Wikipedia:Grott/Archivi/13

De Wikipedia

VisualEditor e caratteri speciali[modifica 'l sorgent]

Ciao a tutti, per chi ancora non lo sapesse nella seconda metà del mese dovrebbe essere attivato di default anche su questa wiki "VisualEditor", il nuovo editor visuale di Wikipedia, che potete già vedere in funzione per esempio su en.wiki (o anche su questa wiki se lo attivate dalle vostre preferenze). VisualEditor affiancherà l'editor classico che abbiamo usato finora, VisualEditor però manca dei caratteri speciali, il che per wiki come questa è un bel problema, problema che però può essere risolto grazie ad un'altra estensione di recente attivata su tutte le wiki: Universal Language Selector. Su vec.wiki siamo già a buon punto per quanto riguarda la soluzione al problema mediante quest'estensione dato che ci resta solo l'ultimo passaggio (ovvero l'effettiva richiesta, che non abbiamo ben capito se va fatta su Bugzilla o altrove... abbiamo chiesto info a chi dovrebbe saperlo ed appena avremo una risposta aggiornerò questa discussione). Nel frattempo invito anche la vostra comunità a discutere le combinazioni di carattere da usare in vista della preparazione del codice; ovviamente sempre se siete interessati ad usare questo semplice metodo che risolve il problema della mancanza dei suddetti caratteri sul nuovo editor ma che facilita la vita anche a chi continuerà ad usare il vecchio editor.
Per prima cosa direi che serve un elenco dei caratteri che non trovate sulla tastiera ma che sono essenziali per scrivere nella vostra lingua. Poi una volta che c'è l'elenco si discute la miglior combinazione di caratteri, per es. su vec.wiki abbiamo deciso che per ottenere đ si scriverà dh (funziona così, tu digiti la combinazione, in questo caso dh ed il sistema te lo convertirà automaticamente nel carattere scelto, nel nostro caso đ... il che è molto più pratico che andare a pescare ogni volta il carattere dai "Caratteri speciali"). Una volta definita la combinazione si può preparare il codice (basterà modificare ad hoc quello preparato per vec.wiki).--GatoSelvadego (ciciarade) 12:29, 6 Agu 2013 (CEST)

Sostanzialmente le due lettere in più che servono sono la "ü" e la "ö", necessarie anche in maiuscolo. Potrebbero anche servire la ä e la ë per quei dialetti di transizione con l'emiliano e la š per chi vuol utilizzare la grafia di Pezzini. --Grifter72 (ciciarade) 17:26, 6 Agu 2013 (CEST)
Beh, per la dieresi direi che è quasi automatica la soluzione dei : seguiti dalla vocale, quindi :u, :U etc. Per la š probabilmente servirebbe un carattere "libero" da affiancare alla normale s (na roba tipo sx). Accenti acuti non ne avete? E circonflessi?--GatoSelvadego (ciciarade) 11:59, 7 Agu 2013 (CEST)

C'è anche la "ó" che io non uso più ma che alcuni potrebbero usare. Bisognerebbe poi aspettare l'intervento di altri. --Grifter72 (ciciarade) 10:42, 8 Agu 2013 (CEST)

Chiaro, la cosa dev'essere condivisa dunque è necessario attendere l'intervento degli altri utenti.--GatoSelvadego (ciciarade) 10:30, 9 Agu 2013 (CEST)

HTTPS for users with an account[modifica 'l sorgent]

Greetings. Starting on August 21 (tomorrow), all users with an account will be using HTTPS to access Wikimedia sites. HTTPS brings better security and improves your privacy. More information is available at m:HTTPS.

If HTTPS causes problems for you, tell us on bugzilla, on IRC (in the #wikimedia-operations channel) or on meta. If you can't use the other methods, you can also send an e-mail to https@wikimedia.org.

Greg Grossmeier (via the Global message delivery system). 21:23, 20 Agu 2013 (CEST) (wrong page? You can fix it.)

Checklist VisualEditor[modifica 'l sorgent]

Dunque, passo per fare il punto della situazione. Spero sia cosa gradita. --Elitre (WMF) (ciciarade) 11:45, 4 Set 2013 (CEST)

Forse faccio ancora in tempo a inserirvi nella lista delle wiki che vengono attivate al prossimo giro (tra quasi 3 settimane), se nel frattempo pensate di poter lavorare a:

  • Traduzione dell'interfaccia, massima priorità: purtroppo niente risulta tradotto ancora.
  • Documentazione, importante anche se quando tutto manca ci si può appoggiare alle pagine italiane: mi pare manchi ancora anche la pagina principale, cioè la traduzione di it:Wikipedia:VisualEditor;
    • valutate se creare anche il manuale, come it:Wikipedia:VisualEditor/Manuale: magari potreste riutilizzare quegli screenshot, ma forse il testo è da tradurre.
    • per i feedback, se non volete creare una pagina da mantenere voi in locale, potete reindirizzarli sulla pagina di it.wiki apposita, ma in questo caso fate in modo che sia facilmente raggiungibile dalle pagine di VE qui linkandola dove necessario;
    • consiglio di iscrivere voi o il progetto al bollettino di VE in italiano, o a quelli in inglese, per avere degli aggiornamenti ogni tanto.
  • TemplateData, abbastanza prioritario: è necessario iniziare ad aggiornare alcuni template perché rendano al meglio con VE. La lista dei più utilizzati qui è questa. Per sapere cosa c'è da fare vedere qui (se avete la pazienza di leggere tutto, troverete anche i link a metodi semiautomatici per ottenere il codice che vi serve). Se si escludono i template di navigazione, quelli senza parametri, quelli usati solo da altri template, quelli che non si usano sulle voci o nelle pagine degli utenti, e quelli che secondo voi non è importante aggiornare subito, non ne dovrebbero rimanere molti. Vedere ad es. per it.wiki la lista nel cassetto. Anche perché va aggiornato solo il template, non ogni voce che lo contiene, e inoltre è un lavoro che si può fare anche in seguito.
  • Testare VisualEditor e controllare gli edit, prioritario: VE può essere attivato, per chi non l'ha ancora fatto, tramite la pagina delle "Preferenze", nella sezione "Casella di modifica", selezionando l'opzione "Abilita VisualEditor (solo nei namespace principale e Utente)". Vi consiglio di iniziare a usarlo spesso almeno per modifiche "minori", ad es. correggere errori di battitura, aggiungere delle categorie ecc. Tenere quindi sotto controllo il log delle modifiche per riscontrare eventuali bug da segnalare.
  • Verificare la questione dei caratteri speciali, prioritario: ricontattare GatoSelvadego per aggiornamenti sui progressi della questione linguistica :)
      • Fatemi sapere il prima possibile se posso dare l'ok o meno per farvi partire, grazie.
Ciao Elitre, sicuramente è cosa gradita il fatto che tu ci tenga informati.
Dubito fortemente che siamo in grado di fare tutto il lavoro di traduzione che indichi nel giro di tre settimane...
Intanto, se volessi iniziare dalla pagina principale cosa devo fare? copiare il sorgente della versione in italiano e copiarlo pari pari su lmo e tradurre il testo?
--Ninonino (ciciarade) 11:52, 4 Set 2013 (CEST)

Dato che ho fatto il lavoro di traduzione per un'altra wiki mi permetto un consiglio, IMHO le cose più urgenti sono la traduzione dell'interfaccia su TranslateWiki (che è una cosa abbastanza rapida) e la pagina principale di documentazione, poi per il resto si può procedere con più calma. Per la traduzione della documentazione: si, va tradotto il testo, ma va anche adattato alle esigenze di questa wiki. Per esempio su it.wiki è scritto che il sistema è già stato attivato, qui ovviamente andrebbe scritto che il sistema verrà attivato prossimamente oppure son presenti dei passaggi che sarebbe inutile tradurre qui e dunque si può tranquillamente tagliarli...--GatoSelvadego (ciciarade) 12:29, 4 Set 2013 (CEST)

Ciao, quoto il Gato, è ovvio che potete appoggiarvi quanto volete all'italiano (il tuo metodo per tradurre va benissimo, oppure puoi usare quello più guidato su Mediawiki e il risultato lo copi qui), e come ho detto anche in precedenza - ho editato la lista adesso - la cosa importante è l'interfaccia, poi iniziare a testare per capire se ci sono problemi specifici per la wiki - e contemporaneamente fare il punto della questione caratteri, e iniziare ad avviare i lavori su TemplateData. Tutto questo, tranne magari l'interfaccia, può essere completato e migliorato anche in seguito! --Elitre (WMF) (ciciarade) 12:56, 4 Set 2013 (CEST)
Traduzioni per l'interfaccia fatte! :) --Ninonino (ciciarade) 10:36, 5 Set 2013 (CEST)

Scriver Lombard[modifica 'l sorgent]

Saluts a tuts. In quell period qì hoo imprendid un zic la grafia del projet Scriver Lombard e, come g'havivi dejà parlad cont l'Eldomm in privad, me saresse piaxid provar a drovar-la anca qì in su la lmo. Pensi qe, con tuta probabilitee, g'hii jamò discutid assee de la grafia in sè o dei vantaj (Subet me vegnaressi in ment un'uniformazion dei categorie e de l'interfaça del sito) e desvantaj qe l'istessa la pudess portar a la wiki. El mè discors l'è però propi un olter: l'assetto de la lmo adess come adess al me par fait su ind una manera qe la favoriss la division ortografega in almanc do macro-varietee lombarde. Vœraressi mìa qe el mè drovar una koinè ortografega al porte trop 'scompiglio' in sul sito o qe 'l pudess dar fastidi a vergun. --Luduan (ciciarade) 16:16, 11 Set 2013 (CEST)

Ciao Luduan. Aldelà de ogna ótra cunsiderasiù, quan che s'è dicidìt quàle ortografìe g'harèsem duzìt cusiderà legìtime e acetàbii per scrìer sö la wikipedia, come comunità gh'ìem dicidìt che i critéri mìa rinuciàbii i éra che la gh'ìa de éser atestàda e che la gh'ìa de ìga 'na sèrta tradisiù a le spàle. Chèsta ché che te sét dré a prupunì té l'è sé atestàda, ma de tradisiù a le spàle la ghe n'ha mìa e per el momènt l'è dopràda apéna de chèi che i è dré a progetàla e stüdiàla. Per chèsta rizù mé, per el moment, pènse che 'l sàpe mèi mìa dopràla gne per scrìer i artìcoi, gne per l'interfàcia. --Ninonino (ciciarade) 16:34, 11 Set 2013 (CEST)
mé che, gnà a fal apòsta col Nino 'ndó mai decorde, dìghe che per i interfàcia speterès ü momènt pò a mé, ma per i artìcoi digherès de sé, a pato che: i siès fai bé e che ghe siès ü bel templàte che 'l rimànde a öna pagina con töte i régole de chèsta grafìa. Per lo méno digherès che se pöderès fà quach artìcoi de próa e pò magàre turnà a ragiunàga sùra per vèt se i pöl indà. Per la stòria de ès atestàda sarès mia, ghe sarès de 'nformàs se pròpe nisü 'l l'à dovràda perchè per ol progetàla e stödiala, me par che i à finìt de fal, semai adès i è dré che i tàca a dovràla. --Aldedogn (ciciarade) 12:55, 12 Set 2013 (CEST)

