Assede de Bergem (1437)

De Wikipedia
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.
Vedrína
Vedrina
Vedrina
Qest articol qì l'è ind la Vedrina de la Wikipedia Vedrina
Afresc de l'assede ind el Castell de Malpaga

L'assede de Bergem del 1437 l'è stait un fait bellig dei guerre de Lombardia.

Ol contest[Modifega | modifica 'l sorgent]

Bergem, a causa dei lote intra i fazion citadine ind el Liber Cumun, ind el 1331 la s'era daita a'l Joann I de Lussemburg, re de Boemia e Polonia.[1] Ma jamò l'ann daspò, l'Azon Viscont l'ha vencid i trœpe reai e conquistad la citaa. Insé Bergem l'è part dei domini viscontei (a part i agn de Pandolf Malatesta, 1407-1421) fina a'l 1428.[2] Anc se a'l prencepe i ha provad a tegnir-s sora i parts, plu inants i s'è pojads su la fazion gibellina.

Ind el 1428, con la fraca dei milanes ind la bataia de Maclode, Bergem (per iniziativa de la fazion guelfa) la ciapa l'ocasion per dar-s a la Republega de Venezia, e la citaa la sarà desbœtada intra i do stats fina a la pax de Ferrara del 1433.[3]

I prime operazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

La guerra l'era apena recomençada, despò de circa quindex agn de pax. A'l comand de l'esercet venezian al g'era ol nœv marqes de Mantoa, Janfrancesc Gonzaga, qe al se trovava con l'esercet ind l'isola bergamasca. Passad ol fiœm per tacar ol Ducad de Milan, sœ consei del so segretare, Orland Suardi, l'ha decidid de tornar indree per portar socors a Toniol de Bitunzin, qe l'era stait tacad de i milanes. Ind el traversar anc'mò l'Ada, circa 500 soldads i è morts negads.[4]

A setember ol Nicolò Picinin, comandant de l'esercet milanes, l'ha varcad l'Ada con circa 25.000 omegn[5] (dei quai 12.000 cavalier)[4] plœ le cernide. L'esercet de la Republica l'hiva piantad ol camp a Bolger e Calcinad, e ol Gonzaga al vœliva dar bataia, ma i olter Provedidor de Camp i era mìa decorde a causa de la forza del nemix, donca i ha decidid de ritirar-s a travers l'Oi. La ritirada l'è staita mìa ordinada, plœ simela a una fraca qe a una manovra stratejega. I venezian g'hiva ol dœbe qe ol marqes al fœss decorde coi milanes; dœbe qe al s'è renforzad, quand qe ol Gonzaga l'ha lassad deperlor i olter comandants e l'è tornad a Mantoa coi so omegn.[4]

Bergem circondada[Modifega | modifica 'l sorgent]

Senza l'esercet de la Serenissima, a difender Bergem e ol so territore i era restaite adoma i milizie locai, qe i pudiva far squas negot contra l'esercet del Ducad. La resistenza la se concentrava ind i forteze, menter un pugn de pais qe i era gnanc'mò staits ocupads (Sorisel, Poltranga, la Bastia de Scanz, e Nember) i circava de mandar in citaa tuts ol maiar q'i g'hera prima del rivar dei nemix.[4]

Ind el menter, ol Picinin al circava de taiar for la citaa dei oltr territore venezian: dop vesser passad a travers (e devestada) la Vall Cavallina, conquistads cond i canon Predor e Sarneg, al vuliva ciapar ol Castell de Calepe per meter-g una guarnijon a difesa del passaj su l'Oi. Ma ol so feudetare, ol Cont Trussard, l'ha resistid fina a quand, despos de vinte dé de assede, l'è stait botad jo dei sbar dei canon, e l'era plu possibel per i milanes dovrar-l. Dop de la guerra ol Cont al sarà recompensad da Venezia cond el feud perpetov de la Vall Calepe.[4]

Despò de la borlada del castell, i milanes s'è concentrad in sui oltr ponts fortifegads bergamasc: intra ol 5 e ol 25 de otover i ha ciapad, grazie a l'artelaria, Urgnan, Cologn, Brignan, Pont San Peder, Cavrin, e a la fin (con dei negoziads) la Vall San Martin, la Vall Imagna e Brembilla.[4]

Ol 25 de otover i ha provad a conquistar anc'pò la Vall Seriana, ma i è stait caçads vià con tants morts e ferids.[4]

La difesa de la citaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Intratant qe i milanes i finiva de circondar la citaa, ol Colleon, decorde co'i olter comandants venezian, dal bressan al torna a Bergem per defendir la citaa. Per far plu a la svelta (e senza vesser vest) al viaja de noit, e ol so rivar al tira su i anem dei so concitadin. Donca al se met dree subet a organizar i difese citadine: al far sistemar i mure (a l'epoga i g'era qelle medievale) e i torr, al da orden de destribuir i riforniments dei munizion e de polver da sbar ind i presidi, al reorganiza i milizie; e intratant, al circa de blocar o almanc de ostacolar i operazion del nemix.[4]

Quand qe al riva ol Picinin (a la fin de otober), Bergem l'è armada e pronta a resister a l'assede. I milanes i se porta ind la part orientala de la citaa, e i prova a assaltar la Roca, ma l'è difendida ben del Colleon e i è descaçads vià. A'l Picinin al resta adoma de mantegner ol bloc, senza resultads, e intratant saqejar e bruxar Borg Pignœl[6] e dei olter pais del contad.[4]

