Adriano Olivetti

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
«Anca se quand che te veet dent in la fabrica te mettet su el vestii de operari, tegn a ment che te cavet mai la dignità de persona.»
Adriano Olivetti

Deputaa italian
Lejisladure III
Grup
parlamentar
Grupp Messedaa
Colleji Turin

Informazion jenerale
Partid politeg Movimento di Comunità
Tendenza politega Socialdemocrazia
Comunitarism
Anti-statalism
Titol de studi Laurea in ingegneria chimica
Profession Imprenditor

L'Adriano Olivetti (Ivrea, 11 de april 1901 - Svizzera, 27 de febrar 1960) [1] [2] [3] l'era on politegh e imprenditor italian, diretor general de l'Olivetti dal 1930 e president dal 1938 finna a la sò mort, in del 1960 [3]

Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Adriano Olivetti, 1925

L'Olivetti el nass a Ivrea,[1] e 'l sò pader l'era el Camillo Olivetti, fondador de la Prima fabbrica italiana di macchine da scrivere. [3]

Ardiano Olivetti el se laurea in del 1925 al Politecnich de Turin in ingegneria chimica e 'l va a vedè i fabricch in di Stat Unì d'America per mezz ann. Quand el torna in Italia el va a lavorà 'me operari in la fabrica de sò pader. [3]

In del 1932 a l'è nominaa diretor de la fabbrica de Ivrea, e dopo el diventa el president de l'Olivetti in del 1938. Lu el voleva fà pussee moderna la soa azienda cont idee innovativ 'me la decentralizzazion del lavor e el trattament dei dipendent, 'me vess uman, prima che mezz de produzion. [3]

Despoeu de la Segonda guerra mondiala 'l imposta l'Olivetti cont dij principi fabianista [3] , che i fann aumentà i profitt.

In del 1953 el derva ona fabrica a Pozzuoli, in la Bassitalia, per fà i calcolatris. El Olivetti el dà on salari pussee volt de la media, assistenza sanitaria e anca la scoeura per i bagaj dei operari. Questa fabricca la deventa la pussee produttiva de quella de Ivrea [3]

Grazie a lu in di ann 50 l'Olivetti la diventa ona di aziend pussee famos in del calcol mecanich e in di macchin de scriv in tutt el mond.

Altra intuzion del Adriano Olivetti l'era quella del elettronica, grazia a lu derven i laboratori elettronegh de l'Olivetti che han portaa a l'ELEA 9003, el primm computer eletronich commercial con domà i transistor, e, despoeu de la soa mort, a la Programma 101, el primm personal computer. [3]

Adriano Olivetti el moeur per ona trombosi al cervell in su on treno dirett in Svizzera el dì 27 de febrar del 1960. [2]

Politica[Modifega | modifica 'l sorgent]

El scior Adriano Olivetti in del 1957

El Camillo Olivetti, sò pader, l'era on socialista. In di prim agn del fascismo l'Olivetti el supportava ona quaj ideja del fascismo, ma quand el divegn sossenn autoritari el cambia ideja e 'l vegn on sostenidor de la resistenza. [4]. Quand che 'l sò pader l'ha ospitaa a cà soa el Filippo Turati e scernìss de fàll andà foeura da l'Itàlia cont ona machina, el compagnen lu e 'l Sandro Pertini. [5]

Quand che 'l finìss el fascismo, l'Olivetti el se mett in politega. L'era on sostenidor del federalism europeo, ma anca del federalism local. [4]

In del magg del 1956 el se candida sindegh di Ivrea e 'a l'è elegiuu. Lassa la carega a la fin del 1958 per partecipà ai elezion politegh cont el sò Movimento Comunità [6].
Ai elezion politegh el ciappa on segg al Parlament, ma poeu l'ha renonziaa pocch dopo.[7]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,0 1,1 http://www.storiaolivetti.it/percorso.asp?idPercorso=607 Arqiviad qé: [1]
  2. 2,0 2,1 Biografia di Adriano Olivetti
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 La storia siamo noi - Adriano Olivetti Arqiviad qé: [2]
  4. 4,0 4,1 Adriano Olivetti, dizionario biografico degli italiani
  5. L'utopia felice del capitalismo dal volto umano
  6. Movimento di Comunità Arqiviad qé: [3]
  7. Movimento di Comunità - Sapere