Mì son d'acordi cont el Nino (gnanca a fàll aposta...). De sicur, come ch'emm giamò ditt tanti voeult, el problema d'ona grafia unitaria l'è semper bell important e prima o poeu gh'aremm de mettes a parlànn tucc insemma. Pensi che però quell chì el sia on lavorà che gh'emm de fà foeura de la Wikipedia, che la pò minga fà di ricerch originai. Mì son giamò borderline, vist che doperi ona variant de la grafia milanesa che l'è minga proppi quella del Circol Filologich, e anca per la LORI a s'è rivaa a on compromess in tra i sistema de scrittura Bergamasch e Bressan. Se, per esempi, i member lombard del Comitaa per la Salvaguardia di Patrimoni Lenguistegh (tra i quai ghe sont anca mì, l'inventor del Scriver Lombard, el Dakrismeno e alter; e ve invidi tucc a toeunn part) scernissarann de drovà tucc l'istessa manera de scriv (che speri che la sia minga quella de SL, a dìlla ciara), alora mì saroo el primm a fàggh publicità in su la lmo, e a proponn de drovàlla 'me unega grafia per tutt el sit. Ma fina a quell moment, mej lassà la situazion inscì 'me l'è adess. --Eldomm (ciciarade) 13:37, 12 Set 2013 (CEST)
@Aldedogn: segond i mè stimm, al dì d'incoeu la Scriver Lombard la doperen cinch/ses personn circa. Mì son bon de drovar-la, ma el foo minga. --Eldomm (ciciarade) 13:39, 12 Set 2013 (CEST)

Ripéte, aldelà de ògna ótra cunsiderasiù, g'hom dicidìt come comunità dèle régole per limità la proliferasiù de grafìe persunalizàde e per mé i prensépe che g'hom stabilìt i è amò 'n vigùr. Derogà per la grafìa del 'scriver lombard' völ dì dirvìga le pórte a le grafìe compagn de chèla del Bosoni (alias Kemmotar) che giràa che 'nsìma ai bei tép pasàcc (chèla co le 'ə' tat per capìs), perché pò a chèla là l'ìa atestàda (el l'ìa presentada el Bosoni stès che l'è 'n linguista pò a lü a 'n asociasiù lombàrda che al momènt me scàpa de mènt) ma la gh'ìa mìa 'na tradisiù a le spàle. Semài che se dis de sé a giöna se g'ha de dìga de sé pò a l'ótra (o a le ótre che pödarès rià). --Ninonino (ciciarade) 13:55, 12 Set 2013 (CEST)
(J.G.Bosoni (2003), «Una proposta di grafia unificata per le varietà linguistiche lombarde: regole per la trascrizione», in: Bollettino storico Alta Valtellina n. 6 anno 2003)
Per completèsa: chèsta l'è la grafìa del Bosoni
e l'è interesànte lèzer pò a la discusiù che g'hom fat alùra
--Ninonino (ciciarade)

Son d'acordi, quei princippi hinn anmò in vigor. Mì pensi che la scerna de dervì i port a ona grafia noeuva la podaremm fà domà se saremm d'acordi de drovàlla 'me grafia unega per tutt i varietà lombard, in d'on sens esclusiv (inscì 'me 'l suced per alter lengov minoritari, anca in su la wikipedia: pensi al piemontes, a l'ocitan, al furlan...). Fina a quell moment, varen i princippi che gh'è adess. --Eldomm (ciciarade) 14:18, 12 Set 2013 (CEST)

Al discurs an sö l'anterfàcia l'era 'n laùr marginàl, l'ìe catàt fóra dóma per fàga sö 'n esempe dai vantàcc che per mé an sestema urtugràfech ünech al pudarèss purtàga al sito.
La mé dumànda, e la quistiù che urìe mèt per i mà, l'era se mé g'àbie o manch la pussibilité da pruà a fà sö 'n quai artìcol an per mé ché 'n sö la lmo. Se pò, dóma chèl laùr ché l'è zabèle an andàga cuntra ai regule da vuàltre precedentemént decidìde, alura nagóta. Respète sènsa prublem i òste decisiù ècie. --Luduan (ciciarade) 15:23, 12 Set 2013 (CEST)

Mi gh'ò l'idea che gh'è dü grafie, quela muderna/ticinesa e quela classica che i en püssè afrancade de altre, ma che gh'àn el prublema che i van miga tant ben par el lumbard uriental. Donca, se gh'è una grafia che la funsiuna cun tüte le parlade galuitaliche, la se pöd e la va druada sensa prublema. Se pö gh'è dedrè un liber, l'è no una ricerca uriginal. --Grifter72 (ciciarade) 20:27, 12 Set 2013 (CEST)

Mè dighe che fòrse fòrse s'è facc ü mes-ciòt de dù laùr. Ü cönt l'è dì se ché s'pöl o s'pöl mia dovrà la grafia Brasca Tamburell, ün óter cónt l'è dì se chèsta la gh'àbie de dientà la grafìa de töcc e de la Lmo. Fèm mia confusiù, se ol Luduan 'l völ proàla, 'l völ mia dì che töcc i óter i gh'à de dovràla. E 'l gh'à gnà sènso pensà che gh'è de dovràla se 'l Comitàt 'l dis de dovràla e alùra gh'è de dovràla pò a ché. La Lmo la farà chèl che la gh'à òia e chèl che la pènsa giöst. Per ol rèst mé tùrne a dì che se m' ghe dà 'l permès al Luduan de proàla l'è mia la fì del mónt ach perchè ol Luduan l'è mia ègnìt ché a fà 'l balòs o a fà chèl che 'l gh'à òia, ma l'à domandàt. Per la tradisiù a i spàle ghe sarès pò de capì cosa se 'ntètn: 1 an, 10 agn, 100 agn, 1 lìber, 10 lìber, 100 lìber? --Aldedogn (ciciarade) 23:45, 12 Set 2013 (CEST)

Alora, per mì emm minga faa on mes'ciott. I duu lavor hinn giontaa vun con l'alter.
Al dì d'incoeu, la Lmo l'è vun di strument colturai pussee important che gh'emm per tegnì viva la lengua, anca se chì nunch a semm semper quatter gatt (con di micitt noeuv, gh'è de dìll). A gh'è nissun alter sit indè che lombard de tutt i band e de tucc i paes se troeuven insemma senza fàss problema perchè vun l'è de Bergom e l'alter de Lod e l'alter anmò l'è de Milan. Insomma, quand prima o poeu el rivarà el moment, la lmo la dovarà vess in prima fila per portàggh noeuva dignità a la lengua. Quell lavorà chì el partiss anca de la standardizzazion de la grafia, tant 'me quell che 'l suced in di wikipedi del piemontes, de l'ocitan, del forlan, del sicilian, del valon, del cors... e donca, se on bell dì on quaidun de foeura de la nostra wiki el trovarà finalment ona soluzion per la grafia, ona soluzion condivisa de la pupart di ativista e con di bonn bas scientifegh, alora anca numm gh'avaremm de drovà quella grafia chì, gh'avaremm de diventà el sò megafon. Gh'è nient de fà. Gh'hoo mettuu agn e agn per capìll, ma l'è giusta inscì.
Donca, vedemm la Scriver Lombard: per mì la pò minga vess considerada ona grafia compagna di alter, proppi perchè la gh'ha la pretesa de vess ona grafia che je sostituiss tucc, senza distinzion. A l'è in su 'n alter pian respett a la grafia milanesa, a l'"unificada", a la LORI, al Ducat...
ma, anca se 'l Brasca ogni tant el someja che 'l voeura minga capìll, la gh'ha anmò de vess discutuda cont on bell poo de gent. Dervìggh i port chichinscì in su la lmo el voeur dì dàggh on recognossiment bell fort, che mì pensi che 'l sia premadur. A gh'è anmò spazzi per la discussion (a la qual, per mì, el saria bell che tovii part anca vialter, proppi per via de l'importanza de la lmo), de emendament, de alter propost. Ma, adessadess, l'è tropp prest. Quella chì l'è la mia opinion. --Eldomm (ciciarade) 01:16, 13 Set 2013 (CEST)

Eldomm, té pènsela pör come te ghe n'ét òia, mé dìghe adès chèl che ó sèmper dicc a chi de la IT che i vegnìa che a scomarà e i pretendìa de fà chèl chi völia. La Lmo la fà chèl che la dis la Lmo e chèi che i laùra sö la Lmo. Se ach Ol Maroni e l'Ambrosoli, per ès bipartìsan, i dizès che la Brasca Tamburèl l'è de dovrà, mé me 'n fréga negót, ma mé 'n fréga negót ach födès ol Papa o ol Barak Obama a dil. Ché sö la Lmo la cónta adóma la zèt che l'è ché e la laùra ché. Bon! Per chèsto che te dìghe che té te sét indàcc tròp inàcc, che m'sè mia drè a dì se ol Luduan 'l gh'à de fà öna pröa per pò dòpo 'ndàga dré töcc. No, pròpe no. Ché m' s'è dré a discüt se 'l Loduan 'l pöl fà öna pröa perchè a lü ghe piazerès proà chèla grafìa lé. M' s'è dré dì se la ghe pöl istà ach la Brasca Tamburèl, ma me se 'nsògne gnach de dì che se la dóvra ü i gh'à de dovràla töcc!!!!! --Aldedogn (ciciarade) 12:13, 13 Set 2013 (CEST)

Me spias che semm inscì in desacord vun con l'alter. Bon, pazienza. --Eldomm (ciciarade) 14:01, 13 Set 2013 (CEST)

Pensàla mia a la stèsa manéra 'l völ mia dì 'ndà mia decórde, pensàla mia a la stèsa manéra l'è mia ü bröt laùr, l'è normàl e fòrse fòrse l'è 'l bèl de la éta, pènsa che peciàda se me la pensès töcc compàgn! --Aldedogn (ciciarade) 23:47, 13 Set 2013 (CEST)

E mi, gnanch a fàla apòsta, a sunt in ligna cunt el me fradèl Bergamasch!! :-D Alura, se sensa vegh una "tradissiun", di "agn ai spal", podum fà minga un laur, alura 'l finiss che fem pü negot, perchè d'una quaj part besogna pür scumencià, u no? Anch i tradissiun, i pü vegg, l'han vedüü anca lur el ciar del prim dì, u no? E in sül fàt che "nüm sem nüm" (in perfècia ligna cunt el "Mia san mia" di Bavares :-D), bè, chinscí, 'l gh'ha 'ncamò resun l'Adedogn. La grafia del Scriver Lumbard la me pias gnanch a mi, l'è tròpa stramba, tròpa "furesta", tròpa "metalega", artificiala, ghe sarìa de nurmalizàla un cicinìn, fàla un puu püssee a mesüra d'om(u de dona, per caridaa, :-D), insci cuma l'è 'dess adess l'è un puu una "hard sell" cumpagn de cuma disum in Merica. Tanc car salüd a tücc! --Mondschein (ciciarade) 21:44, 14 Set 2013 (CEST)

