Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera qe tuts i pœl dar una man a scriver
con 73 959 vox

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'index   Varda la Guida essenziala   Pajina principala in Nœva Ortografia Lombarda   Dervir un cunt    Wikisource in Lombard    Wikizionari in Lombard

Vox ind la vedrina

Un Drüid cun el sò custüm da cerimonia

I Drüidi (Druides in latì; Draoithe in irlandés) i ére di sacerdòti di populassiù cèltech pre-romane.

La paròla prét l'è mai stàda dovràda per segnà i drüidi da part di scritùr classègh; buna part de grégh e romà per segnài i dovràa la paròla filòsef. Ol Diù Crisostum (bóca d'ór) a 'l distinguìss fò de nèt tra drüido e prét.

Stàela in cosè la filosoféa di drüidi? Nóter a m'sé in càs de trà a mà ergüna di sò dutréne principài? La Nora Chadwick, indel sò sagio The Druids l'à oservàt:

L'insegnamét di drüidi in di sò lìnee de fónd a l'pöl vèss consideràt compagn de la filosoféa natüràl e de la siensa natüràl, var a dì natüra de l'ünivèrs fisègh e i sò ligàm co l'omèn.

Ol Diodòr Sicül a l'dìs issé che:

I Drüidi i gh'à tecàt là al stöde de la natüra chèl de la filosofèa moràl, co'l dì sö che ol spirèt ümà a l'se pöl mia desfà, pròpe issé còme l'ünivèrs, ma che öna ólta o chèl ótra ol fögh e l'aqua i ghe l'arà enzìda.

A l's'è parlàt tàt fèss de la filosoféa moràl di drüidi. A ülì sircà de ritröà chèsta filosoféa ché in di àres, a s'pölerèss mia tègnì in considerassiù l'abregé d'ol Diogèn Laèrs, che per lü la régola principàl de la dutréna di drüidi l'ìa che la zét la gh'à de: <<adorà i Dia, fà mia del màl, e fà èd de ìga fìdech>>.

(Va innanz)

A l' savivet qe ...

Prelad in Vatican per el Concili

El Concili Vatican II a l'è stad un concili ecumenegh de la Gesa catolega, quell de vintun recognossud de Roma e 'l darrer che l'è stad fad. Tirad a man el 25 de sginer 1959 del Papa Giovann XXIII, a la fin de la setimana de orazzion per l'unità di cristian: l'è scominciad in l'otover 1962 e l'è fornid el 8 de dicember 1965, dì de l'Imacolada Concezzion, cont anca el Papa che l'era cambiad, desgià che el Papa Bon l'era mort e haveven votad al so post el Papa Paol VI.

El so obietiv a l'era quell de dervì la Gesa per l'epoca noeuva, e l'è stad paragonad per quella reson chi al Concili de Trent, che l'ha menad a la contrareforma: in tra i reforme pussee importante vegnude foeura del Concili Vatican II gh'è quella de la liturgia, cont el ducument Sacrosanctum Concilium che l'ha vert a pussee de lengua popolar in di messe inveci del latin, in Dei verbum se parla de l'ispirazzion de la Bibia e de la tradizzion, in Gaudium et spes se recognoss la necessità de dervì la gesa ai alter colture e al mond, in Gravissimum educationis se recognoss el roeull di sgent de un fiolin 'me educador pussee important, in Nostra aetate se recognoss el roeull del dialegh in tra religion e in tra confession cristiane (a l'ecumenism gh'è dedicad anca Unitatis Redintegratio), a dì che se denega nagot de quell che gh'è de bon e vera in di alter fed, oltra a proibì ogni forma de antisemitism teologegh, in Dignitatis humanae se recognoss la libertà religiosa e in Lumen gentium se recognoss l'importanza del popol de Dia 'me part de la Gesa.

(Va inanz...)

Ind i oltre lengue...

I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian

Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.

Un proverbe a cas

Ocio!

  1. La lengua lombarda la g'ha miga un standard parlad o scriit, donca in su la Wikipedia i se dopera plussee de ortografie. L'è conseiad doperar-n vuna in tra la Scriver Lombard e la Nœva Ortografia Lombarda, ma i g'è anc dei grafie locai; per savir-n plussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantess miga i so contegnids e l'è gnanca censurada per i s'cietin.

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl.

I nost Cinq Pilaster i è:

  1. La Wikipedia l'è un'enciclopedia e miga un regœier de informazion senza controll
  2. La Wikipedia la g'ha un pont de vista neutral e i informazion i g'ha de vesser verifegabei
  3. La Wikipedia l'è libera: tuts i pœl dar una man a scriver e la g'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la g'ha un codex de comportament e tuts i g'ha de rispetar-s
  5. La Wikipedia la g'ha miga dei regolle fisse fœra dei 5 pilaster.

Una vox de scriver

Cossa s'pœl far?