Vincent van Gogh

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.
Uturitrat del Vincent van Gogh

Vincent Willem van Gogh (Zundert, 30 de marz del 1853Auvers-sur-Oise, 29 de lüj del 1890) a l'era un pitur postimpressionista ulandes.[1] L'ha pitüraa pressapoch 900 quader (27 uturitrat) e püssee de mila dissegn. Un geni ma poch nient recugnussüü in vita (inscambi d'incö, che i sò quader hinn vendüü per un frach de danee), al s'era furmaa cun l'esempi del realism di paesagg del Barbizon e del messagg etigh e sucial del Jean-François Millet. Dopu l'esperienza de l'Impressiunism, l'ha aderii a una cunceziun rumantiga de l'art, indue che l'imagin de la pitüra e la cuscenza de l'artista, l'art e l'esistenza, se mes'cen. Inscì, l'inflüenza övra del Van Gogh l'ha miss la bas de l'Espressiunism.

La figüra centrala de la sò vita a l'era el sò fredel Theo, che ghe mandava leter e ghe dava un vüt finanziari. El raport intra de lur a l'è ducümentaa in di tant leter che s'hinn scriüü.

Referenz[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Rewald, John. Post-Impressionism: From van Gogh to Gauguin, Secker & Warburg, 1978. ISBN 0-436-41151-2