L'è mia che per mé la Brasca-Tambürel la sàes la perfessiù assolüda neh, gh'è di laurà ch'i mà fa sturzì al nas pò a mé. Ampönemanch la mà par an fess ütel pünt da parténsa e gnà 'n mestér issé pròpe cumpletamént campàt per aria. Pò gh'è anca la quistiù che per al lumbart uriental gh'è mia nigót da cumpagn da la classega milanesa, quindi se ön al vól mètess lé a scrif al g'à per fórsa da druà urtugrafée ch'i ta fa picà dentre àcencc e umlaut an per töt (l'è fess ampegnatìf, almànch quant ta sét lé có l'urdenadùr e la tastéra). L'è 'm pó per chèi mutivassiù ché che urìe tacà a pruàla, al màssem se pròpe ède che la salta fóra 'na zügnàda turnaró a duperà chèla dal Dücat o l'ünefegàda. --Luduan (ciciarade) 12:41, 15 Set 2013 (CEST)
per i acèncc de la Lor te dó rezù i è mia póch, ma col Nino s'éra pensàt ö sö töte i paròle o sö nisöna, pò m'à catàt fò sö töte per ötà chi che lès, magàre l'éra mèi sö gnà öna, de sigür l'éra piö bèl fà per chi che scriìa. Menimà per i dièrezi, mé i me piàs, i è ergóta de partìcolàr che i gh'à mia töte i lèngue. Te salüde.
@Luduan:
>l'è fess ampegnatìf, almànch quant ta sét lé có l'urdenadùr e la tastéra
te cönte chèl che fó mé riferìt a la mé esperiènsa ché sö la wiki:
quan che scrìe condena tastiéra compléta compàgn de chèla de 'n PC de tàol, che g'ha 'l testierì nümèrich, per scrìer le lètere coi acèncc che gh'è mìa sö la tastiéra mé fó isé:
prim de töt gh'è de dì che 'n mànca apéna tré de lètere: ó , ö e ü
e dàto che per scrìer i caràter speciài se pöl doprà la cumbinasiù ALT+còdes, se tràta de regordàs tré còdes, che i è chèsti:
ó = ALT+243
ö = ALT+246
ü = ALT+252
(se té schisàt ALT e 'ntàt se scrif el nömer del còdes, dòpo se mòla töt e 'ndèl molà vé fò la lètera)
Töcc i óter caràter speciài che ocór se i tróa zamò sö la tastiéra.
Te dizaró che oramài l'è dientàt talmènte 'n abitüden che se nencónze gnach de fal.
Quan che 'nvéce se tróe a scrìer sönden portàtil che g'ha mìa 'l tastierì, alùra scrìe col MSWord e dòpo 'ncòle 'l tèst endèla wiki.
Endèl MSWord le scürtaröle per scrìer coi acèncc che gh'è mìa sö la tastiéra i è:
CTRL+' -> o = ó
CTRL+SHIFT+: -> o = ö
CTRL+SHIFT+: -> u = ü
Spiéghe mèi: prim de töt el SHIFT l'è 'l tàsto che te schìset per fà le maiùscole.
Se té schisàt enséma CTRL+SHIFT e pò a 'l tàsto endoche gh'è i 'due punti' ( : )
se i mòla e dòpo se schìsa la 'o', vé fò la ö.
se dòpo ìi molàcc se schìsa la 'u', vé fò la ü.
semài che se té schisàt CTRL e 'nséma el tàsto ' , e pò sei mòla e dòpo se schìsa la 'o' vé fò la ó.
L'è piö fàcil a fàl che nó a spiegàl e pò 'l deènta automàtich e fàcil fés de doprà.
* http://office.microsoft.com/en-us/word-help/keyboard-shortcuts-for-international-characters-HP005186562.aspx
A stà a le mé esperiènsa chèl dei acèncc speciài l'è mìa piö 'n probléma.
-
Adognimòdo, a mèret de chèl discórs ché, gh'è de dì che la WMF l'è dré a mèter en pé 'n sistéma nöf de scrìer sö la wiki che 'l se ciàma VisualEditor e 'ndèle intensiù ghe sarès pò a chèla de rènder piö fàcil scrìer i caràter speciài.
--Ninonino (ciciarade) 09:06, 16 Set 2013 (CEST)
Ehy gràssie Nino per la dispunibilité! :-D Anca se a dì la erité i cumbinassiù di tas-cc i druàe zabèle (i era apò dièrse ostrega, só mia 'l perchè). L'ampègn de che parlàe (óltra ai tas-cc) l'éra anca püsé vesìf: l'è mia an bel fà per i òcc vèdiga di tes-cc culm d'àcencc e caràter cumpàgn asquàse a ógne paróla. Però va beh, chèste i è 'm pó di cunsiderassiù sugetìe: cume al pol dàga 'n zich fastìde a mé dòpo 'n quài minücc da letüra, al pol piasìga féss da söbet a chèl àlter. G'ó mia capìt però, la LOR l'ì fàcia sö té (Nino) có l'Aldedogn? --Luduan (ciciarade) 12:40, 16 Set 2013 (CEST)
> la LOR l'ì fàcia sö té (Nino) có l'Aldedogn?
Beh nò, l'è mìa pròpe isé. La LOR l'è bazàda sö divèrse tradisiù che se diversificàa póch de giöna co l'ótra. Chèl che gh'è sücidìt l'è che a 'n sèrto pónt mé a l'Aldedogn sóm nincurzìcc che le regole ortogràfiche che 'l dopràa lü e chèle che dopràe mé i éra quàze precìse spacàde e gh'ìa apéna quach peciotàde de diferènsa. Alùra g'hom pröàt a mitìs decorde e fà 'na sìntezi de le dò e fan dét giöna che nàa bé per töcc dù, sèmper co l'edèa de respetà però la tradisiù bresàna e bergamàsca.
Dàto che sö l'üzo dei acèncc, en nesöna de le orotgrafìe atestàde par de ésega dele régole precìze (pò a perchè de spès i è régole scriìde per ensegnà a lèzer, mìa per ensegnà a scrìer), m'è tocàt a nóter de dicidìn. E alùra g'hóm fat en ragiunamènt: semài che giü el völ apéna scrìer ghe é piö fàcil scrìer sènsa acèncc, ma se giü che conós mìa bé i nòst dialècc e 'l völarès emparàl, ghe ocór de saì piö o méno come che se prunùncia le paròle, alùra te pödet mìa fà sènsa mèter i acèncc sedenò se g'ha sèmper el döbe sö la prunùncia. E se g'ho de dit la erità, a mé me péza pròpe mìa mitìi e me dà pròpe nisü fastìde a idìi.
--Ninonino (ciciarade) 13:52, 16 Set 2013 (CEST)

Chèi i è anca gös-cc a la fì, l'è giöst che ógne ü al g'àbie i sò, cume i sò upiniù.
Adess però, almanch a lesìla issé, pudarèsse dit che la LOR an sè da atestassiù o da certifegàcc la ga n'à mia e che gnà la Brasca-Tambürel la s'è mia 'nventada töt, ma l'è 'nvésse 'ndàcia a tüdì di solüssiù dai urtugrafée druàde an dal Medioef (pense che a chèl pünt ché i è apò dai urtugrafée có 'na fràca da stória ai spàle). --Luduan (ciciarade) 17:37, 16 Set 2013 (CEST)

> Adess però, almanch a lesìla issé, pudarèsse dit che la LOR an sè da atestassiù o da certifegàcc la ga n'à mia
I certificàcc le ghe i ha nesöne de le ortografìe del lombàrt, perchè alùra g'harèsem gnach el probléma de discùter quàle cunsiderà acetàbii e quàle nò.
Atestasiù 'nvéce l'è 'n óter discórs. Quan che dizóm che la g'ha de éser atestàda, se nenetendóm che la g'ha de éser stàda dopràda de vergü 'n pasàt per scrìer quach òpere che le g'hàpe ìt 'na quach emportànsa e che chèsto el sàpe verificàbil. Per ezèmpe le poezìe del Canossi o 'l disiunàre del Melchiori per el bresà i è töte dò òpere 'mportànte e töte dò i è verificàbii (el Melchiori l'è on-line sö google books, e le poezìe del Canossi i è mìa difìcii de troà).
Semài che te g'hét òia de lèzer, sö chèsta pàgina te tróet en pó de 'nformasiù sö còme l'è nasìda la LOR e quàle che i è le diferènse con la grafìa dopràda del Canossi. El link el te pórta a chèla che g'hom ciamàt ortografìa bresàna modèrna ma chèsta la g'ha de diferènt de la LORUNIF apéna la -c finàl al pòst de la -ch (adotàda per nàga 'ncùtra a le régole del dücàt per la raprezentasiù del suono [k] en finàl de paròla).
A mèret de la quistiù dei acèncc che te dìzet che te piàs póch, te fà cönt che sö le e e sö le o te tóca mitìl per fórsa per distìnguer chèle deèrte de chèle seràde (sedenò te sconfondet le paròle: sét e sèt o bócc e bòcc come fét a distinguìi? Pò, sö le ö e le ü la diérezi tóca mitìla sedenò come fét a distinguìle de le o e de le u? và a finì che restarès fò apéna le i, le a e le u, ma a chèl pùnto lé tànto val mitìghel sö töte le vocài che pórta acènto tònich, isé la régola l'è piö ciàra e lineàra: la vocàl che pórta l'acènto tònich la g'ha de portà sèmper l'acènto, le vocài mìa tòniche le g'ha mài de ìga l'acènto.
--Ninonino (ciciarade) 09:35, 17 Set 2013 (CEST)
Amò 'n laùr, staólta a mèret de le régole che se sóm dacc. Me par che quan che g'hom dicidìt che le ortografìe acetàbii le gh'ìa de ìga le caraterìstiche che g'hom dit — cioè ìga 'na tradisiù e éser atestàde (cioè verificàbii) — l'hom mìa fat sènsa 'na rizù: g'hom fat en ragiunamènt e per mèter en lìmite a chèl che gh'ìa sücidìt en pasàt co le grafìe, g'hom pensàt che chèsta l'ìa la maniéra piö giösta e de fàcil aplicasiù che püdìem troà.
Adès mé dìze, ölómei cambiàle le régole? Perchè le régole i è mìa etèrne, se pöl decìder che l'è nìda l'ùra de cambiàle. Perchè no? Töom vià le limitasiù che gh'ìem mitìt e cazomài en metóm de le ótre.
Però la mé domànda l'è: gh'è 'na bùna rizù per cambiàle? i mutìf che m'ha portàt a mitìs chèle régole là éi amò bù o éi süperàcc?
La mé upiniù l'è che i è amò bù e mé le cambiarès mìa, ma mé cönte per giü e la comunità la pöl vìga 'n upiniù diferènta.
Chèl che segóndo mé l'è de evità l'è de fà dele dèroghe. Dì che le régole i è amò chèle ma per la Sciver lombard fóm 'n ecesiù per mé l'è 'na stüpidàda. Semài che dumà rìa l'ütènt Casca&Biösca che völ scrìer con chèste régole ché, o 'n óter amò che völ scrìer con chèle del Bosoni, come fét a dìga de nò? No perchè té te me stét mìa simpàtich?
--Ninonino (ciciarade) 10:04, 17 Set 2013 (CEST)

> LOR
Gh'ìe capìt pö o manch 'mè l'éra la quistiù, però per cùme la ède mé e a urì fà i pignói (tègn a mènt che mé só ché 'm pó a pruà am pünt, quindi al pignól g'aarèsse da fal an zich per fórsa), anca se l'è nóma per dò petassàde, si' adré a druà 'n'urtugraféa che la ègn mia duperàda da nüssü al da fóra dal lmo, e che ché l'è nassìda. Capìsse che l'éra semplicemént 'n acurdàss an sö i -cc- e i -ss-, ma de facto chèsta la rèsta 'n'àltra graféa, l'è nè chèla del Dücat, nè chèla Bressàna Mudèrna standard. Am precedént (pör se iramént picinì) va'l sif an zich zabèle creàt.

