William Bullock
|
Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard. |
El William Bullock (1813 - 12 Avril 1867) l’è l'inventor american qe ind el 1863 al g’ha modifegad la maqina de stampa rotativa del Richard March Hoe e insì al g’ha revoluzionad l’industria de la stampa per la grand velocitaa e eficienza de la so invenzion. Un poo de agn dopo la so invenzion, el Bullock al g’ha hvid un incident e l’è stait copad prope da la so maqina rotativa.
Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]
El William Bullock l’è nassid a Greenville, New York ind el 1813. L’è restad orfen quand qe l’era anc’mò picinin, e l’ha levad su el so fradell plussee grand. Quand qe l’era un jovinot al g’ha tacad a lavorar cont el so fradell, e al g’ha fait el maqinista e l’operar del fer ind un mai. La so passion per i liber la l’ha portad a imprend ben la mecanega. A 21 agn, al g’hiva jamò dervid la so oficina a Savannah, Georgia. Inlora el Bullock al g’hiva inventad un maqinare per taiar i cop, ma i afare i ge andava miga ben perqè l’era miga tant bon a vender.
Tant qe l’era in Georgia el Bullock al s’è sposad con l’Angeline Kimball e al g’ha hvid set fiœi. Ind el 1850 la so dona l’è morta, e al g’ha sposad la so sorella de lee, qe la se ciamava Emily e qe la g’ha dait anc’mò ses fiœi.
El Bullock l’è tornad indree a New York e al g’ha projetad dei olter maqinare tamt’mè la pressa per el coton e per el fen, una maqina per piantar la somenza, e un toren. La so maqina per insomenar la g’ha fait vencer un premi al Franklin Institute ind el 1849. Sœbet dopo, l’è vegnid aprœv a l’ambient jornalisteg, e al g’ha tacad a lavorar da editor per un jornal de Philadelphia, The Banner of the Union.
El jornal al s’è trasferid a Catskill, New York. Ind el 1853, el Bullock al g’ha tacad a lavorar su una maqina de stampa faita de legn qe la fonzionava a man e qe la g’hiva un sistema de alimentazion automateg per la carta, una idea a la bas de le maqine qe al g’ha projetad plussee tarde, vœna in particolar ind el 1860 per el setimanal nazional Frank Leslie's Illustrated Weekly.
El Bullock l’è andait a star a Pittsburgh, e per duu agn intreg al g’ha perfezionad una maqina qe al g’ha ciamad “rotativa a bobina”. El Richard March Hoe al g’hiva inventad la rotativa ind el 1843, ma la maqina del Bullock la g’ha portad un grand meiorament al disegn orijinare. La maqina del Bullock la permetiva de doprar dei rotoi grands de carta (bobine) per l’alimentazion filada dei cilinder de stampa, e la g’ha eliminad la necessitaa de alimentar i foi a man. La maqina la se metiva a rejister deperlee, la stampava de tœte e do le bande del foi, la piegava la carta, e la g’era anca una lama qe la taiava i foi. La stampava infina a 12.000 foi a l’ora; con dei meioraments la velocitaa l’è rivada a 30.000 foi a l’ora. [1][2]
El Bullock l’è mort per un incident qe al g’ha hvid cont un so maqinare. El 3 de april 1867 l’era adree a justar una de le so maqine de stampa nœve qe al g’hiva impiantad per el jornal Philadelphia Public Ledger. El Bullock al g’ha circad de meter a post cont una peçada una fassa de trasmision in su una rœda. La maqina la g’ha ciapad la gamba e ge l’ha sqiçada su tœta. Un poo de dé dopo la gamba l’è andaita in cancrena. El 12 de april 1867 el Bullock l’è mort intant qe i l’ operava per taiar-g via la gamba.