Bos taurus
De Wikipedia
| Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt Orientàl, ortograféa unificàda |
| Bos taurus | ||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Aca de varietà Maròn Alpina
|
||||||||||||||||
| Classifigazion sientífiga | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
| Nomm binomial | ||||||||||||||||
| Bos taurus Linnaeus, 1758 |
||||||||||||||||
| sotaspéci | ||||||||||||||||
|
El Bos taurus, piö cunusìt col nòm popolàr de àca per i ezemplàr fèmina, tòr per i ezemplàr màscc, bò per i ezemplàr màscc castràcc e vedèl per i ezemplàr zùegn, l'è 'na spéce de mamìfer erbìvor artiodàctilo de la famìa dei Bovidae. L'è 'na bès·cia demestegàda de l'òm, ma 'n sèrte zòne del mónt se pöl troàl amò al stato salvàdech.
L'è stat demestegàt presapóch 10.000 ans fà 'ndèl Medio Oriènt, e de lé l'aleamènt de chèste bès·ce 'l s'è difundìt en pó 'n töt el mónt.
L'òm el la léa fò per doprà la sò càrne e 'l sò lat come nütrimènt, per la sò pèl (el cüràm), ma 'ndèla stória (e amò al dé d'encö 'n sèrte pàrcc del mónt) l'è stat apò dopràt per trasportà dei càrech gréf e per laurà la campàgna.