialment, la limita cont i comunità autònomm de Castiglia-La Mancha, Castiglia e León, Catalogna, La Rioja, Navarra, Comunità Valenziana ed anca cont el Stat Frances.

El Regn d'Aragona cont el Contad de Barcelona (Catalogna) lor gh'hann formaa la Corona d'Aragona in del sècol XII, anca ben ancamò l'è staa indipendent col conservà tutt i so istituzion, privileg e diritti fin la Guerra de Succession Spagnoeula in del sècol XVIII. Da 1978 l'è ona comunità autònoma spagnoeula, composta dai provinci d'Huesca, Teruel e Saragoza (in spagnoeù; Huesca, Teruel e Zaragoza, in aragones; Uesca, Tergüel e Zaragoza ed in catalan; Osca, Terol e Saragossa, rispettivament, e che la s'articola in 33 comarch (in spagnoeù e catalan; comarcas, in aragones ; redoladas). La so capital l'è la città de Saragoza (in spagnoeù ed aragones; Zaragoza, in catalan; Saragossa).

Dal second d'agost de 1999 Marcelino Iglesias Ricou l'è el president d'Aragona.

In Aragona lor se párlen trè lengu, dai quài domà ona l'è official:

  • L'aragones o léngua aragonesa. El se parla in Huesca ed in on quaj loeugh del nord de Saragoza. In el passaa el se parlava anca in del cénter e sud d'Aragona.
  • El spagnoeù l'è la léngua official, ed el se parla in tutt el territtori aragones mes'ciaa con lineament di quài la maggior part lor hinn rest de l'aragones, che ghe s'è staa perdend progressivament dal sècol XV per la espansion del spagnoeù.
  • El catalan se parla in de la franza oriental d'Aragona.

Geografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

I sistema montagnos a inn de grand semplicità: i Pirenèi ed el Sistema Ibèrich ségnen la depression de l'Ebro.

El fiumm Ebro incanala i acqui di fiumm ed lagh d'Aragona, che, com el Mijares ed el Turia, sbócchen in del Mar Mediterràneo.

El clima de questa comunità l'è mediterràneo-continental. L'è on clima succ, con pioeuv irregular, fort cambi tèrmich ed vent.

La vegetazion la ghe và adree i oscillazion de l’orografia e del clima. Bosch boreài e domini floreal mediterràneo.

Aragona gh'ha ona superficie de 47.645 .

Second el censiment de 1991, gh'éren ona popolazion de 1.178.000 abitant, cioè on 2,95% de la popolazion del Stat Spagnoeù ed ona densità de 25,2 abitant/km². In 2003 la cifra gh'ha aumentaa fin 1.217.514 abitant.

El gentilizzi l'è aragones.

Economia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Prodott Interno Lord d'Aragona l'è el 3 o el 4 de tutt el Prodott Interno Lord de Spagna. La impresa Opel gh'ha ona fabbrica vesin la città de Saragoza.

Politica[Modifega | modifica 'l sorgent]

El parlament d'Aragona se ciama i Cort d'Aragona (in spagnoeù; Cortes de Aragón, in aragones; Cortes d'Aragón ed in catalan; Corts d'Aragó).

Cultura[Modifega | modifica 'l sorgent]

D'accord con Caro Baroja gh'hinn dò zonn culturài principài: L'Alta Aragona con cultura pirenaica ed i riv de l'Ebro e di fiumm grand cont ona cultura mediterrànea associaa a ona agricoltura d'irrigazion. In questa última gh'è ona ciara influenza mudéjar, in quaj paesin, el vestii tìpich se componn da on foulard cont el gropp fatt a la testa, calzoni avert, ona coverta a moeud de fassa in de la vita ed espadrillas per i òmen. I donn pórten sottovest largh, on corpett, bragh, calzett, scialle, scossaa ed espadrillas.

In del nord d'Aragona se parla la léngua aragonesa o aragones ed in de la part pussee oriental, col limità con Catalogna, el catalan.

El ball e cant popolar l'è la jota aragonesa, che l'è tant enèrgica ed allegra. Se balla con tant moviment e grand salt. El cant de spess gh'ha on ritmo malincòlich cont ona nota de spess sorniona. Prima generalizzass la jota el pussee caratterìstich l'era el ball aragones (in spagnoeù; dance aragonés, in aragones; danze aragonés). In del quaj paesin gh'hinn rappresentazion de ball con pal e spad, cont allusion a lott tra mori e cristian. Anca la resta mùsica tìpica aragonesa, che impiega strument come el chicotén (ona sorta de salteri) e la fisarmònica. Dai strument de vent el pussee impiegaa in de la maggior part del territori l'è la dulciana, ma in di Pirenèi centrài gh'è ona àrea dove l'è caratterìstich el chiflo (ona sorta de flauto con trii buus) ed del Sobrarbe e Monegros la piva aragonesa o gaita de botio.

Aragones distaccaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Gastronomia[Modifega | modifica 'l sorgent]

D'Aragona hinn famos i moll a la pastora, l'agnell de latt rost, i giambon da Teruel, la borràgin, el cardon, i vin di sò distint Denominazion d'Orìgin (Somontano, Campo de Borja, Cariñena, Calatayud), la carna a la pastora, el pollàster al chilindrón, i armándol, l'agnell de latt d'Aragona, òli de la Bassa Aragona, la mel, i pèrsegh da Calanda, i sanguanon da Sobrarbe, la lugànega de Graus, eccétera.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter progett[Modifega | modifica 'l sorgent]