Và al contegnud

Wikipedia:Sbozz/Altitalia

De Wikipedia
Lombard Oriental Chèst artìcol a l'è scricc in Lombàrd, ortograféa bergamasca del Dücàt.


ol domm de milà, senter cultural de la sità piö pupulada dell'altiitalia.

Altitalia (po ciamada nord italia) l'è öna rejù storich-geogfrafèca situada in la part cuntinental dell'italia, la gh'a sirca 27.500.000 abitancc[1] e a soa olta po èss diisa in altitalia ucidental e in altitalia uriental.

A nord, in ucident e in urient i alpi i diide l'altitalia da l'uropa cuntinental, a sud i füm arno, rubicù ed i apenì tosco-emilià diide l'altaitalia da la italia senter-meridiunal.

In l'altitalia i gh'è i lach piö grand de töta lo stacc italià, i piö famus i è: lach de garda, lach magiur, lach de com e ol lach d'izé.

Prema de i romà in del'altitalia i gh'era i selt, popolasiù ciamade da i romà "gai", ma po i ligür in ligüria e i venet in del trivenet.

In epuca romà sità cume milà, bresa e turì i era gran senter economich e cultural, milà (286 - 402) e raena (402 - 476) i è po stace capital de töt l'impero. In del Medioef in l'Altitalia gh'era la liga lumbarda, liansa nasida prope che, contro Federigh Barbarossa. Fin al 1861 l'altitalia l'era diisa in stacc indipendent l'ü da l'oter, i piö famus i era: la republica de venesia, ol dücat de milà e ol regn de sardigna, che in del 1861 unificò la penisula italiana inclus töta l'altitalia. In gli agn otanta e nuanta un partit ciamat "lega nord" che l'ölea l'indipendensa de l'altitalia da lo stacc italià in öna cunfederasiù de stacc l'era molt popular, ma in gli agn des del nöf secul ol partit l'era dientat un partit nasiunal.

Ensema a l'italià i gh'è i lengue rejunal che i si diide in tri gröp prinsipal:

Lengue Italiche:

Lengue gal-rumanz:

Lengue retro-rumanz:

  1. https://demo.istat.it/app/?i=D7B