Se l'è per chèl, nisü g'ha mai scriìt compàgn de 'n óter en Bresà, töcc quàncc i g'ha sèmper fat en quach adatamènt. El Canossi stès el g'ha cambiàt en brizinì le sò régole endèl cors del tép.
A mé me par che éser en du, en bresà e 'n bergamàsch che i dopèra alméno le stèse régole de trascrisiù l'è zamò 'n bèl sücès.
Però per ezèmpe el Vocabolando de la Velise Bonfante el dopèra praticamènte le stèse nòste régole, ma l'è mìa l'ünich. Me par (ma nó a memória e pödarèse sbagliàm) che pò a 'l disiunàre bergamàsch del Zappettini el dopère ach le stèse régole 'l disiunàre Casiratese-Italiano el dopère ach le stèse régole.
--Ninonino (ciciarade) 17:48, 17 Set 2013 (CEST)


> Acéncc
Ché ta daró al mè parér an sö la quistiù, ma l'è adóma 'n'upiniù persunàla che la va 'm pó al da là dal discùrs inissiàl "Bràsca-Tambürèl". A ólte l'è mia necessàre metìghei an per töt anca perchè sa tirarèssem 'la zappa sui piedi': i acéncc e i diéresi i pól cambià da paìs a paìs, andóe té ta gh'ét la -e- saràda mé pudarèsse ìga chèla èrta (có i avèrbe l'ó ést despèss chèl laurà ché), a Crèma sa dis "pedriól" ma a Treì al diénta zamò "pedriöl"; g'ó di döbe anca 'n sö l'utilité dal representà diersamént la -o- e la -u- perchè, almanch andala mè parlàda, i g'à ana diersité 'd'impiego' che l'è pròpe féss sütìla, mia cumpàgna dal talià (dìse "sécol" ma al pluràl l'è zabèle "sécui"; mé póde, ma vuàltre pudìf; al fòss, i fussetì).

Stà mìa mèter ensèma le vocài tòniche con chèle àtone, el sistéma vocàlich de chèle àtone l'è diferènt de chèl de chèle tòniche.
En puzisiù àtona pò a [ε], [e] e [i] le vé a convèrger, per ezèmpe: vedèl (it: vitello) vs. vidilì (it: vitellino); péra (it: pecora) vs. pirì (it: agnello); mé lèze (it: io leggo) vs. óter lizìf (it: voi leggete); rét (it: rete) vs. ridizìna (it:reticella); ecc.
Ma piö 'nteresànt amò (segondo mé) l'è che mé pöde dì [veˈdεl] o [vεˈdεl] e càmbia negót. Se pàrla sèmper de puzisiù àtona però, chèl discórs ché se pöl mìa asolutamènte aplicàl a le vocài tòniche.
Semài che te g'hét òia de lèzer vergót a mèret, àrda ché
--Ninonino (ciciarade) 17:48, 17 Set 2013 (CEST)

Adèss vuàltre disarìf: «Va beh, ma la sèm töcc che al lumbàrt al càmbia 'n puchetì da bànda a bànda», e 'l pünt da la quistiù l'è pròpe chèsto: a 'm g'à mia ana lèngua standardisàda 'n sö 'n dialèt ünech cumpagna dal talià; per mé al g'à mia segnifegàt stà lé a marcà töte i diferénse che sèm üsacc a marcà col talià (o pègio amò a fàn anca püssé). Quànt vü l'è dré a scrif la fà per cümünegà di concècc (suratöt an sö ana wikipedia) e mia per fàga èt a töi cùme ògne paròla la é pronünsiàda a Crèma, Cunsés, Milà sité o sö 'n Vàl da Dògn.
G'ó mia gròssa stìma da chèi urtugrafée ché (con töt al rispèt per chi ia dróa nè, per carité) perchè só convìnto che i fàsse püssé mal che bé a la nòsta lèngua, i favurìss la scumpartissiù da l'idiòma an sinquantamèla varieté scrìce e i tès-cc i vé fóra 'mpó cùme ch'i vé. Fórse i fa anca 'n zich al zóch da chèi ch'i ga ól mal al lumbàrt: col sügöta a tègnem töi separàcc e a fass la guèrra l'ü có i àltre, 'ndal intratànt la lèngua medéma la desparìss e sa 'ncòrzem gnà.

Sarà, ma 'ntàt nóter co le nòste diersità i è agn che sóm dré töcc a scrìer e colaborà, e ciapilì per ciapilì, l'è fàcil che g'hóme custituìt el corpus piö cunsistènt de test scriìt en lombàrt che ghe sàpe 'n gir, tat en lìnea come 'ndèl mont reàl. Per mé la diersità l'è richèsa, mìa ergót de scónder.
Se gh'èsem mìa fat isé e g'hèsem ciapàt come régola che l'ortografìa la gh'ìa de éser apéna chèla pan-lombàrda e ünificadùra (che la sàpe chèla del Brasca o che la sàpe chèla del Bosoni càmbia póch) g'ìho dei gran döbe che g'harèsem utignìt alméno chèsto rizültàt.
--Ninonino (ciciarade) 17:48, 17 Set 2013 (CEST)
PS: El só che gne té gne nisü óter g'ha mai dit de doprà apéna chèla del Brasca, l'ìa per mèter a confrónt dò viziù diferènte e i rizültàcc che, stando le ròbe come che i è, se sarès püdìt otègner.
PS2: Per ciarèsa: g'ho 'n grant respèt per el laurà del Brasca. Vède tacc problémi e contradisiù de risòlver amò, ma só pò a sigür che i è töcc risulvìbii. L'è l'oportunità de dopràla sö chèsta wiki che g'ho dei döbe. Per el momènt la rèsta en tentatìf come 'n óter de dàga 'na rispòsta al bizògn de scrìer en lombàrt. La g'ha la particolarità mìa 'ndiferènta de véser potensialmènt panlombàrda, ma la rèsta en tentatìf de nìchia per el momènt.


> Regule
Mé al capìsse al resunamént che ta ga fét Nino, e ta disaró 'n sö sèrt aspècc ta gh'ét apò resù. Però boh, saarèsse mia, chèi che per adèss i m'è parìcc mia tròp convìnti 'n sö la quistiù sif adóma té e l'Eldomm, da chèl che g'ó capìt al Mondschein, a l'Aldedogn e al Grifter (pénse) ga 'ndàa pò bé fam druà la Bràsca-Tambürèl per an quài artìcol.
--Luduan (ciciarade) 17:08, 17 Set 2013 (CEST)

Si, tel cunfermi. Püssè, te disi che anca mi ho fai i mè esperiment. Ho inissiad cun la grafia de "Il Cittadino", che l'è druada da tanti ludesan, pö son passad a quela unificada, però cun i accent. Ho pruad anca a druà la Z al post de la S e la S a quel de la dupia S. Adess son adrè a druà una grafia che l'e praticament quela ticinesa. --Grifter72 (ciciarade) 19:24, 17 Set 2013 (CEST)

Ó capìt i òste argumentassiù, ma spére cumùnque an d'ana respòsta pusitìa da part da vuàltre dù: issé a 'm pöl vès töcc decòrde 'n sö la quistiù a nièl da cümünité. --Luduan (ciciarade) 15:20, 19 Set 2013 (CEST)

(Scusate per l'italiano!) Per gli amministratori: ci sarebbe da sostituire File:Disambig.png con File:Disambig.svg, una versione vettoriale non sgranata. Grazie --Ricordisamoa 07:21, 12 Set 2013 (CEST)

Grazie della segnalazione. --Ninonino (ciciarade) 09:29, 12 Set 2013 (CEST)

Ciàu a tütt, se pudarèss nò giuntàg la data de nascita e de mòrt a ch'el template chì?

Rei Momo (ciciarade) 09:35, 12 Set 2013 (CEST)

Par che ghe siun bele. Quel che l'ha fai, l'ha lassad i camp in ingles: "birth_date" e "death_date".--Grifter72 (ciciarade) 11:18, 12 Set 2013 (CEST)

Se in certi cuntest i vucal pöden diventà schwa, a l'è pussibil in dela urtugrafia insübrica ünificada scrier [ä] per [˄] e [ë] per [ə]? Gh'è diferenza tra [ø] e [oe]?--Uranitar (ciciarade) 14:37, 15 Set 2013 (CEST)

La resposta a la dumanda de cuma scrif la Schwa in de l'urtugrafia ünificada mi la suu no, perchè el Dakrismeno l'ha mai vursüü druà la ë e alura la gent chi la dröva la "e" u la "a" a segunda, per esempi, "perchè", ma "nagot". Mi scrivaria "përchè" e "nëgòt", ma già che se pò minga, alura scrivi "perchè" e "negot".
Per quel che'l revarda la difarensa intra [ø] e [oe], a Milan a l'è insci: pö, incö, böcc = p[oe], inc[oe], b[oe]cc, menter che röda, söra, lö(v)a = r[ø]da, s[ø]ra, l[ø]a. Ciau, te salüdi, --Mondschein (ciciarade) 21:57, 15 Set 2013 (CEST)

Alura, mì pensi che 'l sia impurtant duperà el nümer minur de segn pussibei: l'è una manera de fà vegnì püssee cumprensibila la scritüra. Dunca, per mì, el saria mej duperà la e (a la "milanesa"), in manera de ünificà de vera. Però, cume t'hoo giamò spiegaa, mì sunt anca de l'idea de bandunà semper püssee quela urtugrafia chì, che l'è tüt föra che "ünificada" (a la fin de la fera, tücc scriven cumè che vören lur). --Eldomm (ciciarade) 23:45, 15 Set 2013 (CEST)

Dunca, l'ünega grafia che la vegn mai vegia l'è la classega milanesa, tüt ij olter... Ma... La grafia "ünificada" la vegn de la vus de l'insübria, una revista telematega che pürtrop la gh'è pü. Insoma, mi de grafii "inuvatif" n'huu vedüü 'na mòta: quela del Busun, quela del CLL, quela de la Vus de l'Insübria, quela Ünificada de la LMO, adess gh'emm quela de Scriver Lumbard... Però pö a string l'è duma la classega che la tegn... --Mondschein (ciciarade) 23:57, 15 Set 2013 (CEST)

