Auschwitz (KZ)

De Wikipedia

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.
Edifizzi d'entrada de'l konzentrationslager Auschwitz-Birkenau poch despö la liberaziun de l'Armada Russa int'l 1945
Carta di Konzentrazionslager de Auschwitz

Cunt 'l termen KZ Auschwitz vegn ciamaa un cumpless de Konzentrazionslager (Camp de Cunzentrament) ed un Vernichtungslager (Camp de Stermini) sitüaa a ovest de la citaa de Auschwitz (Oświęcim in pulach) int 'l teritori Pulach ucüpaa di Nazista int i agn intra'l 1939 e 'l 1945.

I toch di camp de cunzentrament in Oświęcim ancamò lí a'l didincö hin devegnüü müsee e/u munüment. Cunt 'l num "Auschwitz-Birkenau - camp de cunzentrament/stermini nazista tudesch" a l'è sin de' 27 de Giügn 2007 un patrimoni cultüral mundial de l'UNESCO. A chela manera chí la respunsabiledaa tudesca duaría vess püssee ciara che mai. Chinscí gh'è stada la püssee granda cunzentraziun de camp de cunzentrament de tüt 'l ters Reich indua int i agn intra'l 1940 e'l 1945 hin staa cupaa püssee de 1,1 mijun de gent. Chel cumpless edilizzi chí l'è faa sü de trii camp bej grand e de un quaranta campít püssee piscinít. La custrüziun de'l cumpless l'eva stada urdenada 'l 27 de Marz de'l 1940 de'l cumandant di SS Heinrich Himmler.