Ol contratac[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ol Picinin, vest qe l'è miga possibel ciapar Bergem, al decid de indar inanz a ocupar ol territore bergamasc. Dop qe i ha refudad de render-s, al conquista e destrux Sorisel e Poltranga, e i abitants i g'ha de refujar-s intra i monts. I milanes po i se sposta in Vall Brembana. Quand la riva notizia a Bergem, ol conestabel Detesalve Lupi[7] al ciapa 200 omegn e, insema ai partijan locai, al prepara un'imboscada: al far indar inanz un poo i milanes e, indove la vall l'è plu streita, al dà l'orden de indar adoss ai nemix, e la tradizion la dix qe intratant i bergamasc i havress voxad: "Carn! Carn!". I milanes i è fracads (l'istess Picinin l'è ferid de una sassada) e i lassa su'l post 400 intra morts e prexoner. Dei ipotesi i dix qe ol lœg de la bataia al fœss vexin a Dogn; g'è anc dei oltre version de qest episode qé.[5]

Ol Colleon, intant, al profita de qesta vitoria per reconquistar la Vall Cavallina e i olter territore ocupads, e insema a'l Lupi al descaça vià l'armada del Ducad: ol 24 de november a Bergem la riva la notizia qe ol Picinin l'ha portad i so trœpe a Carevaj. Ol condoter bergamasc al riva anc a ciapar la Vall Camonega, e al pœl insé tornar a Bressa da vencedor.[4]

I olter tentativ[Modifega | modifica 'l sorgent]

La guerra però l'era mìa finida, e l'ann dop i milanes i g'ha provad anc'mò: ind el setember del 1438, dopo vesser penetrads in Borg Palaz e Borg Santa Caterina, i riva mìa a ciapar la citaa.[6]

Ma g'era mìa adoma i tentativ militar: i fameie gibelline (sovertœt i Suardi), qe i è filo-milanese, i trama per consegnar la citaa ai Visconts. Semper ind el 1438, intant qe ol Picinin l'è ocupad ind el assede de Bressa, i tira insema i solds per comprar ol conestabel (tal Scaramuzza da Forlino)[4] e far entrar in citaa i trœpe gibelline a travers porta San Lorenz, guidade da Peder Viscont (qe l'hiva portad i so milizie, plœ un grœp armad de Brembilla). I è però descoverds e denonçads de un caporal, tal Becharino da Pratta, e ol tradidor l'è subet justiaziad. I Suardi e olter gibellin, qe i pudiva plœ entrar in citaa, i ha saqejad ol contad per vendicar-s; a Bergem, ma anc ind le oltre citaa de la Republica, i possess dei Suardi e dei oltre fameie gibelline i è confiscads e i so member esiliads, e tants i pœderà plœ tornar in citaa gnanc a la fin de la guerra.[6]

I conseguenze[Modifega | modifica 'l sorgent]

La spartizion de la Lombardia

Grazia a la resistenza de Bergem, Bressa e Verona, ol Ducad de Milan, fruad de la guerra, al dovrar renonziar a reconquistar de la Lombardia orientala, e con la Pax de Cremona, segnada jo ol 20 de november del 1441, ol confin lombard intra i do potenze l'è segnad anc'mò de l'Ada.

A la mort de Filip Maria Viscont, ol sucessor al sarà ol condotier Francesc Sforza, qe l'hiva sposad la s'cieta del Duca, Bianca Maria, in cambe dei so servesse. La so salida al govern de Milan al segnerà la fin de l'esperiment de la Republica Ambrosiana, e ol tornar de la guerra in Lombardia; ind el 1454, con la pax de Lod, l'è trovad ol pont d'equiliber definitiv intra ol Ducad e la Republica de Venezia.

Riferiments[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. (IT) Il Libero Comune di Bergamo - Ars et historia di Bergamo
  2. (IT) Bergamo Viscontea - Ars et historia di Bergamo
  3. (IT) La Serenissima Repubblica Veneta (parte prima) - Ars et historia di Bergamo
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 Continuazione della Memorie storiche della città di Bergamo (varda la bibliografia)
  5. 5,0 5,1 Il Castello di Cenate Sotto e la Famiglia Lupi (varda la bibliografia)
  6. 6,0 6,1 6,2 (IT) La città sotto assedio, Amici della Mura - Bergamo; Bergamo scomparsa, la città sotto assedio Arqiviad qé: [1] , Bergamosera.
  7. Cognossid anc come Detesalvi, Dietesalvo, Diotesalvi, Dio-Tesalve, Detisalvo, Diotisalvi ecetera. De spess, come tants condotier, al tirava vià ol cognom e al sa faxiva ciamar Detesalvo da Bergem. Da Il Castello di Cenate Sotto e la Famiglia Lupi (varda la bibliografia)

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • (IT) Continuazione delle Memorie istoriche della città e della chiesa di Bergamo, opera postuma de Giuseppe Ronchetti, pajine 16-19, 21-23; online .
  • (IT) Memorie per servire alla vita di Diotisalvi Lupi, Marco Lupi, pajine 509-510; online .
  • (IT) Il castello di Cenate Sotto e la Famiglia Lupi, Aministrazion Comunala de Cenad Sota, 2003, pp. 201-207. Online col nom de Note biografiche di Detesalvo Lupi Arqiviad qé: [2] .