Ligàm a Lengh Furest in di Vus[modifica 'l sorgent]

Alegher, gent! A gh'huu un puu de cunfüsiun in del cuu per quel che'l revarda i link ai vus in lengh furest d'un istess articul, quij a manca, tant per intendes, ... Per esempi, se mi vöri mètegh dent el link a l'istess articul ma in chines, a la vus che sun dree a fà sü, per esempi, una vus che la parla di "pifer de muntagna", cuma l'é che fuu a mètegh dent el link a l'articul in sü i pifer de muntagna scrit in Giapunes? Curdiaj salüd a tücc, --Mondschein (ciciarade) 20:19, 21 Set 2013 (CEST)

Mì foo inscì: intant che son dree a fà la pagina, vardi se gh'è ona soa version anca in de n'altra lengua (l'italian, l'ingles, el frances...) e ghe metti el link, per esempi inscì: [[it:Mondschein]]. In 'sta manera la se colega a la pagina in italian, e de lì in poeu i bot sistemen tucc i interwiki cont i alter version eventuai. Insomma: per quell che 'l me reguarda, basta che te mettet el link anca domà a ona version in de n'altra lengua, e poeu el rest el sistemen i bot. --Eldomm (ciciarade) 20:08, 21 Set 2013 (CEST)

Hmm, süper iteressant, e te regrassi de la spegassiun, ma chel link chi mi a podi mètel indua vöri mi? Podi mètel, per esempi, suta 'l tag chel dis {{LOCC}}? Te salüdi, --Mondschein (ciciarade) 20:18, 21 Set 2013 (CEST) PS Ociu, Elii, che 'dess riva 'l Camerini! A v'i duu mi i "storie tese"... :-D

De solet i link ai wikipedi se metten a la fin de tutt el test. Adess te foo vedè mì, per esempi... --Eldomm (ciciarade) 21:41, 21 Set 2013 (CEST)
PS. Varda chì ;-) : http://www.youtube.com/watch?v=YXhf1-7ZOy0

Cartun in Bergamasch[modifica 'l sorgent]

Pota! http://www.youtube.com/watch?v=uZ2sW8NlGTM

'l fà grignà, ma l'è ün ótra ocasiù perdìda, perchè se 'l

parlès mia de sesso avrès pödìt fàl vèt al mè cüzinèt che 'l gh'à trì agn e che ghe piàs la Peppa Pig. Ol vava 'l fà sèmper di laùr 'mpó fórcc che i và mia bé per i s-cetì e me rèsta sèmper ol döbe che per lü la màder lèngua l'è adóma ün arnès per fà grignà. Mèi che negót, però s'pöl dovràla ach per di óter laùr e che sö la Lmo me l'à fài vèt. --Aldedogn (ciciarade) 13:54, 27 Set 2013 (CEST)


Chess chi l'è propi el prublema pü grand, püssee grand amò de tücc ij olter prublema che gh'em (ciuè quij de la grafia, di variant lucaj, di termen uramai perdüü, etc): i "vegg", e tanc di giuen, dòpren el "dialet", inscì cuma t'heet dii ti, dumà per rid e fà rid. L'è un puu anch el prublema del tant amaa Porta: tanc puèma, tant rob de ridegh sura, ma poch toch serius, poch toch che parlen de roba seria. Sperèm che över cumpagn de la wikipedia ghe dien una man a la nosta lengua a vess ciapaa un puu püssee sül seri. --Mondschein (ciciarade) 01:03, 28 Set 2013 (CEST)

Gh'è anca l' episod 2! [1] Uranitar (ciciarade) 21:47, 30 Set 2013 (CEST)

Ol segónt l'è mès parlàt in italià e 'l fà gnà grignà, alùra se 'l fà gnà grignà che bizògn gh'è de parlà de scorèze, 'ndà al cèso e mariuàna? Se 'l la tradüzìa bé per i s-cècc e 'l la fàa töt 'n bergamàsch 'l fà mia grignà stès, ma 'l fàa ergóta de bù per la maderlèngua. --Aldedogn (ciciarade) 23:41, 30 Set 2013 (CEST)

Son d'acordi cont i intervent de Mondschein e Aldedogn. Anca se l'è vera che a parlà de merda l'anema la se conserva, besognaria mettes a parlà anca de on queicoss d'alter. Sedenò i nemis di noster lengov podarann suttà a dì che 'l dialett l'è bon domà de parlà de rudera. --Eldomm (ciciarade) 00:08, 1 Utu 2013 (CEST)

Episod nöf...[2] I episod i henn vön püssé stüpid de l'olter! Uranitar (ciciarade) 22:03, 6 Utu 2013 (CEST)

Ociu! Fee 'tensiun! Vardee chi!!![modifica 'l sorgent]

Va bè, scüseem el möd de fà de marcaa de la früta, ma vurevi trà insema "tücc" i Wikipedista de la LMO e parlà d'una roba che la me sumeja pütost impurtanta: gh'em di vus in de la "nosta" Wikipedia che traten de tema ch'hin propi Lumbard spetasciaa, e che, pürtrop, hin minga trop bej... Se d'una banda l'è vera ch'una Wikipedia la gh'ha de crüssiass de tücc i tema del savè, l'è anca vera che 'l nivel d'una vus el gh'ha de vess pütost volt, e, se l'è pussibel, püssee volt de quel di tüt ij olter Wikipedij, quand che 'l trata d'un argument che 'l ne tuca de vesin!! Insoma, se sem dree a parlà de sit Lumbrd, fiüm Lumbard, pitans Lumbard, üsans Lumbard, etc gh'em de fà un bel laurà e, suratüt, gh'em de fà de mej dij olter! Mi me fermi chi e speci ch' ij olter Wikipedista Lumbard dervan boca anca lur, però 'l me piasaria propi met giò un "pian d'assiun" che 'l meta apost la nosta Wikipedia quand che la parla de "roba Lumbarda" e che 'l ghe giunta quij vus ch'hin gnancamò li. Curdiaj salüd a tücc, --Mondschein (ciciarade) 22:25, 30 Set 2013 (CEST)

Mah, forsi tì te 'n se seet minga incorgiuu, ma mì l'è giamò on quai ann che son dree a scriv pagin e pagin sora paes, frazion, montagn e fiumm lombard e tisines, col cercà informazion e toponem semper pussee complicaa de cattà foeura (e per 'sta reson, despess i pagin hinn on poo curt; ma 'se poeudi dì a proposet de Bartesaa o de Tregas?). Mì gh'hoo la coscienza a post. --Eldomm (ciciarade) 22:55, 30 Set 2013 (CEST)

Ustaria se l'è ciapada! :-) El Peder se l'è ciapada storta! :-) Ma si che me 'n sunt incurgiüü, per caridaa, l'è minga 'na critega la mia! Te feet propi un bel laurà cunt i toponem, gran laur de recerca! La mia ideja l'è de fà insci cunt *tüt* i vus che traten de roba Lumbarda, dumà quela! Vörum fà cusè, alura? Ti te feet i toponem, mi fuu la storia, un olter el fa i pitans, e.i.v., u fem tücc un puu de tüt, e tücc insema? --Mondschein (ciciarade) 23:12, 30 Set 2013 (CEST)

Cià che fuu un bel giuntin: gh'huu daa na svardada propi adess ai vus, ch'huu scrivüü mi, in sü la Cutuleta a la Milanesa e a la Wiener Schnitzl e ... fan propi schivi! Adess me meti chi a cuu bass a fà vegnì chi düü articuj chi minga bej, ma süper bej! --Mondschein (ciciarade) 00:19, 1 Utu 2013 (CEST)

Te gh'heet propri rasun! A l'è ariat el moment de on line-up :D! Mì sunt dré a fà mej la vus di Metallica, ma vöri scrier i articuj de tücc i alter grupp, e anca di tücc i gener müsegal! Uranitar (ciciarade) 22:13, 1 Utu 2013 (CEST)

Notifications inform you of new activity that affects you -- and let you take quick action.

(This message is in English, please translate as needed)

Greetings!

Notifications will inform users about new activity that affects them on this wiki in a unified way: for example, this new tool will let you know when you have new talk page messages, edit reverts, mentions or links -- and is designed to augment (rather than replace) the watchlist. The Wikimedia Foundation's editor engagement team developed this tool (code-named 'Echo') earlier this year, to help users contribute more productively to MediaWiki projects.

We're now getting ready to bring Notifications to almost all other Wikimedia sites, and are aiming for a 22 October deployment, as outlined in this release plan. It is important that notifications is translated for all of the languages we serve.

There are three major points of translation needed to be either done or checked:

Please let us know if you have any questions, suggestions or comments about this new tool. For more information, visit this project hub and this help page. Keegan (WMF) (talk) 20:55, 4 Utu 2013 (CEST)

(via the Global message delivery system) (wrong page? You can fix it.)

Speak up about the trademark registration of the Community logo.[modifica 'l sorgent]

Quasi 30.000![modifica 'l sorgent]

Ohè, amis, manchen domà 57 (CINQUANTASETT) pagin per rivà a 30.000 articoi in lombard! Demmes de fà, che se se mettom d'impegn, tra dò settemann ghe semm rivaa (forsi anca prima!). Cià, dai, coragg! --Eldomm (ciciarade) 22:09, 20 Utu 2013 (CEST)

G'ho edèa che te g'habet canàt a fà i cöncc, en mànca 950... :( --Ninonino (ciciarade) 10:04, 21 Utu 2013 (CEST)

Sì, l'è vera, ma l'era per portamm inanz! Va' mia in gir a dì che sont on asen in matematega! --93.35.82.160 12:31, 21 Utu 2013 (CEST)

(-: --Ninonino (ciciarade) 13:58, 21 Utu 2013 (CEST)

Andersen in Bergamàsch e 'n Lumbàrt[modifica 'l sorgent]

Vé 'nvìde a ardà e a fà girà chèsto filmàt che 'l presènta l'öltima fadìga del mé amìs Gioacarlo Giaàss, sèmper chèl del "Memorial Giavazzi" e l'è fòrse la rispòsta piö giösta a i laùr del Vava.

https://lmo.wikipedia.org/wiki/Ciciarada_Druvadur:Aldedogn#per_el_t.C3.B2_niud.C3.AC

--Aldedogn (ciciarade) 16:48, 26 Utu 2013 (CEST)

Forsi te intendet quell chì: [3]? --Eldomm (ciciarade) 19:26, 26 Utu 2013 (CEST)

sé pròpe chèl, gràsie Eldomm. --Aldedogn (ciciarade) 12:35, 28 Utu 2013 (CET)

Figures! Mì al Giavazz gh'hoo dit che la prossima voeulta voeuri vessegh anca mì a lengg on queicoss! --Eldomm (ciciarade) 12:47, 28 Utu 2013 (CET)

brào, pò a mé gh'ó domandàt l'istès laùr! --Aldedogn (ciciarade) 17:16, 28 Utu 2013 (CET)

