Varasdin

De Wikipedia
(Rimandad de Varazdin)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
La bandera de la città
Castell a Varasdin

Varasdin (Varaždin in croatt; Varasdino in italian; Warasdin in todesch; Varasd in ungheres; Varasdinum in latin) l'è ona città de la Croazia de tramontana.
La se troeuva arent al fiumm Drava, a 81 chilòmetri de Zagabria e arent al confin sloven. L'è 'l capploeugh de la region omònima.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La prima voeulta che la città l'è stada nominada l'è in del 1181, in d'on document legal el re ungheres Béla III l'ha scritt giò anca de on sitt ciamaa Garestin.
On alter re ungheres, l'Andrea II, el gh'ha daa a la città el titol de borgh in del 1209: ben prest la città l'è vegnuda el centro economigh e militar de la Croazia del nord, anca per podèss difend di invasion di Turch, in del Renassiment.
Chichinscì gh'è rivaa i Cavalier Ospedalee (Ivanovci in croatt), che gh'hann faa sù on monastee e ona gesa. Ai temp de la reforma cattoliga la città l'è stada impienida de ges barocch e de scoeul de Gesuita.
In del 1756, Varasdin l'è stada nominada capital de la Croazia (al temp ona region del Regn Ungheres), ma vint ann dopo on incendi l'ha trada giò quasi del tutt; la capital donca l'è stada spostada a Zagabria, indove l'è anca al dì d'incoeu. A bon cunt, in del XIX secol Varasdin l'ha conossuu on alter moment de splendor.
Ai temp de la Guerra de Indipendenza Croata (1991) Varasdin l'ha patii proppi pocch.

Gemellagg[Modifega | modifica 'l sorgent]