Camillo Olivetti

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
El scior Camillo Olivetti in di ann 30

El Samuel David Camillo Olivetti, cognossuu 'me Camillo Olivetti [1] (Ivrea, 13 de agost del 1868 - Biella, 4 de dicember del 1943 [2]) l'è staa on ingegner e imprenditor italian, fondator de la Olivetti. [2]

Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'Olivetti el nass a Ivrea in ona famiglia ebrea.[1]
El sò pader el moeur quand el gh'ha on ann, e 'l vegn cresuu da la mader, che la fa cognoss al Camillo la lengua inglesa.
El Camillo el va a scoeura a Milan, al liceo dei Calchi Taeggi, indova el va ben sossenn. [1]

El se laurea in ingegneria elettrotecnega in del 1891 cont el jutt del Galileo Ferraris, cont el vot 90/100. [1]
Despoeu de la laurea el va in di Stat Unii, indova el cognoss el Thomas Edison e l'insegna la sò materia per ses mes. [1]

El torna a Ivrea in del 1894, e aderìss al socialism. Riess anca a conoss el fondador del Partii socialista, el Filippo Turati.

Imprenditoria[Modifega | modifica 'l sorgent]

La sò prima industria l'è stada la C.G.S [2], che la faseva prodott elettrigh. I sò dipendent i eren contadin, che seguiven on cors organizzaa dal Olivetti in de la soa cà. [3]
In quei cors el cognoss el Domenico Burzio, che el divegn on sò fidaa collaborator. [3]

Quand l'azienda la diventa granda la sara su, el voreva minga ona granda azienda e fa i debit cont i banch. [1]

Olivetti[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Olivetti.

Ma quand el torna a Ivrea el voeur fa ona macchina minga spantegada in Itàlia ma cognossuda in di Stat Unii, la macchina de scriv. Vist che i part de la macchina i eren brevetaa, lu el crea di noeuv meccanism che droven minga i brevett di american. [1] [3]

In del 1907 el progett l'era complet e l'Olivetti l'era convint de la sò bontà. Va de noeuv in America per vedè i fabrich pussee impurtant e in del 1908 el torna in Itàlia, indova scriv a la so mije ona lettera. [1]

El 29 de otober del 1908 la nass la Ing. C. Olivetti & C.. La se stabilìss in de la vegia fabrica della C.G.S. [1]

Publicità dela M1

El Olivetti el punta fin de subit in su la produzzion in serie, e in del 1911 la nass la prima machina de scriv Olivetti, la M1 [2]

In del 1912 derva la prima sed foeura dal Canaves, a Milan, in de la Piazza de la Scala. [1]

Lung la Prima guera mondial la sò azienda la produss i tocch per i soldaa, ma appena la finìss la guerra scomincen de noeuv a fa el mestèe normal. [2]

In del 1926 i nassen i "Officine Meccaniche Olivetti" che fan i tocch per fa su i machin de scriv [2], e poch agn dòp derva ona sed in Spagna.[2]

In del 1938 el lassa la presidenza al fioeu Adriano, e quand l'Italia la firma l'Armistizzi del 8 de setember 1943, scappa via a Biella, perché i soldaa nazista i eren arent a Ivrea. [2]

El Camillo Olivetti el moeur el 4 de dicember del 1943 a Biella e i operari del Olivetti sfiden i todesch e van al so funeral. [1] [2]

Vita privada[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Camillo Olivetti el se sposa cun la sciora Luisa Revel, la tosa del pastor valdes. I gh'hàn ses fioeui: [2]

Legg raziai e nazismo[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quand el governo fascista, dopo de quel nazista todesch, el scriv i legg raziaj, l'Olivetti l'era minga denter per i sò meriti per la Patria, ma el preferìss lascià la presidenza al Adriano. [1]

Quand vien su la Republega Sociala Taleana e i soldati de la Wehrmacht i eren giàmo a Ivrea, diss ai sò operai de:


Catee su i arm, per difende i voster cà, i voster famili, i voster machin

(IT) - Prendere le armi, per difendere le vostre case, le vostre famiglie, le vostre macchine


Per quest el vien ricercàa, ma el se scond a Biella, indova che 'l moeur. [1]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 (IT) http://www.treccani.it/enciclopedia/camillo-olivetti_%28Dizionario-Biografico%29/
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 (IT) http://www.fondazioneadrianolivetti.it/lafondazione_speciali.php?id_speciali=13
  3. 3,0 3,1 3,2 (IT) http://www.storiaolivetti.it/percorso.asp?idPercorso=605 Arqiviad qé: [1]