Alura ghe vegni anca mi! --Mondschein (ciciarade) 17:32, 28 Utu 2013 (CET)

El Sindech de Ader[modifica 'l sorgent]

Té, Nino, ti che te seet un fiö de la tera Bressana, dagh a trà a chel toch de televisiun chi e dim un puu quel che te'n penset de chela parlada chi: mi la me par una parlada si Bressana, però anca messedada cunt el parlà Talian, ciuè cunt l'Italian. http://www.frequency.com/video/tgpota-da-adro-/84182355 Mi a me regurdi una parlada ben difarenta in tera Bressana, ben püssee rüstega, ben püssee "dialetala", minga insci cumpagna de l'Italian... Cusa l'è che l'è sücedüü in trint agn? La lengua la s'e müdada e l'è gnüda incuntra a l'Italian? Ciau, te salüdi, stam ben, --Mondschein (ciciarade) 05:01, 28 Utu 2013 (CET)

Ardóm semài che rìe a tègner a mènt de dàga 'na scultàda staséra a bàita. Entàt te dìze che mé, per le mé esperiènsa, de cambiamèncc en vède mìa tacc. L'ünech laùr che se pöl dì l'è che i zùegn i la pàrla de méno e i ambièncc endoche se 'l dopèra i è dré calà, però te dizarò apò che i è dré a calà méno a la svèlta de chèl che pensàe e de gnàri che pàrla amò dialèt, suradetöt en pruvìncia, ghe n'è amò tacc. El sarà mìa piö 'l dialèt de sent'àgn fà ma che le lèngue le càmbies l'è 'n laùr normàl. --Ninonino (ciciarade) 10:47, 28 Utu 2013 (CET)

L'è vira che l'è no s'cet. Ma uramai el "dialet" el se parla insì, anca par fass capì da chi'l capiss miga. Anca el legnanes de "I Legnanesi" l'è un dialet italianisad. Par parlà, e scriu, un lumbard che l'è propi lumbard, ghe bisogn d'avegh semper un vucabulari suta man. L'è el solit discurs de gradin/basel, davansal/scoss, dopu mangiad/dubass ecc --Grifter72 (ciciarade) 15:01, 28 Utu 2013 (CET)

Alùra, l'ho scultàt, e segondo mé 'l mes.cia sö 'n po de dialèt bastànsa röstech a 'n bel po de italià, 'n bèl po de piö del nesesàre. --Ninonino (ciciarade) 19:26, 28 Utu 2013 (CET)
Bun, alura, sun minga mi che duu i nümer!!!! Però a l'è na bel'ideja quela del TGPota anca se 'l nom che gh'han daa, TG *POTA*, per l'apunt, el sumeja un puu na roba fada per ischers... Ciau, --Mondschein (ciciarade) 19:37, 28 Utu 2013 (CET)
sèmper chèla menàda, se gh'è de parlà 'n bergamàsch gh'è sèmper de mètega de mès la pòta. gh'è ü che 'l vènt di vestìcc a bèrghem e 'l sò marchio l'è pota-pota, ol tg l'è tg pòta, i pödìa mia ciamàl tg brèsa? Ol vava? sèmper pòta, scorèze e rasgà... che dò bàle, compàgn de dì che m'sè bù de dì adóma chèl. --Aldedogn (ciciarade) 12:01, 29 Utu 2013 (CET)
A segütà a fà insci se dem la sapa in sü i pee deparnüm e pö cunt tüta la fadiga che sem dree a fà insci de tegnì in vida la lengua, ne ciapum amò de stüped! Ma varda ti un puu, va... Ciau, Gian, stam ben! --Mondschein (ciciarade) 17:52, 29 Utu 2013 (CET)
Eh sé, le ròbe le stà pròpes come che 'l dis l'Aldedogn. L'è pò a per chèl che laùr compàgn del Gegante Catih e le storie del Andersen i è dele pèrle de tègner de cönt.
@Aldedogn, che impresiù t'hal fat a scultà 'l dialèt de Lemezàne per té che te sét Bergamàsch?
--Ninonino (ciciarade) 10:58, 30 Utu 2013 (CET)
Ghe rìe mia a sentìl, ó schisàt töcc i butù ma l' và mia, almànch söl mé pc. --Aldedogn (ciciarade) 11:03, 30 Utu 2013 (CET)
Instàlega sö VLC (http://www.videolan.org/), tedaremò che dòpo 'l và... ;) --Ninonino (ciciarade) 12:09, 30 Utu 2013 (CET)

Si töcc invidàcc[modifica 'l sorgent]

Ah, varda, mì ghe son de sicur... --Eldomm (ciciarade) 15:47, 30 Utu 2013 (CET)

per fórsa, sét riàt prim!!!!

Ciumbia, ue, prim l'è rivaa??? In gamba, Peder! Sa l#è che l'ha faa de rivà prim?? A Vaver parlen Bergamsch oder Milanes? Ciau, --Mondschein (ciciarade) 20:04, 30 Utu 2013 (CET)

Andreas, te l'hoo dit via mail. A Vaver parlen brianzoeu. --Eldomm (ciciarade) 11:07, 1 Nuv 2013 (CET)
Si, segür, però 'l parlà de chel poster chi, mi 'l me par propi Bergamasch... Sun dee a sbajàm? Ciau, e cungratülassiun!!! :-) --Mondschein (ciciarade) 19:17, 1 Nuv 2013 (CET)
Per fórsa 'l l'à scricc ol Gioancarlo Giaàss che l'è de Bèrghem. Te salüde. --Aldedogn (ciciarade) 12:32, 2 Nuv 2013 (CET)

Video in Bressan[modifica 'l sorgent]

Ve consili la vision de quell video chì (e magara ve invidi a fànn di alter compagn):
[4] --Eldomm (ciciarade) 11:07, 1 Nuv 2013 (CET)

Introducting Beta Features[modifica 'l sorgent]

(Apologies for writing in English. Please translate if necessary)

We would like to let you know about Beta Features, a new program from the Wikimedia Foundation that lets you try out new features before they are released for everyone.

Think of it as a digital laboratory where community members can preview upcoming software and give feedback to help improve them. This special preference page lets designers and engineers experiment with new features on a broad scale, but in a way that's not disruptive.

Beta Features is now ready for testing on MediaWiki.org. It will also be released on Wikimedia Commons and MetaWiki this Thursday, 7 November. Based on test results, the plan is to release it on all wikis worldwide on 21 November, 2013.

Here are the first features you can test this week:

Would you like to try out Beta Features now? After you log in on MediaWiki.org, a small 'Beta' link will appear next to your 'Preferences'. Click on it to see features you can test, check the ones you want, then click 'Save'. Learn more on the Beta Features page.

After you've tested Beta Features, please let the developers know what you think on this discussion page -- or report any bugs here on Bugzilla. You're also welcome to join this IRC office hours chat on Friday, 8 November at 18:30 UTC.

Beta Features was developed by the Wikimedia Foundation's Design, Multimedia and VisualEditor teams. Along with other developers, they will be adding new features to this experimental program every few weeks. They are very grateful to all the community members who helped create this project — and look forward to many more productive collaborations in the future.

Enjoy, and don't forget to let developers know what you think! Keegan (WMF) (talk) 21:17, 5 Nuv 2013 (CET)

Distributed via Global message delivery (wrong page? Correct it here), 21:17, 5 Nuv 2013 (CET)


La Sira del dì de San Martin[modifica 'l sorgent]

Bun di e bona sira a tücc, una dumanda: un'üsansa cumpagna de quela di paes Germanegh per el dì de San Martin, nüm ghe l'em? La sira del dì de San Martin al calà del prim fusch de la sira, i bagaj van in gir per el paes cunt di lantern faa in cà e, dopu d'avè pizza sü i scir dent di lantern, van in gir de chi e de là, di völt ancha de cà in cà, e canten di cansun che salüden el dì de San Martin: la fin de la lüs, e 'l scumencià del fusch de l'invern.

Abends, wenn es dunkel wird
und die Fledermaus schon schwirrt,
ziehen wir mit Laternen aus
in den Garten hinterm Haus.
Und im Auf- und Niederwallen
lassen wir das Lied erschallen:
Laterne, Laterne, Sonne, Mond und Sterne!

La sira, cunt el calà del fusch,
quand che la tignöra l'è giamò dree a sguratà,
vem föra cunt i nost lantern
in de la curt apus a la cà.
La (deföra) la cantum forta
e la cantum quieta la cansun:
lanterna, lanterna, suu, lüna e stel!

Curdiaj salüd a tücc, --Mondschein (ciciarade) 20:08, 6 Nuv 2013 (CET)

Che brèv, Mondschein, te stè ind un paéś luntàn mo te t' arcòrd el sirudèli 'd 'na vòlta.. El sirudèli che mè a sintìva i mi psìven cuntèr i mé nunèin, soquant dimòndi an fa, mo mè a gh' ìva 6 an quànd i partìven per cl' ètra vìta e dòunca a nn' pòs mìa arcurdèri; po' i mìo i éren gìnt ed fàbrica e dòunca stùf estlè tùti el sìri, tròp estùf p'r el poéśìi.. lôr i n' gh'n ìven gnànca vója 'd cuntèri... I m' dgìven caśomài di pruvérbi, mo mìa dal sirudèli dabòun (al tèimp di mìo, però a 'm sembra che chè in sitè i vdìsen anca un po' cuma un pòc demodé cuntèr dal sirudèli in dialèt.. perché a biśgnìva invéci fer sintìr 'n italiàn quèsi àulic, p'r èser apresè da la crèma...). Salùt curdièl, --Gloria (ciciarade) 00:04, 7 Nuv 2013 (CET)

VisualEditor in arrivo su questa wiki[modifica 'l sorgent]

Ciao a tutti. VisualEditor arriverà su questo progetto il 2 dicembre 2013. Come anticipato nei mesi scorsi, VisualEditor è un software in fase di sviluppo che permette agli utenti di modificare le pagine di questo sito senza imparare prima la “wikisintassi” (ad es. [[ e ]] per linkare a un’altra pagina). E’ già disponibile e attivo su molte altre Wikipedia (ad es., oltre a quella in italiano, quelle in napolitano, siciliano e veneto), e in realtà potreste già averlo testato anche qui abilitandolo dalle Preferenze come suggeritovi in passato. Per ulteriori informazioni si può leggere comunque questa pagina.

Una volta che il software sarà attivato potrete scegliere se usare VE o l’editor tradizionale. Cliccando su “Modifica” sarà lanciato VisualEditor; per usare l’editor classico invece basterà premere “Modifica sorgente”. E’ a vostra disposizione un manuale apposito per imparare a usare correttamente VE.

