Villa Puricelli Guerra

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Vun di du cortìl intèrni de la villa

La Villa Puricelli Guerra a l’è ‘na villa del sècol quèll di desdòtt presenta a Sest San Giovann. A l’è ona villa de stil del setcént con di aggiónt del sècol adrée de stil neogòtich e l’è organizzada intorna de du cortìl: el primm l’è 'na cort nòbil, intorna de la quàl la villa l’è costruida cont ona cèrta disposizión a "U", Quant al secónd, inveci el sò confìn l’è segnàa d’on còrp del setcént e d’on edifizzi neogòtich. Denter ind la villa a hinn conservàa di tracc di affrèsch, degià che on mucc de lor a hinn andàa perdùu, inscì come di àlter elemènt ornamentàj, per via de divèrsi adattamént che in del sècol quèll di vint i hann trasformàa ona part de la struttura originaria in di abitazión privàa. Del settember del 2018, dòpo di lavorà de sistemazion, la villa la gh’hà denter ona quàj offizzi de l’ ALER Milano.

Stòria[Modifega | modifica 'l sorgent]

I aggiónt neogòtich de la villa.

I primm notizzi de la villa Villa Puricelli Guerra i se troeuven ind la mappa catastàl del 1721, al temp del Carlo VI, de indoe el risulta che la villa la perteneva a l’órdin di Gesuita (compàgn di àlter edifizzi stòrich de Sèst come la cascina Baraggia e la cascina Parpagliona) e l’era stada costruida in sui rèst d’on edifizzi costruìi lì adrée a l’ann mila. In del 1773, tucc i proprietàa hinn passàa a la Maria Teresa d'Austria e al sò fioeu, el Ferdinando. In del 1797, dòpo de la vegnuda del Napoleón in Italia del nòrd, el Giuseppe Manara l’è diventà el proprietari de la villa. Quand che ‘l Manara l’è mòrt, la proprietà l’è passada, in del 1812 al Giuseppe Puricelli Guerra che minga domà el s’è limitàa a ‘mministrà i sò possessión, ma 'l gh'hà miss denter di elemént de innovazión e l'hà fa diventà la villa produttìva: defàtt in del 1832, ind la cort de la villa l’è stada dervida 'na filanda, poeu rimodernada in del 1840. La filanda l’'è stada sarada in del 1890, dòpo circa sessant'ann de attività, a càosa de la crisi generál del settór.

In del 1923 la villa la gh’è stada dada via a l' Ercole Marelli, che l’hà doperada come abitazión per i operari e come spazzi per el dòpolavorà. In del 1970 el Comùn de Sèst San Giovann l’hà aquistàa la villa e ‘l gh’hà destinà ona part per i servizzi sociàj e ‘n’altra a ‘na comunità de intervent sociál. Cont i lavorà per mèttela a pòst in del 1995, la data di mur l’è stada riconossùda arénta a l’ann mila e quèlla de di part del pavimént stradál, inveci, el XIV e 'l XV sècol.

Vos correlad[Modifega | modifica 'l sorgent]

Altri progetti[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]