Ci auguriamo che il software sia utile a editor attuali e futuri di questa comunità, e ci servirebbe proprio il vostro aiuto per migliorarlo! Per favore, comunicateci eventuali difficoltà riscontrate durante l’utilizzo. Se ve la sentite, potete riportare il problema su Bugzilla usando la nuova procedura guidata semplificata. Altrimenti, descrivetelo pure sulla pagina centrale di feedback su MediaWiki.org. Se notate malfunzionamenti particolarmente gravi sul vostro progetto, potete invece segnalarceli direttamente: potete lasciare un messaggio sulla mia pagina di discussione oppure, se si tratta di un’emergenza (ad es. un bug che di punto in bianco inizia a corrompere tutte le voci quando queste vengono modificate con VisualEditor), potete scrivere a James Forrester, il Product Manager, all’indirizzo jforrester@wikimedia.org.

Se ne avete la possibilità, per favore testate il nuovo editor sin d’ora. Questo ci permetterà di venire a conoscenza di problemi specifici di questa Wikipedia prima del lancio. Per abilitarlo, basta andare sulle proprie “Preferenze” → “Casella di Modifica” → “Abilita VisualEditor”. cliccare sul link Beta (reperibile in alto su ogni pagina), e assicurarsi che il segno di spunta su VisualEditor sia presente.

Apprezzeremmo molto il vostro aiuto con le traduzioni di pagine relative a VisualEditor (qui e/o su MediaWiki.org) e dell’interfaccia utente. Per dettagli si può consultare la VisualEditor TranslationCentral. Per tradurre l’interfaccia, basta creare un account su TranslateWiki (se non se ne possiede già uno). Una volta che la richiesta dell’account viene approvata, non resta che selezionare la propria lingua da questa lista. Apparirà così una lista di messaggi: da una parte ci sarà l’originale in inglese, dall’altra l’opzione per modificare, che aprirà una finestra nella quale lavorare. Infine, un accenno alla guida dell’utente, un altro documento importante. Per tradurlo, si può semplicemente cliccare su questa pagina, e selezionare “Traduci questa pagina”. La vostra lingua sarà raggiungibile dal menù a tendina sulla destra. Se volete dare una mano con le traduzioni e discuterne, lasciatemi pure un messaggio nella mia pagina utente.

Grazie, e buon editing a tutti! --Elitre (WMF) (ciciarade) 12:16, 16 Nuv 2013 (CET)

PS: Rispetto a quest’estate c’è peraltro la grossa novità rappresentata dalla possibilità di passare direttamente da VE all’editor tradizionale (senza cioè dover salvare prima); il che permetterà non solo di apportare tutte le modifiche desiderate e di poter avvistare e correggere più facilmente eventuali errori, ma fungerà anche da escamotage temporaneo per quanto riguarda eventuali problemi con caratteri da inserire non presenti sulla vostra tastiera, perché terminando l'edit con l'editor tradizionale potrete selezionarli ad es. dalla tendina "Special Characters" in alto. Se invece la mia valutazione non fosse corretta, e in generale per segnalare problematicità che devono essere risolte prima dell'arrivo di VE, vi rinnovo l'invito a contattarmi tempestivamente in pagina di discussione. Grazie!

Facebook in Lumbaart?[modifica 'l sorgent]

Ciao a tücc! Incö, ho vedüü ins Facebook che l'è pussibil scrier una mail al grupp de asistenza per fà sö Facebook in olter lenguv...Inscì podum decidì insema de scrier una mail per la realizzaziun del sit in lumbaart, se ve vörì. Se al se pö fà,pensi ch'a l'è propi una bela occasiun, méa da bütà via! Tel chì el sit: [Request a new language] Uranitar (ciciarade) 17:23, 16 Nuv 2013 (CET)

Call for comments on draft trademark policy[modifica 'l sorgent]

Ona robettina[modifica 'l sorgent]

Speri che ve farà piasè savè che stasira m'hann invidaa a parlà de la LMO al Book City de Milan, in d'on event dedicaa a l'editoria in lengua lombarda, e a come l'è che 'l vegn doperaa el Lombard in di social media. Quest chì a l'è staa el programma de l'event: [5] --Eldomm (ciciarade) 23:02, 21 Nuv 2013 (CET)

Arda che bèl, e com'éla nàda? --Ninonino (ciciarade) 09:11, 22 Nuv 2013 (CET)
Beh, l'è nada ben! Gh'emm avuu on poo de problema a parlà cont el Tamburell via Skype, ma per el rest a l'è stada proppi 'na bella seradina. Mì son staa l'ultem a parlà, e oviament hoo parlaa benissem de tucc vialter. Gh'è staa anca on miniconcert del Dellino Farmer, e gh'eren i veggett ch'eren dree a scoltànn che batteven i man, pensa on poo tì. Quand che 'l vegnarà foeu el video in su Youtube, ve 'l faroo vedè.
Mì speri che in di event che ghe sarann in de l'ann che vegn se podarà ciappà su pussee gent, magiara anca vialter (comè che me inguri semper). --Eldomm (ciciarade) 12:15, 22 Nuv 2013 (CET)
Bravissem! --Mondschein (ciciarade) 20:53, 22 Nuv 2013 (CET)

Una Quistiun Pütòst Impurtanta[modifica 'l sorgent]

E si, a sunt ancamò dree a parlà de grafia e parnunsia... Do ròb:

  1. Sii d'acord de scernì föra, tücc insema, una grafia, vüna di quij "atestaa", per scrif i vus de la LMO in manera ünifurma? Mi disaria Classega Milanesa, u Dügaa de berghem, u CLL.
  2. Mi 'l me par imperatif de met un'audio file de la parnunsia in tüt i vus, insci che anca la grafia la sia püssee facil de cunprénd. Mi huu scuminciaa cunt la vus che la parla de la rundula, però me dumandi se ghe sia una manera de fà 'l link püssee piscinin insci che 'l ghe staga dent in de la paréntes arent al titul de la vus (quela cunt dent ij olter nom druà in del definì 'l titul de la vus) senza strupià.

Ninonino, Aldedogn, Grifter, pudii per piasè tacà sü a giuntà ij audiofile cunt la parnunsia del titul de la vus, degià che anca violter sii maderlengua?

Curdiaj salüd a tücc, --Mondschein (ciciarade) 20:53, 22 Nuv 2013 (CET)

Donca:

  1. In tra i grafii atestaa NISSUNA l'è bona de fà scriv tucc i dialett lombard in d'ona manera uniforma. Quella che la ghe se vesina pussee l'è quella milanesa (e poeudi dìll con sigurezza dopo agn e agn de trascrizion), ma nanca lee, inscì 'me l'è adess, l'è bona per quell obiettiv chì. Tutt i alter ortografii vann ben per scriv giò on insemma de dialett, ma minga ona lengua unitaria. Mì disi: numm ocidentai taccom a scriv a la milanesa (perchè tì, per esempi, te segutet a scriv con la grafia del CLL, che l'ha mai doperaa nissun foeura che tì, anca in su la LMO?); i orientai gh'hann giamò la soa grafia oriental, che per el moment la va putost ben.
  2. Per i audiofiles mì son d'acordi. Oviament, mì son minga maderlengua, donca poeudi minga giontài mì. Poeudi domandàggh al mè nonno se 'l gh'ha voeuja de fàss registrà. --Eldomm (ciciarade) 09:24, 25 Nuv 2013 (CET)
Ciau, Eldomm, te rengrassi de vèm respundüü! Te me dumandet cuma l'è che l'è che dòpri la grafia del CLL chinsci in di discüssiun? Perchè l'è püssee funetega de tüt ij olter, e quand che scrivum intra de nüm l'è bel savè cuma l'è che parlen ij olter. I vus, al cuntrari, cuma t'huu giamò dii, adess i fuu dumà cunt la classega. Tüt ciar? Ciau, --Mondschein (ciciarade) 21:40, 25 Nuv 2013 (CET)
Sì, l'è ciar, ma mì pensi che 'l sia giust cercà de scriv semper a l'istessa manera. L'è ona manera de restà in alenament, disemm. --Eldomm (ciciarade) 22:25, 25 Nuv 2013 (CET)
Per i archivi Audio mé so mia tat de l'edèa. Se ciàpe de mösta 'l nòm del mé paés, sènsa nà fò dei cunfì del cümü en tróe alméno dò o trè de prunùnce diferènte: [kon'hes] vs. [kon'ses] vs. [kon'heh]. Se pò g'hès de tègner cönt pò a de le vàrie prunùnce de le zòne de la pruìncia alùra en ve fò 'n otra bèla bràca: [kun'ses] vs. [kun'ces] vs. [kun'ceh]... ecc. ecc.
Per de piö la me somèa de piö 'na quistiù de disiunàre che de 'nciclopedìa. De sòlit endèle 'nciclopedìe la prunùncia l'è mìa riportàda, l'è 'ndèi disiunàre che se la mèt.
--Ninonino (ciciarade) 11:20, 25 Nuv 2013 (CET)
El post del Nino in grafia classega:
Per i archivi audio me só mia tatt de l'edèa. Se ciappe de moeusta 'l nomm del me paes, senza nà fò dei cunfì del cumuu en trove dò o trè de prononce diferente: blah, blah, blah.
Per de pioeu la me somea de pioeu na quistiô de dizionare che de 'nciclópedìa. De sollit endele 'nciclopedie la prononcia l'è mia riportada, l'è 'ndei dizionare che se la met.
Pö magara podum druà tücc la grafia urientala, u no?
Curdiaj salüd,
--Mondschein (ciciarade) 22:34, 25 Nuv 2013 (CET)


Ciau, Nino, mi parlavi minga de la parnunsia in relassiun al titul de la vus, ma de la parnunsia in relassiun a la *grafia* del titul de la vus. Ciuè, per fàt un esempi, mi vöri minga che la gent cumün, che la parla minga 'l Lumbard tücc i di, e che pö de sura quel l'è minga trop pratega de la grafia classega milanesa la disa: "Ah, in Lombardo 'bellezza' si dice come in Italiano: 'bellezza'!!!". E no, a l'è minga vera! Cun la grafia classega 'l termen "Bellezza" 'l saraa anca scrivüü "Bellezza", ma l'è 'n parola ben difarenta, ciuè "bëlèssa". "Opinione" in Milanese, l'è minga tal e qual cum in Italian, ma sensa la "e" in cua a la parola, ciuè "opinion", ma "upiniun" cunt un "n" bela nasala! T'heet capii se l'è che sunt dree a dì? Ciau, --Mondschein (ciciarade) 21:40, 25 Nuv 2013 (CET)
capése le tò rizù, ma seghéte a pensà che 'l sàpe 'n laùr de disiunàre, mìa de 'nciclopedìa. --Ninonino (ciciarade) 22:15, 25 Nuv 2013 (CET)
Però l'è anca vera che in certi wikipedii (anca quei "gross", tant 'me quella inglesa) gh'è la possibilità de mett i audiofiles. Mì per mì, d'alter cant, a l'è ormai almeno on ann che proeuvi a mettegh la trascrizion IPA tutt i voeult che poeudi... --Eldomm (ciciarade) 22:25, 25 Nuv 2013 (CET)
Verissem! Brav Eldomm, a l'era quel che seri dree a dì mi!! --Mondschein (ciciarade) 22:41, 25 Nuv 2013 (CET)

Ciau Nino, quand che te diset "se ciape de mösta", mi 'l significaa l'huu capii del cuntest, e del.. Tudesch!!! La parola "mösta" mi la me fa pensà a la parola Tudesca "Muster", ciuè "Sample" in Ingles e "Campione" in Italian. D'indual'è che la vegn chela parola chi in del to dialet? Ciau, --Mondschein (ciciarade) 22:41, 25 Nuv 2013 (CET)

De che bànda che la é, el só mìa, facilmènt l'è 'n prèstet antìch de 'na quach parlàda germànica (longobàrt? Gòtich? boh... ).
L'è 'na paròla che al dé d'encö l'è mìa piö dopràda de le generasiù piö zùine, mé la sintìe suradetöt de la mé nóna (ma mìa apèna de lé), zamò i mé genitùr i la dòpra 'n gran de rar.
L'ho sintìda apéna endèla fùrma "ciapà de mösta" o (amò piö de spès) "mèter de mösta" e völ dì pròpe "prendere [qualcosa] come esempio".
L'esclamasiù "Eco, mèt de mösta!" la vülìa dì "Ecco, vedi [questa cosa] per esempio???" ma si traduce meglio con la forma "Ecco, appunto!".
M'è capetàt amò pò a de sènter la variant "mèt östa" col stès significàt, ma mé crède che "östa" e "mösta" le sàpe dò paròle completamènte diferènte. "östa" el g'harès de éser 'na ridusiù de "giösta" (giüstificàbil col fat che "gi-" l'è 'na fùrma quach vólta dopràda come epentética (àrda: "giü" = "gi-" + "ü"), doca per ipercoresiù s'è töt vià 'n "gi-" che püdìa véser sintìt come epentétich e che 'nvéce l'ìa mìa.
"östa" difàti l'è dopràt come "giösta": "G'ho östa ché mìla franch de spènder come me par a mé!!!"
N'ótra fùrma che m'è nit en mènt endèi dé pasàcc a mèret de 'na discusiù ché sö la lmo, e che sintìe dì de la mé nóna ma che se dòprà piö l'è "atüzo", che völ dì "compàgn (de vergót)". "Atüzo de mé sorèla" = "Compàgn de mé sorèla" = "Come mia sorella". Crède che 'l vègne del latì "ad-usum".
La m'è nìda 'n mènt perchè g'ho ést doprà la paròla "döperasiù" (mai e pò mai sintìda 'ndèla mé vìta) e g'ho dit entra mé: che equilibrìsmi che se fà al ólte per mìa doprà paròle che le somèe italiàne! quan che pò la paròla "üzo" l'è dopràda zamò de bé a bèle 'ndèle nòste lèngue e i nòscc nóni i se 'nsomìaa gnach che la püdìes someàs o mìa a l'italià.
--Ninonino (ciciarade) 12:12, 26 Nuv 2013 (CET)

Su VE (che arriva lunedì)[modifica 'l sorgent]

Ma sapete che vi manca ancora un 18% per terminare le traduzioni dell'interfaccia? :) Anche la pagina principale e sul manuale hanno bisogno di essere ultimate. Contiamo su di voi! --Elitre (WMF) (ciciarade) 17:38, 28 Nuv 2013 (CET)

El cos'è chèl sìto ché?[modifica 'l sorgent]

http://newikis.com/lmo/Sant_Ignasio_de_Loyola.html

Quarter e Riun[modifica 'l sorgent]

Mi disi de müdà 'l nom de la categuria "Quarter de Milan" in "Riun de Milan", degià che "quarter" in Milanes el vör minga dì "Quantiere, in senso di quartiere di una città" ma "quartiere in senso di posto dove la gente alloggia, sepcialmente i soldati". El termen Milanes l'è semper staa "Riun". Huu pruaa a müdàn el nom, ma la categuria "Quarter de Milan" pensi che la sia stada prutegiüda de un quejvün degià che l'upsiun "möf" la gh'è minga in del menü. Curdiaj salüd,

si, me par mei. --Grifter72 (ciciarade) 11:01, 5 Dic 2013 (CET)
Fem cumè alura a "desprutegg" chela categuria chi? Curdiaj salüd, --Mondschein (ciciarade) 22:11, 6 Dic 2013 (CET)
L'è mìa prutigìda, l'è che le categurìe se le spòsta mìa. Cazomài se ghe càmbia categurìa ai artìcoi. Me se spiéghe mèi: se te öt spostà la categurìa "Quarter de Milan" a "Riun de Milan", te g'hét de nà dét en töcc i artìcoi che fà part de la categurìa "Quarter de Milan" e cambiàghela en "Riun de Milan". --Ninonino (ciciarade) 14:43, 9 Dic 2013 (CET)

Scancelà --Ricordisamoa 04:29, 11 Dic 2013 (CET)

Dàto che bé o mal sif töcc enteresàcc a la linguìstica e sura de töt a le nòste parlàde, ve dó 'na nutìsia pènse che pödarès enteresàf: gh'è dispunìbil 'na versiù digitàl compléta de l'AIS, se pöl descargàla a gratis de chèl sit ché: http://www3.pd.istc.cnr.it/navigais/ --Ninonino (ciciarade) 17:03, 19 Dic 2013 (CET)

Te rengrassi de l'infurmassiun, adess gh'andaruu a dagh un'ugiada. Però perchè in Ingles? Un Ingles che 'l me sumeja püssee stramb di püssee stramb. Se l'è che la vör dì chela fras chi???
Notwithstanding the venerable old age, the Sprach- und Sachatlas Italiens und der Südschweiz (AIS) (Linguistic and Ethnographic Atlas of Italy and Southern Switzerland), is still one of the most useful instrument in the linguistic geography, and in the study of Romance and Italian dialectology. Moreover, the atlas turns out to be an inexhaustible mine of ethnographic information.
E va bun, el s'è desmentegaa la "s" in "instruments", e 'l gh'ha giuntaa un "the" indua 'l ghe vör minga, però a l'è tüt el test, tüt intregh, che 'l me lassa un puu perpless: chela monfrina chi la sta propi minga in pee... Ma si, cumprend el se cumprend, però 'l se fa un puu de fadiga... Perchè fass minga dà na man d'un maderlengua? Perchè fà semper la soleta figüra de pericoti? El gh'avaraa vüü i so bun resun... A bun cünt, apena ch' a gh'huu un puu de temp, me 'l descargaruu che l'Atlas chi. Ciau, e te rengrassi ancamò, --Mondschein (ciciarade) 18:18, 19 Dic 2013 (CET)
<pms>Mersì, Ninonino, motobin anteressant. I lo fareu conòsse a tùit coj ch'a peulo esse anteressà.</pms> --Dragonòt (ciciarade) 10:11, 30 Dic 2013 (CET)

Auguri a tucc[modifica 'l sorgent]

Ve foo i mè auguri per on bon Nedal, per on bon San Steven (t'eet capii, Nino?), per on bon Ann noeuv... in general, per tutt i fest! Quell ann chì a l'è staa proppi bon per la nostra wikipedia e per la nostra lengua, speremm che anca l'ann che 'l vegnarà el sarà compagn de quest, o anca mej! Speri de riessì a incontràvv tucc, prima o poeu, e de ciciarà... in lombard, oviament! Ciao a tucc! Auguri! --Eldomm (ciciarade) 16:56, 24 Dic 2013 (CET)


T'ingüri anch a ti, Peder, e a tücc ij olter Wikipedista, un Bun Nedal e un Feliz Nöf Ann! :-)

Lüga 2:14
Glòria al Signur in di pü volt di Ciej,
Pas in sü la Tera, e bun Intent a Tücc i Omen!!!

Tanc Salüd a Tücc, --Mondschein (ciciarade) 19:56, 24 Dic 2013 (CET)

Psss, a mè un uślèin al 'm à cuntê che dòp edla meśanòt, a gnarà al Papà Nadèl in persòuna là in dla eml.wikipedia a purtères i regài, mo quànd tùt i sran andê a let (convensiòun 'dla Meśanòt). Chè 'n vìn-el mìnga cùi regài? Mitìg na tàsa 'd lat e di biscutèin! --Gloria (ciciarade) 21:30, 24 Dic 2013 (CET)
Augùri a töcc, pasì dele bùne fèste! --Ninonino (ciciarade) 21:44, 24 Dic 2013 (CET)
Bù Nedàl a töcc ('l só che rìe tàrde) e bunà fì e bù presépe (almàch per chèsto só amò 'n tép). --Aldedogn (ciciarade) 13:38, 27 Dic 2013 (CET)

Incoeu l'Eldomm el compiss ses agn (ses! Riessi gnanca a credegh!) e 'l ve ingura on felis 2014, de viv serenament cont i personn che ve voeuren ben. Speri, anmò 'na voeulta, de vess bon de incontràvv tucc, prima o poeu, o magara tucc insemma. Mì pensi che 'sto ann che 'l vegn el sarà bell per tucc numm, e anca per el lombard, per el piemontes, per el ligur, per el venet, per l'emilian, per el romagnoeu, per el napoletan, per el sicilian, per el sardagnoeu.... ma soratutt per el lombard! Cont ona squadra 'me la nostra, el pò minga vess el contrari. Ciao, a prest! --Eldomm (ciciarade) 10:49, 30 Dic 2013 (CET)

Ses vrèv-el dir ssanta dal mé bandi? Bèh, dài, p'r un òm l'é incòri n'etê mìa mel, sovertùt se cl' òm lè 'l è pin 'd interèsi (inteletuèl, spirituèl, e chi piò gh' 'n à piò gh' in śòunta), perchè per nuètri dòni al śóg a srèv quèl 'd an dir-i mìa, i an.. e tinś'r i cavî, armàgner mègri, tgnìr-es strìchi agli amìghi, ecc. in fin tant ch' in s'rèv-i pròpi s'tànta: e alóra i s vedrèv-i! Beh, Avgùri, p'r i ses e p'r al 2014, a tùt (aspèta ch' a vag a tìnś'r'm i cavî...) --Gloria (ciciarade) 12:23, 30 Dic 2013 (CET)
Nò, el voeur dì "6". Intendevi dì che hoo creaa l'utenza "Eldomm" el 30 dicember del 2007 (ses agn fa). --Eldomm (ciciarade) 12:44, 30 Dic 2013 (CET)
Oops, na gaff mìa cìca.. Avgùri 'l istès, --Gloria (ciciarade) 15:47, 30 Dic 2013 (CET)
Bun an anca a ti e a tücc i Wikipedista de la LMO!!! Sperèm che chel an chi che l'è dree a gnì 'l sia vün de quij bun un puu per tücc! E desmenteghes minga de 'ndà a schiscià i bal al Tor!!!!! :-) :-) --Mondschein (ciciarade) 18:07, 31 Dic 2013 (CET)

Sunt segür che in un futür pjötost arent la lmo.wiki la sarà granda e la deenterà ancamò püssé impurtanta, e un punt de riferiment per la conservaziun dela cultüra e i lenguv minuritari de tüta l' Italia. Uranitar (ciciarade) 21:33, 30 Dic 2013 (CET)